24 oct. XXVIII Jornada de Mediació a Barcelona

Mediació i vulnerabilitat: reflexions de la XXVIII Jornada de Mediació a Barcelona

El passat 9 d’octubre vaig tenir el plaer de participar com a moderador en la XXVIII Jornada de Mediació, organitzada per la Fundació Internacional Olof Palme i celebrada al Col·legi de Docents i Professionals de la Cultura (CDL), a Barcelona.

La jornada, que portava per títol «Mediació i gestió del conflicte: què funciona realment avui?», va reunir professionals de la mediació, l’advocacia, el treball social i altres disciplines relacionades amb la resolució de conflictes. La sala era plena, fet que demostra l’interès que continua despertant la mediació i la necessitat de disposar d’espais on compartir experiències i reflexionar sobre la nostra pràctica professional.

Vaig agrair especialment la invitació de la Fundació Internacional Olof Palme per moderar una de les taules. Va ser una oportunitat per retrobar companys i companyes de professió, conèixer altres punts de vista i participar en un debat que considero especialment necessari.

 

Què funciona realment en la mediació actual?

La jornada va començar amb les intervencions de Bernat Giral Balletbò, president de la Fundació Internacional Olof Palme; Àlex Rocas Jordi, degà del Col·legi de Docents i Professionals de la Cultura, i Carme Panchón Iglesias, mediadora i membre del Patronat de la Fundació.

Carme Panchón també va moderar el diàleg inaugural amb Marianela Sánchez, advocada i mediadora, responsable institucional de l’Escola Argentina de Mediació, en què es van abordar les aportacions de la neurociència i els reptes actuals de la mediació.

La primera taula, «Mediació i ADR: entre les expectatives i la realitat», va estar moderada per Mariona Garriga de Ahumada i va comptar amb la participació de Josep Fité Guarro, tècnic del Centre de Mediació de Catalunya; Anna Vall Rius, advocada, professora i directora de Logos Media, i Virginia Rodríguez Fragoso, presidenta de l’Associació de Mediació i Pacificació de Conflictes de Madrid.

La jornada es va tancar amb la intervenció d’Imma Barral Vinyals, directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Gestió Adequada de Conflictes del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya.

 

Quan el conflicte també és vulnerabilitat

La taula que vaig tenir l’honor de moderar portava per títol «Quan el conflicte és també vulnerabilitat: comprendre abans d’intervenir».

Em van acompanyar tres professionals amb una experiència considerable en àmbits diferents, però molt relacionats amb la mediació.

Eva González-Nebreda, advocada i mediadora, responsable del Centre ADR del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, va aportar la seva experiència en conflictes d’habitatge, construcció i relacions veïnals.

Maria Virginia Matulič Domandzic, treballadora social, antropòloga i professora investigadora de la Universitat de Barcelona, va contribuir amb una perspectiva social, especialment vinculada a les situacions d’exclusió i vulnerabilitat.

Aida Marzo Matencio, psicòloga, sociòloga, mediadora comunitària i familiar i presidenta d’Ètic Hàbitat, va aportar la seva experiència en mediació comunitària i en situacions en què els conflictes estan condicionats per factors personals, emocionals o relacionals.

Una de les qüestions que vam posar sobre la taula és que no totes les persones arriben a una mediació en les mateixes condicions. Darrere d’un conflicte que aparentment sembla senzill hi pot haver dificultats econòmiques, dependència, por, problemes familiars, manca d’informació o situacions de vulnerabilitat que no sempre són evidents.

I si no tenim en compte aquestes circumstàncies, difícilment podrem ajudar les persones a trobar una solució adequada.

 

La imparcialitat no significa ignorar els desequilibris

De totes les reflexions de la taula, n’hi ha una que voldria destacar especialment.

Què ha de fer un mediador quan una de les parts es troba en una posició clarament més feble que l’altra?

En mediació parlem sovint de neutralitat i imparcialitat, dos principis essencials de la nostra feina. Però això no significa que haguem de passar per alt les diferències de poder, d’informació o de capacitat de negociació que poden existir entre les persones.

Crec que una de les responsabilitats del mediador és detectar aquests desequilibris i ajudar a compensar-los, sempre sense prendre partit ni decidir per ningú.

De vegades serà necessari dedicar més temps a una de les persones perquè pugui comprendre millor la situació. En altres casos, caldrà facilitar informació, adaptar el desenvolupament de les sessions o recomanar que les parts disposin d’assessorament jurídic o d’altres professionals.

L’objectiu no és afavorir una part en perjudici de l’altra. És procurar que totes dues puguin participar en la mediació, expressar els seus interessos i prendre decisions amb llibertat.

Perquè un acord no és necessàriament equilibrat només pel fet que les dues parts l’hagin signat. També importa com s’ha arribat a aquest acord i si realment han pogut negociar en condicions adequades.

Naturalment, hi ha situacions en què els desequilibris són tan importants que cal valorar si la mediació és viable o si és preferible recórrer a altres vies.

 

Una reflexió que també afecta els conflictes veïnals i empresarials

Aquestes qüestions formen part del dia a dia de molts professionals que ens dediquem a la mediació de conflictes a Barcelona.

En la meva activitat com a advocat, mediador i conciliador, treballo especialment en conflictes veïnals, comunitats de propietaris, desacords mercantils i societaris i conflictes dins de les empreses i organitzacions.

En una comunitat de veïns, per exemple, un problema de convivència pot estar relacionat amb circumstàncies personals que no coneixem. En una empresa familiar, una discrepància econòmica pot amagar anys de dificultats de comunicació. I en un conflicte entre socis, les diferències d’informació o de capacitat de decisió poden condicionar considerablement la negociació.

Cada situació és diferent i no existeixen solucions universals. Precisament per això és tan important escoltar les persones, entendre què hi ha darrere del conflicte i adaptar la intervenció a les seves necessitats.

La mediació no consisteix a convèncer les parts perquè arribin a un acord a qualsevol preu. Consisteix a ajudar-les a dialogar, explorar alternatives i, si és possible, construir una solució que puguin assumir lliurement.

 

Una jornada per continuar aprenent

De la taula que vaig moderar em quedo amb quatre idees que resumeixen molt bé el que vam voler treballar: detectar la vulnerabilitat, comprendre el context, adaptar la intervenció i preservar l’autonomia de les persones.

Vull agrair novament a la Fundació Internacional Olof Palme que comptés amb mi per participar en aquesta XXVIII Jornada de Mediació. També al Col·legi de Docents i Professionals de la Cultura per acollir-la, a Eva González-Nebreda, Maria Virginia Matulič Domandzic i Aida Marzo Matencio per les seves aportacions, i a totes les persones que van assistir i van participar en el debat.

Va ser una jornada molt profitosa, tant pel contingut de les intervencions com per les converses amb altres professionals.

Després de molts anys treballant en la resolució de conflictes, continuo convençut que sempre tenim coses per aprendre. I trobades com aquesta ens ajuden a revisar com treballem i a millorar la manera d’acompanyar les persones quan necessiten resoldre les seves diferències.

 

Daniel Sererols Villalón
Advocat, mediador i conciliador de conflictes registrat a Barcelona.

Mediació veïnal i comunitària, conflictes entre socis, mediació mercantil i empresarial, conflictes dins de les organitzacions i resolució extrajudicial de conflictes.

Telèfon: 661 463 306
Correu electrònic: daniel@mediadorconflictos.com
Web: www.mediadorconflictos.com