11 oct. La reforma dels MASC en els conflictes familiars amb menors queda aturada
La reforma dels MASC en els conflictes familiars amb menors queda aturada per la convocatòria d’eleccions generals
11 d’octubre de 2026
La dissolució de les Corts Generals ha deixat sense recorregut parlamentari la proposta de reforma que pretenia eliminar l’obligatorietat d’acudir prèviament a un mitjà adequat de solució de controvèrsies (MASC) en determinats procediments de família amb fills menors d’edat. La Llei orgànica 1/2025 continua vigent i, de moment, no hi ha cap canvi en els requisits legals per accedir a la via judicial.
La convocatòria d’eleccions generals per al pròxim 29 de novembre ha tingut una conseqüència que potser ha passat desapercebuda per a moltes persones, però que té un interès especial per als professionals de la mediació familiar i del dret de família.
Una de les iniciatives legislatives que han quedat afectades és la proposició de llei presentada pel Partit Nacionalista Basc (PNB) per modificar la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia.
La proposta plantejava excloure determinats procediments judicials de família amb menors de l’obligació d’acreditar un intent previ de solució negociada del conflicte.
Es tractava d’una reforma rellevant, especialment perquè afectava un dels àmbits en què la mediació ha tingut tradicionalment una presència important: els conflictes derivats de separacions, divorcis i desacords entre progenitors.
Què estableix actualment la Llei orgànica 1/2025?
Des de l’entrada en vigor de les disposicions corresponents de la Llei orgànica 1/2025, el 3 d’abril de 2025, en molts procediments civils és necessari acreditar que s’ha intentat prèviament una solució negociada abans de presentar una demanda judicial.
És el que jurídicament es coneix com a requisit de procedibilitat.
La norma preveu diferents mitjans adequats de solució de controvèrsies, coneguts com a MASC, entre els quals hi ha la mediació, la conciliació i altres formes de negociació entre les parts.
Cal aclarir una qüestió que sovint genera confusió: la llei no obliga necessàriament a participar en una mediació. El que exigeix, en els procediments en què resulta aplicable, és acreditar un intent previ de resolució negociada del conflicte mitjançant algun dels mecanismes legalment admesos.
En l’àmbit familiar, aquesta exigència també afecta determinats procediments en què hi ha fills menors d’edat, amb les excepcions que estableix la mateixa legislació.
Per què es plantejava modificar la llei?
L’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Madrid (ICAM) havia manifestat públicament la seva preocupació per les conseqüències que podia tenir aquest requisit en els procediments judicials de família amb menors.
El principal argument era que exigir una negociació prèvia podia retardar l’accés als tribunals i, en conseqüència, l’adopció de decisions judicials sobre qüestions tan sensibles com la guarda dels fills, els aliments o els règims d’estades i comunicació.
Des d’aquesta perspectiva, es defensava que la protecció de l’interès superior del menor havia de prevaldre sobre l’obligació de complir un tràmit previ de negociació.
Aquesta preocupació va trobar continuïtat en una proposició de llei presentada pel Grup Parlamentari Basc (EAJ-PNV), que plantejava modificar la Llei orgànica 1/2025 i la Llei d’enjudiciament civil.
És important remarcar que la iniciativa no pretenia prohibir la mediació familiar ni impedir que els progenitors hi acudissin voluntàriament.
El que es proposava era eliminar l’obligatorietat d’intentar prèviament un MASC en determinats procediments de família amb menors, però mantenint la possibilitat de recórrer a la mediació quan les parts ho consideressin convenient.
Una proposta que havia rebut un ampli suport parlamentari
La proposició de llei, registrada al Congrés dels Diputats amb el número d’expedient 122/000247, va ser presa en consideració el 22 de setembre de 2026.
La votació va donar un resultat prou significatiu: 340 vots a favor, 7 en contra i cap abstenció.
Aquest ampli suport permetia iniciar la tramitació parlamentària de la reforma, que posteriorment va passar a la Comissió de Justícia.
Ara bé, la presa en consideració d’una proposició de llei no significa que aquesta hagi estat aprovada definitivament. Encara havia de superar diferents fases parlamentàries abans de poder convertir-se en una norma vigent.
I és precisament aquí on la convocatòria anticipada d’eleccions ha canviat la situació.
Què passa amb la reforma després de la dissolució de les Corts?
El Reial decret 806/2026, de 5 d’octubre, publicat al Butlletí Oficial de l’Estat el dia 6, va acordar la dissolució del Congrés dels Diputats i del Senat i va convocar eleccions generals per al 29 de novembre de 2026.
D’acord amb l’article 207 del Reglament del Congrés, la dissolució de la cambra comporta, com a regla general, la caducitat dels assumptes parlamentaris que es troben pendents de tramitació, amb les excepcions previstes per als assumptes que corresponen constitucionalment a la Diputació Permanent.
Això significa que la proposició de llei del PNB no podrà continuar el seu recorregut parlamentari en la legislatura que acaba de finalitzar.
Si es vol recuperar aquesta reforma, caldrà presentar una nova iniciativa a les Corts que resultin de les eleccions i tornar a seguir el procediment legislatiu corresponent.
Naturalment, els treballs jurídics i parlamentaris realitzats fins ara no es perden des del punt de vista del debat i del coneixement acumulat. Però formalment caldrà començar una nova tramitació.
Què pot passar en la pròxima legislatura?
Ara mateix no és possible saber-ho.
La recuperació de la proposta dependrà de la composició del nou Congrés dels Diputats, de les prioritats dels diferents grups parlamentaris i de la voluntat política de reprendre aquesta reforma.
Podria tornar-se a presentar un text semblant, plantejar-se una modificació diferent o, simplement, no recuperar-se la iniciativa.
El suport parlamentari que va rebre el passat mes de setembre és un antecedent rellevant, però no garanteix que la reforma prosperi en la pròxima legislatura.
Mentrestant, hi ha una qüestió que convé tenir molt clara: la Llei orgànica 1/2025 continua plenament vigent.
Per tant, els requisits de procedibilitat que estableix continuen sent aplicables als procediments compresos en el seu àmbit, amb les excepcions legalment previstes.
La dissolució de les Corts no modifica automàticament la llei ni elimina l’obligació d’intentar una solució negociada en aquells casos en què actualment resulta exigible.
La mediació familiar: una oportunitat per reforçar la voluntarietat
Més enllà del debat legislatiu, aquesta situació convida a reflexionar sobre una qüestió que considero especialment important per al futur de la mediació familiar.
La mediació és un procediment que es fonamenta en la voluntarietat, el respecte entre les parts, la confidencialitat i la intervenció d’una persona mediadora imparcial i neutral.
El seu objectiu no és substituir els tribunals, sinó oferir a les persones una via per gestionar les seves diferències mitjançant el diàleg i la recerca d’acords.
En els conflictes familiars, i especialment quan hi ha fills menors, aquesta possibilitat pot tenir un valor considerable.
Una separació o un divorci no posa fi a les responsabilitats parentals. Els progenitors continuaran havent de prendre decisions sobre l’educació, la salut, les activitats i moltes altres qüestions que afecten la vida quotidiana dels fills.
Quan les circumstàncies ho permeten, la mediació familiar pot ajudar a millorar la comunicació, reduir la confrontació i facilitar acords que tinguin en compte les necessitats de tots els membres de la família, especialment les dels menors.
Ara bé, no tots els conflictes són mediables ni totes les situacions familiars ofereixen les condicions necessàries per desenvolupar una mediació amb garanties. La presència de violència, coaccions o desequilibris importants entre les parts exigeix una valoració especialment rigorosa. En els supòsits en què la llei prohibeix la mediació, aquesta via queda exclosa.
Per això, considero que el debat no hauria de limitar-se a decidir si els MASC han de ser obligatoris o no en determinats procediments judicials.
També hauríem de preguntar-nos com podem aconseguir que les persones coneguin millor la mediació, entenguin què els pot aportar i decideixin acudir-hi perquè confien en el procediment, no únicament perquè necessiten complir un requisit legal abans de presentar una demanda.
Una mediació escollida lliurement, amb coneixement del seu funcionament i amb una voluntat real de dialogar, pot oferir unes condicions especialment favorables per treballar els conflictes familiars.
Això no significa renunciar a la utilitat dels MASC ni qüestionar el paper que poden tenir en la reducció de la litigiositat.
Significa reconèixer que la qualitat d’un procediment de mediació no s’hauria de valorar únicament pel nombre d’expedients iniciats, sinó també per la seva capacitat d’ajudar les persones a gestionar els desacords.
Un debat que continuarà obert
La convocatòria d’eleccions generals ha interromput una reforma que havia despertat interès en el món jurídic i entre els professionals de la mediació.
De moment, no hi ha cap canvi normatiu. La Llei orgànica 1/2025 continua vigent i caldrà esperar a la pròxima legislatura per saber si es recupera la iniciativa.
Mentrestant, crec que seria positiu aprofitar aquest debat per continuar explicant què és realment la mediació familiar, quins avantatges pot oferir i en quines situacions resulta adequada.
Com a advocat i mediador de conflictes a Barcelona, considero que la mediació ha de continuar avançant com una alternativa útil per a les persones que volen gestionar les seves diferències sense convertir necessàriament cada desacord en un procediment judicial.
Però també crec que hem de ser capaços de transmetre una idea senzilla: la mediació no hauria de ser percebuda únicament com un tràmit que cal superar per poder acudir als tribunals.
El veritable repte és aconseguir que les persones escullin la mediació perquè hi veuen una oportunitat real de resoldre els seus conflictes.
Necessites un servei de mediació o conciliació a Barcelona?
Si tens un conflicte familiar, veïnal, comunitari, mercantil o professional i vols valorar si la mediació o la conciliació et poden ajudar a trobar una solució, pots posar-te en contacte amb mi.
Com a advocat, mediador de conflictes i conciliador privat, ofereixo serveis de mediació i conciliació a Barcelona i a la resta de Catalunya, tant presencialment com en línia.
Ofereixo una primera orientació telefònica gratuïta de 15 minuts, durant la qual podem comentar breument la teva situació, resoldre els primers dubtes i valorar si la mediació o la conciliació són vies adequades per abordar el conflicte.
Aquesta primera conversa no implica cap compromís de contractació.
Si necessites informació o vols consultar-me el teu cas, estaré a la teva disposició.
Daniel Sererols Villalón
Advocat, mediador de conflictes i conciliador privat
Mediació familiar, comunitària, veïnal i mercantil
Telèfon: 661 463 306
Correu electrònic: daniel@mediadorconflictos.com
Web: https://www.mediadorconflictos.com
Atenció: presencial a Barcelona i en línia
Fonts i referències
- Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, text consolidat.
- Congrés dels Diputats. Proposició de llei del Grup Parlamentari Basc (EAJ-PNV), expedient 122/000247.
- Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Madrid (ICAM). Comunicacions institucionals sobre els MASC en procediments de família amb menors.
- Reial decret 806/2026, de 5 d’octubre, de dissolució de les Corts Generals i convocatòria d’eleccions.
- Reglament del Congrés dels Diputats, article 207.