16 set. Conciliació privada a Barcelona i formació contínua
Conciliació privada a Barcelona i formació contínua: com formular una bona proposta
La formació contínua forma part de la meva manera d’entendre l’exercici professional de la mediació i la conciliació de conflictes a Barcelona i Catalunya. Els conflictes canvien, les eines evolucionen i els qui ens dediquem professionalment a la seva gestió necessitem continuar formant-nos, compartint experiències i revisant la nostra manera de treballar.
Des de la publicació de la Llei orgànica 1/2025, que ha suposat un impuls important per als mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC), he realitzat tres formacions específiques en conciliació. Dues d’aquestes a través del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) i una altra a través del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC).
Actualment participo en el Curs de Formació Avançada en Conciliació 2026, organitzat pel Consell de l’Advocacia Catalana. La formació s’està desenvolupant en diferents col·legis de l’advocacia de Catalunya i, en el meu cas, assisteixo a les sessions que tenen lloc a Barcelona.
Per a mi, aquesta continuïtat en la formació no respon únicament a la necessitat de conèixer els canvis normatius. La conciliació requereix també pràctica, eines i una revisió constant de la nostra manera d’escoltar, preguntar, intervenir i formular propostes.
Dilluns passat vaig tenir l’oportunitat de participar en una sessió impartida per Mercè Alaball Giménez, presidenta de l’Associació de Professionals de la Mediació de Conflictes de Catalunya (ACDMA), entitat de la qual també formo part com a membre. La sessió va estar dedicada a una qüestió que considero especialment interessant per als qui treballem professionalment en conciliació: com identificar i formular les millors propostes per ajudar les parts a avançar cap a un possible acord.
Van ser tres hores de treball molt pràctic. A través de diferents plafons, les persones participants vam treballar conjuntament sobre preguntes i situacions concretes, vam compartir respostes i posteriorment vam contrastar les nostres reflexions. Una metodologia dinàmica que va permetre portar a la pràctica moltes qüestions que, sobre el paper, poden semblar senzilles, però que no sempre ho són quan ens trobem davant d’un conflicte real.
En conciliació, no cal precipitar-se
Una de les idees de la sessió que considero més importants és la necessitat de no precipitar-se a l’hora de formular una proposta.
La conciliadora o el conciliador no hi és per trobar ràpidament una solució i posar-la damunt la taula. Abans ha d’escoltar, observar, preguntar i entendre què està passant.
També ha de saber gestionar els temps del procés. Una proposta pot ser bona i, tanmateix, haver estat plantejada en un moment inadequat.
Abans d’intervenir, hi ha algunes preguntes que em semblen especialment útils:
He observat prou?
He entès quin és el veritable problema?
Conec els interessos i les necessitats de les parts?
És aquest el moment adequat per formular una proposta?
I hi ha una altra qüestió que tampoc no hem d’oblidar: no tot és mediable ni tot és conciliable. Saber valorar quan un conflicte es pot abordar mitjançant una mediació, una conciliació o un altre MASC forma part també de la nostra responsabilitat professional.
Els fets i la història que construïm sobre aquests fets
Un altre aspecte que vam treballar durant la sessió va ser la diferència entre els fets i la interpretació que cada persona fa d’aquests fets.
Quan dues persones arriben a una conciliació, cadascuna porta la seva pròpia història del conflicte. Han viscut uns determinats esdeveniments, però també els han interpretat des de la seva experiència, les seves expectatives, les seves necessitats i els seus interessos.
Per això, abans de pensar en possibles solucions, cal conèixer la història de les parts.
Les reunions inicials, l’escolta i les preguntes obertes són especialment importants. No n’hi ha prou amb saber què demana cada persona. Necessitem intentar comprendre per què ho demana i quina necessitat o quin interès hi ha darrere d’aquesta posició.
Per als qui exercim professionalment la conciliació hi ha una pregunta especialment interessant:
Estem treballant sobre els fets o sobre la interpretació que les persones fan d’aquests fets?
Probablement treballem amb totes dues coses. Ser-ne conscients ens ajuda a comprendre millor el conflicte abans d’intervenir.
Deu criteris per valorar una proposta de conciliació
Una de les eines més pràctiques que m’emporto d’aquesta formació és una checklist que pot resultar molt útil abans de formular una proposta de conciliació.
Aquests són els deu criteris que considero convenient revisar:
- 1. Legalitat. La proposta ha de ser conforme a dret. No podem plantejar una solució contrària a la legalitat.
- 2. Viabilitat. S’ha de poder portar realment a la pràctica i ha de ser executable per les parts.
- 3. Acceptabilitat. Ens hem de preguntar si, coneixent el conflicte i les persones implicades, la proposta té possibilitats raonables de ser acceptada.
- 4. Equilibri. Convé valorar si manté un equilibri adequat entre els interessos de les parts.
- 5. Sostenibilitat. No n’hi ha prou amb resoldre el problema immediat. Cal pensar si la solució es pot mantenir en el temps.
- 6. Adequació als interessos de les parts. La proposta ha de respondre, en la mesura que sigui possible, a les necessitats i els interessos que hem identificat durant el procés.
- 7. Oportunitat. És aquest el moment adequat per plantejar-la? El moment també forma part de la proposta.
- 8. Claredat. Les parts han d’entendre perfectament què se’ls està proposant i quines en serien les conseqüències.
- 9. Capacitat de desbloqueig. Una proposta pot ser especialment útil quan permet superar un bloqueig en la negociació o obrir una possibilitat que fins aquell moment no s’havia contemplat.
- 10. Respecte a l’autonomia de les parts. Per a mi, aquest últim punt és fonamental. La proposta ha de deixar sempre espai perquè siguin les mateixes parts les que decideixin, sense transmetre una sensació d’imposició.
Abans de parlar podem, per tant, fer una última comprovació: la proposta és legal, viable, acceptable, equilibrada, sostenible, adequada als interessos de les parts, oportuna, clara, capaç de desbloquejar la situació i respectuosa amb la seva autonomia?
I encara hi afegiria una pregunta més:
És realment la millor proposta que puc formular en aquest moment?
Prendre decisions abans de parlar
Aquesta idea resumeix molt bé bona part del que vam treballar durant la sessió de Mercè Alaball: en conciliació cal aprendre a prendre decisions abans de parlar.
La persona conciliadora ha de decidir si ha de formular una proposta o encara no, si és millor presentar una o diverses alternatives, quan fer-ho i com plantejar-les.
També ha de saber decidir quan és preferible no fer cap proposta i continuar escoltant.
Quan arriba el moment de presentar-la, cal fer-ho amb una cura especial. Importen les paraules, el to, el moment i l’estil de comunicació. Una mateixa proposta pot ser rebuda de manera molt diferent depenent de com es formuli.
Tot això sense comprometre la imparcialitat. La conciliadora o el conciliador pot ajudar a obrir camins, plantejar alternatives i contribuir a desbloquejar una negociació, però no ha de transmetre que existeix una única solució correcta ni que les parts estan obligades a acceptar-la.
La persona conciliadora pot formular una proposta. La decisió correspon sempre a les parts.
Continuar formant-se per gestionar millor els conflictes
Després d’anys treballant professionalment en mediació i gestió de conflictes, continuo considerant imprescindible continuar formant-me.
L’entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2025 i el protagonisme més gran que han adquirit els MASC han obert una etapa especialment interessant per als qui ens dediquem professionalment a la prevenció i gestió de conflictes.
Però la formació no es pot limitar únicament a conèixer la normativa. Per això valoro especialment sessions com la impartida per Mercè Alaball, que ens obliguen a revisar com escoltem, com preguntem, quan intervenim i de quina manera ho podem fer millor.
El Curs de Formació Avançada en Conciliació del CICAC, que s’està desenvolupant en diferents punts de Catalunya, és també una mostra de la importància creixent que estan adquirint la conciliació, la mediació i els MASC com a formes d’abordar els conflictes.
Com a advocat, mediador de conflictes i conciliador privat a Barcelona, considero que la formació contínua no consisteix simplement a acumular coneixements o certificats. És una responsabilitat professional.
Perquè darrere de cada mediació o conciliació hi ha persones, empreses, socis, organitzacions o entitats que necessiten trobar una manera de gestionar una situació que, en moltes ocasions, fa temps que està bloquejada.
I potser una de les preguntes més senzilles que ens podem fer abans d’intervenir és també una de les més importants:
He escoltat prou, he entès què necessiten les parts i és aquest el millor moment per intervenir?
Perquè, moltes vegades, una bona proposta de conciliació comença força abans de formular-la.
Quan convé acudir a un conciliador privat a Barcelona?
La conciliació privada pot ser especialment útil quan existeix un conflicte que les parts volen intentar resoldre sense acudir directament a un procediment judicial, o quan una negociació es troba bloquejada i resulta convenient la intervenció d’un professional neutral.
En la conciliació, el professional pot assumir una intervenció més propositiva que en la mediació. Després d’escoltar les parts, conèixer suficientment el conflicte i identificar-ne els interessos i les necessitats, el conciliador privat pot ajudar a explorar alternatives i, quan sigui oportú, formular propostes concretes que contribueixin a apropar posicions i facilitar un acord.
La decisió final correspon sempre a les parts.
En la meva activitat com a mediador de conflictes i conciliador privat a Barcelona i Catalunya, treballo especialment en conflictes empresarials, mercantils i organitzacionals, àmbits en què la intervenció d’un tercer neutral pot resultar especialment útil quan la relació o la negociació es troben bloquejades.
Entre altres situacions, la conciliació es pot utilitzar en:
Conflictes entre socis
Especialment quan existeixen diferències sobre la continuïtat de l’empresa, la seva gestió, la sortida d’un dels socis o les condicions econòmiques d’una separació.
Empreses familiars
On a les qüestions empresarials es poden afegir relacions personals i familiars que fan més difícil arribar a acords.
Conflictes contractuals i mercantils
Quan existeixen discrepàncies sobre el compliment, la interpretació o el desenvolupament d’una relació comercial.
Conflictes dins d’empreses i organitzacions
Entre persones amb responsabilitats diferents, òrgans d’administració, equips directius o altres estructures internes.
Associacions, fundacions i altres entitats
Quan apareixen diferències entre membres, juntes, òrgans de govern o persones amb responsabilitats dins de l’organització.
En aquest tipus de situacions, la conciliació permet crear un espai estructurat de negociació i comptar amb un professional que pugui ajudar a ordenar el conflicte, identificar els veritables punts de desacord i explorar possibles solucions.
No es tracta d’imposar un acord. Es tracta d’ajudar les parts a trobar-lo i, quan sigui útil, formular propostes que permetin desbloquejar la negociació.
Si té un conflicte empresarial, mercantil o organitzacional, una discrepància entre socis o una situació que considera que es podria abordar mitjançant mediació o conciliació privada, pot posar-se en contacte amb mi. Una primera valoració permet analitzar el conflicte i determinar quin procediment pot resultar més adequat.
Daniel Sererols Villalón
Advocat, mediador de conflictes i conciliador privat a Barcelona
Membre de l’Associació de Professionals de la Mediació de Conflictes de Catalunya (ACDMA)
Mediació, conciliació privada i MASC
Barcelona i Catalunya
📞 Tel. 661 46 33 06
✉️ daniel@mediadorconflictos.com
🌐 mediadorconflictos.com
