30 ag. Mediació comunitària, festes majors i convivència veïnal
Mediació comunitària, festes majors i convivència veïnal: prevenir conflictes des del diàleg
Barcelona, 29 d’agost de 2026
Avui acaba la Festa Major de Sants i, amb ella, també la Festa Major de la plaça de la Farga. És un bon moment per parlar de festes majors, convivència veïnal, mediació comunitària i espai públic, però també per posar en valor tot el que s’ha avançat durant aquests darrers anys.
Les festes majors formen part de la identitat dels nostres barris. Són espais de trobada, de participació i de relació entre persones que comparteixen uns carrers i unes places durant tot l’any. Al darrere també hi ha moltes hores de feina voluntària de persones i entitats que dediquen temps i esforç a fer-les possibles.
Però una festa major se celebra en un espai que continua sent, al mateix temps, el lloc on viu molta gent. I aquí apareix un dels grans reptes des del punt de vista de la convivència veïnal: com fer compatible el dret a gaudir de la festa amb el dret al descans i a la vida quotidiana del veïnat.
No són interessos necessàriament incompatibles. El problema apareix quan els plantegem com si ho fossin.
L’experiència de la plaça de la Farga
Conec especialment bé aquesta realitat perquè soc membre fundador, des de l’any 2010, de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Plaça de la Farga i perquè, professionalment, una part important de la meva activitat està dedicada a la mediació de conflictes i, molt especialment, a la mediació comunitària i veïnal.
Aquesta doble perspectiva m’ha permès observar durant anys com evolucionen els conflictes de convivència als nostres barris.
A la plaça de la Farga hem viscut moments de més dificultat i d’altres en què ha estat possible avançar significativament. Si comparo la situació actual amb la d’anys enrere, crec sincerament que l’evolució ha estat positiva.
I considero important reconèixer el paper que ha tingut en aquesta evolució la Comissió de Festes de la Plaça de la Farga.
Especialment vull destacar el tarannà constructiu del seu president, Dani Català, així com la feina del conjunt de persones que formen part de la comissió. Al llarg del temps hi ha hagut una voluntat d’escoltar, parlar i buscar fórmules que permetin integrar la festa al barri en lloc de convertir-la en un element de confrontació amb els qui hi vivim.
Naturalment, sempre hi ha aspectes que es poden millorar. Però també és just reconèixer quan les coses evolucionen positivament.
El soroll i els conflictes de convivència veïnal
Un dels principals focus de conflicte en les festes que es desenvolupen en espais urbans és el soroll.
Sovint el debat es redueix a determinar fins a quina hora hi pot haver música o quin és el límit de decibels permès. Són qüestions importants, però la realitat és força més complexa.
Els qui viuen al voltant d’un escenari saben que no totes les freqüències es perceben de la mateixa manera. Els greus, les vibracions i determinades reverberacions poden travessar façanes i finestres i sentir-se dins dels habitatges fins i tot quan una mesura general podria semblar raonable.
Per això, gestionar adequadament l’impacte acústic exigeix alguna cosa més que complir formalment un horari. També implica pensar en l’orientació dels equips, la potència, els greus, la ubicació dels altaveus i les característiques concretes de l’entorn.
També crec que té sentit que la música amplificada estigui vinculada a les activitats programades. Quan acaba una activitat no sempre és necessari mantenir música de fons a un volum elevat simplement perquè l’equip de so continua instal·lat.
Són canvis que poden tenir una incidència important en la convivència veïnal.
De la confrontació al diàleg: el paper de la mediació comunitària
Durant anys, en molts llocs, els conflictes relacionats amb festes majors i oci nocturn s’han plantejat des de posicions enfrontades.
D’una banda, els qui defensen la festa. De l’altra, els qui reclamen descans.
Aquesta manera de plantejar el problema condueix fàcilment a una dinàmica en què qualsevol petició de reducció del soroll s’interpreta com un atac a la festa i qualsevol activitat festiva com una agressió al veïnat.
La mediació comunitària proposa una altra manera d’abordar aquestes situacions.
No es tracta de decidir qui té raó, sinó d’identificar què necessita cada part i buscar solucions que permetin compatibilitzar interessos legítims.
En la nostra experiència a la plaça de la Farga, el diàleg entre la Comissió de Festes, l’Associació de Veïns i Veïnes i el Districte de Sants-Montjuïc ha permès anar introduint millores i generar una relació molt més constructiva.
No significa que tots els problemes estiguin resolts ni que tots pensem igual. Significa una cosa molt més útil: que podem parlar dels problemes sense convertir-nos en adversaris.
Un altre debat de futur: festes majors i consum d’alcohol
Hi ha un altre aspecte que crec que mereix formar part d’aquesta conversa i que va molt més enllà de la plaça de la Farga, de Sants o fins i tot de Barcelona.
Em refereixo al consum d’alcohol associat a les festes majors i, especialment, al seu consum a l’espai públic.
No plantejo aquesta qüestió des d’una posició prohibicionista. Tampoc crec que el debat s’hagi de reduir simplement a decidir si es ven alcohol o no. La qüestió de fons és una altra: fins a quin punt hem normalitzat que festa, diversió, nit i consum d’alcohol hagin d’anar necessàriament units.
Potser també aquí hi ha un recorregut important de millora.
Coneixem perfectament algunes de les conseqüències més greus d’un consum irresponsable d’alcohol, especialment quan després es condueix un vehicle, es manipula maquinària o es fan activitats que requereixen atenció i responsabilitat.
Però hi ha una altra conseqüència molt més quotidiana que afecta directament la convivència als barris i que els qui vivim a prop de zones de celebració coneixem perfectament.
El consum excessiu d’alcohol es pot traduir en vòmits, orins pestilents en carrers, façanes i portals, crits, incompliment de normes, comportaments incívics i situacions de desordre que, a més, es prolonguen fora del mateix espai on se celebra la festa.
A això s’hi afegeix una quantitat considerable i molt visible de residus que habitualment queden escampats pels carrers i espais dels voltants l’endemà de la festa: llaunes, ampolles, gots de plàstic i altres envasos que apareixen abandonats a voreres, portals, escocells i altres racons de l’espai públic.
I hi ha una altra qüestió que tampoc hauríem de passar per alt: la quantitat de recursos públics que posteriorment s’han de destinar a netejar i recuperar aquests espais. Serveis de neteja, personal, vehicles, aigua i altres mitjans que són necessaris perquè, poques hores després, els carrers puguin tornar a unes condicions raonables.
Resulta especialment cridaner perquè les organitzacions de les festes majors i les administracions acostumen a preveure mesures per reduir aquestes afectacions, entre les quals hi ha la instal·lació de lavabos públics. Tanmateix, continuen apareixent orins en carrers, façanes i portals i residus abandonats fora dels llocs habilitats per dipositar-los.
Hi ha, per tant, alguna cosa que no acaba de quadrar i que seria interessant analitzar. Per què, disposant de lavabos i de mitjans per dipositar els residus, una part de les persones continua actuant d’aquesta manera?
Probablement no hi hagi una única explicació, però crec que seria un error separar completament aquesta qüestió del consum excessiu d’alcohol. Quan aquest consum provoca una pèrdua d’autocontrol, també pot disminuir l’atenció envers les normes més elementals de convivència i envers les conseqüències que els nostres actes tenen per als altres.
Per això, el debat sobre l’alcohol a les festes majors no s’hauria de plantejar únicament des de la salut o la seguretat viària. També té una dimensió de civisme, convivència, neteja, ús responsable de l’espai públic i utilització de recursos que paguem entre tots.
No es tracta de culpabilitzar el conjunt de les persones que participen en una festa, perquè evidentment la immensa majoria pot gaudir-ne respectant perfectament el seu entorn. Es tracta de preguntar-nos si podem millorar un model en què determinades conductes associades a la festa i al consum excessiu d’alcohol semblen haver-se normalitzat.
Una festa major pot ser extraordinàriament participativa, divertida i popular sense que l’alcohol hagi d’ocupar necessàriament un paper central i, sobretot, sense que els qui viuen als voltants hagin d’assumir l’endemà les conseqüències del comportament incívic d’una part dels qui hi han participat.
La mediació comunitària també pot ser preventiva
Un dels aspectes que més m’interessen de la mediació comunitària és precisament la seva capacitat preventiva.
No hauríem d’esperar sempre que apareguin les denúncies, les trucades a la Guàrdia Urbana, les queixes reiterades o l’enfrontament entre veïns i organitzadors.
La mediació comunitària pot començar abans.
Abans d’una festa major es poden identificar els possibles punts de conflicte, escoltar el veïnat, conèixer les necessitats de les entitats organitzadores, revisar horaris, analitzar la ubicació d’escenaris i equips de so, preveure les zones on es poden produir concentracions més grans de persones i acordar mecanismes ràpids de comunicació per resoldre incidències.
També es poden abordar qüestions com el consum responsable d’alcohol, el civisme, la generació de residus i el comportament als espais propers a la celebració.
Això també és mediació comunitària: crear espais de comunicació abans que el desacord es converteixi en conflicte.
Precisament sobre la mediació comunitària, la mediació veïnal i la importància d’intervenir abans que els conflictes de convivència s’enquistin vaig tenir l’oportunitat de parlar recentment en una entrevista publicada per La Vanguardia.
En aquesta entrevista explico què entenem per mediació comunitària i com aquest àmbit de la mediació permet intervenir en conflictes que poden afectar una comunitat de propietaris, un edifici, diversos blocs, un carrer o fins i tot un barri. També hi abordem alguns dels conflictes veïnals més habituals i la importància d’intentar recuperar el diàleg abans que anys d’enfrontament facin molt més difícil trobar una solució.
Entrevista a La Vanguardia:
Una festa integrada al barri
Després de molts anys vinculat a la vida veïnal de la plaça de la Farga, crec que el camí ha de ser precisament aquest.
Les festes majors no s’haurien de viure com una cosa que durant uns dies ocupa el barri, sinó com una cosa que forma part del barri.
I per aconseguir-ho són fonamentals el diàleg, la capacitat d’escoltar i la voluntat d’introduir canvis quan són necessaris.
L’experiència d’aquests anys demostra que és possible evolucionar. Per això vull reconèixer novament l’actitud de la Comissió de Festes de la Plaça de la Farga i, especialment, la del seu president, Dani Català, la disposició del qual al diàleg ha contribuït a mantenir una relació constructiva amb l’entorn veïnal.
Queden coses per millorar, com sempre. El soroll, els horaris, l’ús de l’espai públic, el civisme, els residus o el consum responsable d’alcohol continuaran plantejant reptes.
Però precisament aquí rau el valor del diàleg i de la mediació comunitària.
La convivència no consisteix que uns renunciïn a la festa ni que els altres hagin de renunciar al descans. Consisteix a entendre que compartim un mateix espai i que les solucions més duradores apareixen quan som capaços de parlar, escoltar i buscar equilibris.
Avui acaba la Festa Major de Sants 2026. Demà la plaça de la Farga tornarà a la seva activitat quotidiana.
I potser aquest és precisament el millor indicador d’una bona festa major: que, quan acaba la música i es desmunten els escenaris, festa i veïnat puguin continuar formant part d’una mateixa comunitat.
Més sobre mediació comunitària i convivència veïnal
Per aprofundir en la relació entre moviment veïnal, prevenció de conflictes, convivència i mediació comunitària, podeu consultar també el meu article:
Moviment veïnal i mediació comunitària: construint una Barcelona millor des del diàleg
Daniel Sererols Villalón
Advocat · Mediador de conflictes · Conciliador privat
Mediació comunitària i veïnal · Prevenció i resolució de conflictes
Barcelona i Catalunya
📞 661 463 306
📧 daniel@mediadorconflictos.com
🌐 www.mediadorconflictos.com
