12 ag. Quan el problema no és només l’empresa
Quan el problema no és només l’empresa: com afrontar el futur empresarial, familiar i personal
Relleu generacional, venda de l’empresa, conflictes familiars, patrimoni, viduïtat i continuïtat del negoci: decisions que molts empresaris i empresàries han d’afrontar després de tota una vida de treball
Hi ha empresaris i empresàries que porten trenta, quaranta o fins i tot més anys al capdavant d’una petita o mitjana empresa. Durant tot aquest temps han hagut d’aconseguir clients, pagar nòmines, negociar amb proveïdors i bancs, adaptar-se als canvis tecnològics, superar crisis i prendre decisions que han condicionat tant el negoci com la seva pròpia vida. En moltes pimes, especialment en les empreses familiars, resulta difícil entendre la història de l’empresa sense conèixer també la història de la persona o de la família que hi ha al darrere.
Amb els anys, però, comencen a aparèixer preguntes diferents. Fins quan vull i puc continuar treballant amb el mateix nivell de dedicació? Podria l’empresa funcionar sense que jo n’hagués d’estar pendent cada dia? Qui continuarà quan jo decideixi apartar-me de la gestió? Els meus fills volen assumir el negoci i estan realment preparats per fer-ho? Seria millor vendre? Quines conseqüències tindria aquesta decisió sobre el meu patrimoni i sobre la meva família? Tinc correctament organitzada la meva successió?
De vegades, a més, la situació personal també ha canviat. Pot haver mort la persona amb qui es va construir el projecte empresarial, poden existir problemes amb els fills o diferències entre germans, o senzillament pot haver arribat un moment de la vida en què ja no es vol assumir el mateix nivell de responsabilitat. És aleshores quan el problema deixa de ser únicament l’empresa i comença a ser necessari contemplar conjuntament el futur empresarial, familiar, patrimonial i personal.
Una empresa pot funcionar bé i necessitar igualment prendre decisions
No cal que una pime tingui pèrdues perquè el seu propietari hagi de començar a prendre decisions importants. Pot tractar-se d’una empresa rendible, amb bons clients i una activitat consolidada, però arribar un moment en què l’empresari o empresària comenci a plantejar-se durant quant de temps vol i pot continuar al capdavant del negoci amb el mateix nivell de dedicació i responsabilitat.
Perquè també per a qui dirigeix una empresa existeix un límit, encara que no necessàriament coincideixi amb una edat concreta ni amb el moment formal de la jubilació. Després de trenta o quaranta anys treballant pot arribar el moment de voler reduir la dedicació, deixar determinades responsabilitats en altres mans o disposar simplement de més temps per a la pròpia vida. És precisament aleshores quan resulta important preguntar-se si l’empresa està preparada per funcionar sense dependre permanentment de la persona que l’ha dirigida durant tants anys.
En altres casos la situació serà molt diferent. L’empresa haurà perdut clients, els marges s’hauran reduït, la tresoreria serà cada vegada més complicada i el propietari potser fa temps que realitza aportacions personals per mantenir l’activitat. Abans de continuar posant diners o d’adoptar una decisió precipitada, caldrà estudiar quina empresa tenim realment al davant.
Això significa analitzar facturació, resultats, marges, clients, costos, deute, tresoreria, estructura i perspectives de futur. Però també convé fer-se una pregunta que moltes vegades resulta especialment reveladora: podria aquesta empresa funcionar correctament sense que el seu propietari n’hagués d’estar permanentment pendent?
Depenent de la resposta, pot tenir sentit continuar, reorganitzar determinades àrees, professionalitzar la gestió, preparar un relleu generacional, buscar un comprador o plantejar-se una sortida ordenada. No es tracta de salvar una empresa a qualsevol preu, sinó de conèixer la seva situació i decidir quina alternativa té més sentit per al negoci i per a la persona que fa anys que el sosté.
El relleu generacional no sempre s’ha de produir dins de la família
Durant molt de temps s’ha donat per fet que els fills continuarien l’empresa creada pels seus pares. La realitat demostra que no sempre passa així i que tampoc ha de ser necessàriament la millor solució.
Un fill pot ser un excel·lent professional i no tenir cap interès a dirigir l’empresa familiar. Un altre pot voler continuar-la, però necessitar encara experiència o formació. També hi pot haver diversos germans i que només un treballi en el negoci, cosa que planteja qüestions importants sobre la futura propietat, la gestió i l’herència.
Preparar un relleu generacional exigeix parlar d’aquestes qüestions abans que les circumstàncies obliguin a resoldre-les de pressa. En determinades empreses la continuïtat familiar serà una bona alternativa, mentre que en d’altres serà preferible incorporar una direcció professional o estudiar la venda del negoci. L’important és no confondre automàticament continuïtat empresarial amb continuïtat familiar.
Quan un dels dos ja no hi és
Moltes petites empreses han estat construïdes durant dècades per matrimonis o parelles. Encara que formalment un dels dos figurés al capdavant del negoci, és freqüent que les decisions importants es compartissin i que cadascun conegués aspectes diferents de l’activitat. Un podia ocupar-se dels clients o de la producció i l’altre de l’administració, els bancs o les qüestions econòmiques.
Quan un dels dos mor, la viduïtat no suposa únicament afrontar una pèrdua personal. Qui continua pot trobar-se al capdavant d’una empresa que ha de continuar funcionant mentre ha d’assumir decisions que durant molts anys havia compartit. Poden aparèixer, a més, qüestions societàries, patrimonials i successòries que fins aleshores mai no s’havien plantejat.
Si a això hi afegim que aquesta persona també pot trobar-se en una etapa en què comença a plantejar-se fins quan vol continuar al capdavant del negoci, i que potser no existeix un relleu generacional clar, la pregunta ja no pot ser únicament què necessita l’empresa. També cal preguntar-se què vol fer qui ha quedat al capdavant i com desitja organitzar els propers anys.
Empresa, família i patrimoni es poden acabar barrejant
En moltes pimes el propietari ha avalat operacions, ha prestat diners a la societat o ha utilitzat recursos personals per atendre necessitats del negoci. Al mateix temps disposa d’habitatges, locals, estalvis o altres béns que formen part d’un patrimoni construït durant anys i que també s’hauria de contemplar pensant en les seves necessitats futures.
Al voltant d’aquest patrimoni hi ha, a més, la família. Hi pot haver fills que depenguin econòmicament dels seus pares, diferències entre germans, separacions, herències pendents, problemes de convivència o situacions personals especialment complexes. En aquestes circumstàncies una decisió empresarial pot tenir conseqüències familiars importants i, a la inversa, un conflicte familiar pot condicionar seriosament el futur d’una empresa.
Per això no sempre és possible resoldre aquestes situacions mirant únicament el compte de resultats. Cal saber quant necessita realment el propietari per al seu futur, quina part del seu patrimoni està vinculada al negoci, quins riscos està assumint i fins a quin punt determinades decisions empresarials poden afectar la seva situació personal.
I què passa amb el testament i la futura herència?
Quan es parla de relleu generacional, de venda d’una empresa o d’una futura desvinculació de la gestió, hi ha una altra qüestió que mereix ser revisada: quines conseqüències poden tenir aquestes decisions sobre el testament i la planificació de la successió.
Què passarà amb les participacions de l’empresa quan mori el seu propietari? Té sentit que tots els fills rebin la mateixa participació si només un treballa en el negoci? Què passarà si cap d’ells vol continuar? Com pot afectar una venda de l’empresa la futura herència? Què passa quan una part important del patrimoni està concentrada en la societat, en un local utilitzat per l’empresa o en altres immobles?
També convé recordar que molts testaments es van atorgar fa anys, quan la realitat empresarial i familiar era completament diferent. Des d’aleshores poden haver canviat l’empresa, el patrimoni i les relacions familiars, pot haver mort un dels membres de la parella o poden haver aparegut noves circumstàncies que aconsellin revisar el que es va decidir en el seu moment.
No es tracta necessàriament de modificar un testament perquè l’empresari arribi a una determinada edat, sinó de comprovar si la planificació successòria continua responent a la seva situació actual i al que realment vol que passi amb el seu patrimoni i amb l’empresa.
Els conflictes personals també formen part del problema
En tot aquest procés poden aparèixer conflictes entre socis, germans, pares i fills, diferents generacions d’una empresa familiar, treballadors o antics treballadors. Fins i tot una possible venda pot generar desacords quan hi ha diverses persones amb interessos diferents.
Alguns problemes necessitaran una resposta jurídica, d’altres una anàlisi econòmica, fiscal o empresarial i d’altres requeriran asseure diverses persones al voltant d’una taula. La negociació, la mediació i la conciliació poden ser especialment útils quan encara existeix marge per arribar a acords i es vol evitar que un conflicte acabi perjudicant les relacions familiars, el patrimoni o una empresa que podria continuar sent viable.
Separar les qüestions personals de les estrictament empresarials, conèixer què necessita realment cada persona i ordenar els diferents interessos pot permetre trobar possibilitats que resulten difícils de veure quan tots els problemes s’estan tractant al mateix temps.
Reflexionar sí, però sense caure en la paràlisi
Decisions d’aquesta importància no s’haurien de prendre de manera precipitada. Vendre una empresa, incorporar un fill a la direcció, reorganitzar el negoci, comprometre patrimoni personal, modificar una planificació successòria o decidir deixar una activitat construïda durant dècades són qüestions que necessiten informació, reflexió i, en moltes ocasions, assessorament professional abans de fer cap pas.
Precisament per això ofereixo també un servei de consulta abans de prendre decisions. No sempre qui acudeix a un professional necessita iniciar immediatament una negociació, una mediació o una actuació jurídica. De vegades el que necessita és exposar la situació, ordenar la informació disponible, plantejar les diferents alternatives i conèixer les possibles conseqüències abans de decidir quin camí seguir.
Però reflexionar no significa ajornar indefinidament les decisions. La meva experiència en el món empresarial també m’ha ensenyat que la paràlisi en la presa de decisions pot acabar sent una decisió en si mateixa, i no sempre la millor. Una empresa pot suportar durant un temps la pèrdua de clients, una estructura inadequada, un conflicte entre socis, problemes de tresoreria o una direcció que necessita canvis, però si aquestes situacions es mantenen durant mesos o anys, el marge per reaccionar es pot anar reduint.
Hi ha decisions que necessiten madurar i d’altres que, a més de madurar, necessiten prendre’s a temps. Esperar massa pot deteriorar el valor d’una empresa, consumir recursos personals, agreujar un conflicte o convertir una dificultat que encara es podia resoldre en un problema molt més difícil d’afrontar. En determinades situacions, quan finalment es decideix actuar, algunes de les alternatives que existien inicialment ja han desaparegut.
Per això considero tan important trobar l’equilibri. Ni decidir precipitadament ni quedar-se immòbil mentre els problemes continuen creixent. Analitzar, contrastar, assessorar-se i, quan es disposa d’informació suficient, decidir.
Primer cal saber quin problema hem de resoldre
Quan s’acumulen qüestions empresarials, econòmiques, jurídiques, familiars i patrimonials, probablement el primer error sigui intentar resoldre-les totes alhora. Resulta més útil identificar els problemes, establir prioritats, obtenir la informació necessària i determinar quins professionals han d’intervenir en cada qüestió. En alguns casos caldrà treballar conjuntament amb economistes, assessors fiscals, gestors, notaris o altres especialistes, perquè una situació complexa difícilment es pot contemplar des d’una única disciplina.
La meva experiència durant molts anys en la gestió empresarial, unida a l’exercici professional com a advocat, mediador i conciliador, em permet aproximar-me a aquestes situacions des de diferents perspectives. Entendre els números i el funcionament d’una empresa és important, però també ho és comprendre les conseqüències jurídiques de determinades decisions i saber treballar amb les persones quan darrere del problema empresarial hi ha, a més, conflictes familiars o personals.
La solució no serà sempre continuar. Pot consistir a reorganitzar l’empresa, preparar el relleu generacional, negociar un conflicte, incorporar una direcció professional, buscar un comprador, vendre el negoci, revisar l’organització patrimonial i successòria o, quan no existeixi una alternativa raonable, preparar una sortida ordenada.
Després de tota una vida de treball, arriba un moment en què val la pena pensar no només quin futur volem per a l’empresa, sinó també quin futur volem per a nosaltres mateixos i com poden afectar les nostres decisions les persones que ens envolten. I convé fer-ho amb prou temps perquè encara existeixin diferents alternatives entre les quals poder escollir.
Per això, abans de decidir què fer, potser convé començar per una pregunta aparentment senzilla, però que moltes vegades és la més difícil de respondre: quin és realment el problema que hem de resoldre?
Barcelona, 12 d’agost de 2026
Daniel Sererols Villalón
Advocat, mediador registrat i conciliador privat
Tel. 661 463 306
daniel@mediadorconflictos.com
