10 ag. UN ANY DESPRÉS DE LA MORT DE DARLIN CANALES
UN ANY DESPRÉS DE LA MORT DE DARLIN CANALES: SEGURETAT, CONVIVÈNCIA I MEDIACIÓ COMUNITÀRIA ALS NOSTRES BARRIS
El proper mes de setembre es complirà un any de la mort de Darlin Canales, un jove menor d’edat i veí de la plaça de la Farga, al barri de la Bordeta de Barcelona, que va morir després de ser apunyalat al Calaix de Sants, al barri de Badal.
En el seu moment vaig tenir ocasió de parlar de Darlin en aquest blog i d’entrevistar el seu pare. Ara, quan ens apropem al primer aniversari d’aquell fet tan dolorós, crec que pot ser un bon moment per tornar-lo a recordar, però també per plantejar-nos una qüestió que va molt més enllà d’un cas concret: què podem fer per construir barris més segurs, cohesionats i capaços de prevenir els conflictes abans que s’agreugin?
La resposta no és senzilla, perquè la seguretat i la convivència als barris depenen de molts factors. Evidentment, necessitem recursos policials, prevenció i capacitat de resposta davant les conductes delictives. Però l’experiència diària als nostres barris també ens demostra que la seguretat està estretament relacionada amb la cura de l’espai públic, l’educació, la prevenció de conflictes, el treball comunitari, la participació ciutadana i l’existència de canals permanents de diàleg entre veïns, entitats i administracions.
És precisament dins d’aquesta visió més àmplia on considero que la mediació comunitària, la prevenció de conflictes i les pràctiques restauratives poden fer també una aportació important.
La convivència als barris també és una forma de prevenció
Quan parlem de seguretat ciutadana pensem, lògicament, en policia, vigilància i prevenció del delicte. Tot això és necessari, però la realitat d’un barri és molt més complexa i hi ha nombrosos factors que condicionen tant la seguretat objectiva com la percepció que les persones tenim dels llocs on vivim.
Una plaça mal il·luminada, un espai públic deteriorat, conflictes reiterats per soroll, comportaments incívics, tensions entre diferents grups, problemes relacionats amb determinats usos de l’espai públic o la manca d’interlocució entre veïns i administració poden generar progressivament una sensació d’abandonament i deteriorament de la convivència.
No tots aquests problemes són policials i, precisament per això, tampoc no es poden resoldre exclusivament mitjançant respostes policials. La prevenció dels conflictes comunitaris requereix una mirada més àmplia, capaç de combinar seguretat, urbanisme, educació, serveis socials, participació ciutadana, treball comunitari i mecanismes de diàleg i mediació.
La convivència es construeix cada dia i moltes vegades comença per qüestions aparentment petites. Alguns conflictes que amb el pas del temps arriben a deteriorar-se van començar sent problemes molt més senzills que no van ser detectats a temps, que no es van abordar adequadament o que no van trobar un espai on les persones implicades poguessin parlar i buscar solucions.
Mediació comunitària a Barcelona: intervenir abans que el conflicte es deteriori
La mediació comunitària pot ser especialment útil davant de conflictes relacionats amb la convivència veïnal, l’ús compartit de l’espai públic, els sorolls, determinades activitats econòmiques, les relacions interculturals, les comunitats de propietaris, les relacions entre generacions o les tensions que poden sorgir entre diferents col·lectius que comparteixen un mateix barri.
Convé, però, deixar molt clars quins són els seus límits. La mediació no substitueix la policia, els tribunals ni les administracions públiques. Quan existeix un delicte, una situació de violència o un risc per a les persones, han d’intervenir els organismes competents.
Però entre una convivència completament pacífica i una conducta delictiva hi ha un espai molt ampli en el qual sí que podem treballar. És precisament aquí on la mediació de conflictes comunitaris i veïnals pot contribuir a recuperar la comunicació, identificar necessitats i interessos, reduir tensions, buscar acords i, en determinats casos, evitar que un conflicte continuï escalant.
Una bona política de convivència hauria de ser capaç d’actuar també en aquestes fases primerenques i no únicament quan el problema ja s’ha convertit en una situació greu. Prevenir un conflicte no significa amagar-lo ni evitar parlar-ne. Moltes vegades significa exactament el contrari: detectar-lo, reconèixer-lo i crear les condicions necessàries per poder-lo abordar abans que es deteriori.
Pràctiques restauratives, prevenció i comunitat
Juntament amb la mediació comunitària, les pràctiques restauratives ofereixen una perspectiva especialment interessant per treballar la convivència. La seva finalitat no consisteix simplement a determinar qui té raó i qui està equivocat, sinó a treballar les relacions, afavorir l’assumpció de responsabilitats, comprendre com determinades conductes afecten altres persones i reconstruir, sempre que sigui possible, els vincles dins d’una comunitat.
En un barri, aquesta mirada pot resultar especialment valuosa perquè una comunitat no està formada únicament per carrers, edificis i places. Està formada per persones que comparteixen espais i que necessiten trobar maneres de conviure: veïns i veïnes, joves, persones grans, comerciants, associacions, centres educatius, serveis públics, cossos policials, professionals socials i administracions.
Tots ells formen part d’un mateix ecosistema comunitari. Quan hi ha comunicació, confiança i canals d’interlocució, determinats problemes es poden detectar i abordar abans. Quan aquesta comunicació desapareix o els diferents actors deixen d’escoltar-se, és molt més fàcil que els conflictes s’enquistin i que petites tensions acabin convertint-se en problemes de convivència més difícils de gestionar.
Per això, les pràctiques restauratives i la mediació comunitària no s’haurien de contemplar únicament com a instruments per actuar quan el conflicte ja s’ha produït. També poden formar part d’una cultura de prevenció, diàleg, corresponsabilitat i cura de les relacions dins dels nostres barris.
Participació ciutadana: els veïns també hem de formar part de les solucions
Hi ha un altre element que considero fonamental per millorar la convivència i prevenir els conflictes: la participació ciutadana.
Les associacions veïnals coneixem de primera mà moltes de les situacions que es produeixen diàriament als nostres barris. Rebem queixes, propostes, preocupacions i també idees de persones que viuen als carrers i places sobre els quals posteriorment s’han de prendre decisions. Aquest coneixement de proximitat pot resultar molt útil si existeixen mecanismes adequats per fer-lo arribar a les administracions.
Per això considero important mantenir canals permanents d’interlocució entre les administracions, el moviment veïnal i el conjunt d’entitats del territori. La participació ciutadana no s’hauria d’entendre únicament com la possibilitat de protestar quan apareix un problema. Participar també significa escoltar, proposar, dialogar, col·laborar i construir solucions conjuntament.
En aquest context, des de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Plaça de la Farga hem impulsat una campanya de recollida de signatures que ja ha superat les 300 adhesions, amb diferents propostes dirigides a millorar la seguretat i la convivència als nostres barris.
Entre les qüestions plantejades hi ha la millora de la il·luminació en espais amb poca visibilitat, el reforç de la presència policial i de les patrulles de proximitat i a peu, la recuperació de figures de vigilància en places i espais públics, una major presència d’educadors i educadores de barri, l’estudi de sistemes de videovigilància en determinats espais especialment sensibles i la valoració d’actuacions urbanístiques que puguin contribuir a prevenir situacions de risc.
Més enllà de la xifra concreta de signatures recollides, aquesta iniciativa expressa una cosa que considero especialment important: la voluntat de moltes persones de participar, proposar i contribuir activament a millorar el lloc on viuen. La participació ciutadana també pot ser una eina de prevenció i de construcció de convivència.
Barcelona i L’Hospitalet: els conflictes comunitaris no entenen de límits administratius
El Calaix de Sants, al barri de Badal, on es va produir l’agressió que va acabar amb la vida de Darlin, es troba en un entorn urbà proper a L’Hospitalet de Llobregat. Aquesta circumstància també convida a reflexionar sobre una realitat metropolitana que de vegades oblidem: els barris i els problemes de convivència no acaben necessàriament allà on apareix una línia administrativa en un mapa.
Les persones es desplacen contínuament entre Barcelona i L’Hospitalet per estudiar, treballar, comprar, practicar esport, utilitzar el transport públic, trobar-se amb amics o simplement fer vida quotidiana. En molts punts, tots dos municipis formen part d’una realitat urbana estretament connectada.
Per això, resulta interessant prestar atenció també a les experiències de mediació comunitària a L’Hospitalet de Llobregat, així com a les iniciatives de convivència, prevenció de conflictes i treball comunitari que es desenvolupen als municipis de l’entorn metropolità de Barcelona.
Els conflictes comunitaris i veïnals no entenen gaire de fronteres municipals. Per això, especialment a les zones on conflueixen barris pertanyents a diferents municipis, la coordinació entre administracions, serveis públics, professionals, entitats i ciutadania pot adquirir una importància encara més gran.
La convivència metropolitana requereix també capacitat per compartir experiències, aprendre d’allò que funciona en altres territoris i desenvolupar polítiques de prevenció i resolució de conflictes que tinguin en compte la realitat quotidiana de les persones.
Seguretat, convivència i mediació: necessitem respostes complementàries
En les darreres setmanes hem conegut també una notícia positiva: durant aquest mes d’agost està previst reforçar la plantilla dels Mossos d’Esquadra al districte de Sants-Montjuïc. Davant del repunt de robatoris que s’ha detectat, una major presència policial pot contribuir a millorar tant la seguretat com la percepció de seguretat del veïnat.
Tanmateix, crec que seria un error plantejar aquest debat com una elecció entre policia o mediació, vigilància o educació, seguretat o participació ciutadana. No són alternatives incompatibles, sinó respostes diferents i complementàries davant de problemes diferents.
Necessitem intervenció policial quan correspon actuar policialment i professionals socials i educatius quan hi ha situacions que requereixen una intervenció d’aquestes característiques. De la mateixa manera, necessitem espais públics cuidats, un urbanisme que afavoreixi la convivència, associacions actives i una ciutadania que disposi de canals per participar en les decisions que afecten el seu entorn. I necessitem també mediació comunitària, diàleg i pràctiques restauratives quan hi ha conflictes que encara es poden abordar des de la comunicació, la prevenció i la cerca de solucions compartides.
Probablement, una de les claus per millorar la seguretat i la convivència als nostres barris sigui precisament aprendre a utilitzar cada eina en el moment adequat, coordinant recursos i evitant esperar que els problemes hagin assolit un nivell de deteriorament que en faci molt més difícil la solució.
Un any després: recordar també significa aprendre
Quan es compleixi un any de la mort de Darlin serà inevitable tornar a pensar en el que va passar, especialment per a la seva família i per a les persones que el van conèixer, però també per a un barri que va viure aquell esdeveniment amb una enorme tristesa.
No podem canviar el que va passar, però sí que podem preguntar-nos què hem après i què podem fer a partir d’ara. Podem millorar els nostres espais públics i reforçar la prevenció, escoltar més els nostres joves, afavorir una major presència de professionals als carrers i places, millorar la coordinació entre administracions i crear millors canals de participació ciutadana. I també podem intervenir abans quan comencen a aparèixer problemes de convivència i conflictes comunitaris.
La mediació no pot resoldre tots els problemes d’una ciutat i pretendre-ho seria desconèixer els seus propis límits. Tanmateix, la mediació comunitària, la prevenció de conflictes, el diàleg i les pràctiques restauratives sí que poden contribuir a construir comunitats amb una major capacitat per gestionar les seves diferències, afrontar els seus conflictes i reaccionar abans que determinades situacions es deteriorin.
Després de molts anys vinculat tant a la mediació com al moviment veïnal, cada vegada estic més convençut d’una idea senzilla: la convivència no es construeix únicament quan apareix un conflicte; es construeix molt abans, en les relacions quotidianes, en la cura dels espais compartits, en la capacitat d’escoltar-nos i en la voluntat d’afrontar els problemes quan encara som a temps de trobar solucions.
Recordar Darlin també pot significar això. Preguntar-nos, cadascú des de la nostra responsabilitat, què podem fer per construir barris més segurs, més cohesionats, més participatius i amb una millor convivència per a tothom, i continuar treballant conjuntament per aconseguir-ho.
Més informació sobre la iniciativa veïnal
L’Associació de Veïns i Veïnes de la Plaça de la Farga continua amb la campanya de recollida de signatures per promoure millores relacionades amb la seguretat i la convivència. La iniciativa ja ha rebut el suport de més de 300 persones i continuarà durant les properes setmanes, coincidint amb la proximitat del primer aniversari de la mort de Darlin.
En aquest article de l’Associació es pot consultar més informació sobre la iniciativa i sobre el record de Darlin:
https://www.avplacafarga.cat/en-record-de-darlin-menjady-i-per-la-seguretat-del-nostre-veinat/
Mediació comunitària, conflictes veïnals i pràctiques restauratives
Si voleu fer alguna consulta relacionada amb mediació comunitària a Barcelona, conflictes veïnals, convivència als barris, mediació en comunitats de propietaris, prevenció i resolució de conflictes, pràctiques restauratives o participació comunitària, podeu contactar amb mi:
Daniel Sererols Villalón
Mediador de conflictes · Advocat
Barcelona
📞 Tel. 661 463 306
✉️ Correu electrònic: daniel@mediadorconflictos.com
