20 juny I què passa amb els drets de les netes i els nets?
I què passa amb els drets de les netes i els nets?
El dret dels menors a mantenir relacions amb els seus avis i altres familiars
Una pregunta que escolto cada vegada més com a mediador familiar a Barcelona
Com a mediador familiar a Barcelona, cada vegada atenc més consultes relacionades amb avis i àvies que han deixat de veure els seus nets i netes.
No parlo de casos aïllats. Parlo de situacions que apareixen una vegada i una altra.
Separacions conflictives, desacords familiars, tensions entre generacions, conflictes hereditaris o ruptures entre familiars que acaben afectant aquells que tenen menys responsabilitat en el problema.
Sovint, els adults deixem de parlar-nos i, com a conseqüència, els menors deixen de relacionar-se amb una part important de la seva família.
En molts d’aquests casos, la pregunta acostuma a plantejar-se de la manera següent:
Tenen els avis dret a veure els seus nets?
És una qüestió important i la llei ofereix respostes. Tanmateix, existeix una altra pregunta que mereix la mateixa atenció:
Què passa amb els drets dels mateixos menors?
Els conflictes dels adults continuen perjudicant els menors
Aquesta realitat no és nova. Fa dècades que parlem de la importància de protegir els nens i les nenes dels conflictes familiars. Tanmateix, continua passant.
Els adults discutim. Ens distanciem. Trenquem relacions. I moltes vegades són els menors qui acaben pagant les conseqüències.
Un nen deixa de veure el seu avi. Una nena perd el contacte amb una tia amb qui mantenia una relació molt estreta. Un adolescent deixa de compartir temps amb uns cosins que considera part de la seva família més propera. I tot això sense haver participat en el conflicte.
Com a mediador familiar a Barcelona, observo també una realitat preocupant: cada vegada són més freqüents les situacions en què avis i àvies perden el contacte amb els seus nets com a conseqüència de conflictes amb els seus fills, filles, gendres o nores.
En moltes ocasions no existeixen causes objectives que justifiquin aquesta ruptura. No estem parlant de situacions de risc per als menors ni de conductes que aconsellin limitar la relació.
Simplement ens trobem davant de conflictes entre persones adultes.
I, tanmateix, qui acaba suportant les conseqüències són els nens i les nenes.
Més enllà dels pares: la importància de la família extensa
Quan parlem de família solem pensar en mares, pares i fills.
Tanmateix, la realitat familiar és molt més rica i complexa.
Els avis i les àvies acostumen a exercir un paper fonamental en la vida de molts menors. Transmeten valors. Comparteixen experiències. Aporten estabilitat emocional. Ofereixen suport en moments difícils. Ajuden a comprendre la història familiar i a construir la pròpia identitat.
Però no són els únics.
També poden ser importants els tiets i les tietes, els cosins, els padrins o madrines i fins i tot altres persones properes que formen part habitual de la vida del menor.
Per això, quan aquests vincles desapareixen com a conseqüència de conflictes entre adults, convé preguntar-se quin és l’impacte real que aquesta pèrdua pot tenir en els nens i les nenes.
Què diu la llei?
L’article 160 del Codi Civil estableix que no es poden impedir sense una causa justa les relacions personals del menor amb els seus germans, avis i altres parents i persones properes.
La finalitat d’aquesta protecció no consisteix únicament a reconèixer drets als adults.
El seu objectiu principal és protegir l’interès superior del menor.
Per això, quan els tribunals analitzen aquest tipus de situacions, la pregunta fonamental acostuma a ser la següent:
És beneficiós per al menor mantenir aquesta relació?
Si la resposta és afirmativa i no existeixen circumstàncies que ho desaconsellin, l’ordenament jurídic tendeix a protegir aquests vincles familiars.
Què valoren els tribunals en els conflictes entre avis i nets?
Quan no és possible arribar a un acord dins de la família, els conflictes entre avis i nets poden acabar arribant als tribunals.
En aquests casos, els jutges no acostumen a centrar-se en si els avis tenen o no un dret absolut a veure els seus nets.
La qüestió principal acostuma a ser una altra: determinar si mantenir aquesta relació és beneficiós per al menor i respon al seu interès superior.
Per això, els tribunals solen valorar aspectes com ara la qualitat de la relació existent entre els avis i els nets, els vincles afectius construïts al llarg del temps, l’opinió del menor quan la seva edat i maduresa ho permeten, i l’existència o no de circumstàncies que puguin perjudicar el seu benestar.
Cada família és diferent i cada situació requereix una anàlisi individualitzada.
Precisament per això, abans que el conflicte arribi a judicialitzar-se, la mediació familiar pot oferir un espai de diàleg que permeti explorar solucions adaptades a les necessitats de totes les persones implicades, especialment dels menors.
D’aquesta manera, sovint és possible preservar relacions familiars importants sense necessitat d’afegir noves tensions a una situació que ja és prou delicada.
El gran dret oblidat: el dret dels menors a ser escoltats
Existeix, a més, una qüestió que mereix una atenció especial.
Els menors tenen dret a ser escoltats en aquells procediments que els afecten. Tanmateix, a la pràctica, encara és freqüent que els adults parlin constantment sobre els menors sense escoltar realment la seva veu.
Els progenitors opinen. Els advocats exposen arguments. Els familiars expliquen les seves posicions.
Però moltes vegades ningú pregunta al menor com està vivint la situació.
Escoltar un nen o una nena no significa traslladar-li la responsabilitat de decidir.
Significa reconèixer que té una veu pròpia que mereix ser tinguda en compte.
Com a mediador familiar a Barcelona, he comprovat en nombroses ocasions que quan s’aconsegueix posar el focus en les necessitats reals dels menors, la conversa entre els adults canvia completament.
Quins drets tenen els nens i les nenes quan els adults trenquen les seves relacions familiars?
Quan parlem de conflictes entre avis, pares, mares, fills i filles, sovint centrem la nostra atenció en els drets de les persones adultes.
Tanmateix, els menors també tenen drets propis que han de ser protegits.
Dret a l’interès superior del menor
Tota decisió que afecti un nen o una nena s’ha d’adoptar tenint en compte prioritàriament allò que resulti més beneficiós per al seu benestar i desenvolupament.
Aquest principi constitueix la base de tota la normativa de protecció de la infància.
Dret a ser escoltat
Els menors tenen dret a expressar la seva opinió en aquells assumptes que els afecten.
Escoltar un menor no significa obligar-lo a decidir ni traslladar-li responsabilitats que corresponen als adults.
Significa reconèixer que té una veu pròpia que mereix ser tinguda en compte.
Dret a mantenir relacions familiars significatives
La legislació protegeix les relacions dels menors amb els seus avis, germans, altres familiars i persones properes quan aquestes relacions resulten positives per al seu desenvolupament.
Per aquest motiu, la ruptura de vincles familiars no hauria de produir-se automàticament com a conseqüència de conflictes entre adults.
Dret a preservar la seva identitat familiar
Els nens i les nenes tenen dret a conèixer i mantenir el contacte amb aquelles persones que formen part de la seva història familiar i contribueixen a la construcció de la seva identitat personal.
Dret a créixer en un entorn emocionalment saludable
Els menors tenen dret a desenvolupar-se en un entorn que afavoreixi la seva estabilitat emocional i psicològica.
Els conflictes familiars són inevitables en algunes ocasions, però els adults tenim la responsabilitat de minimitzar-ne l’impacte sobre els nens i les nenes.
Dret a no ser utilitzats en els conflictes dels adults
Els menors no haurien de convertir-se en missatgers, aliats involuntaris ni instruments de pressió dins dels conflictes familiars.
Protegir els menors implica evitar que suportin càrregues emocionals que no els corresponen.
Tots aquests drets troben suport en la Convenció sobre els Drets de l’Infant de les Nacions Unides, en la Llei Orgànica 1/1996 de Protecció Jurídica del Menor, en el Codi Civil i en el Codi Civil de Catalunya.
Texto de la Convención sobre los Derechos del Niño | UNICEF
Els menors no són propietat de ningú
Els menors no són propietat de ningú.
Avui són fills i filles. També són nets, netes, nebots i nebodes.
I demà seran persones adultes que construiran el seu propi criteri sobre la seva història familiar i sobre les relacions que els van ajudar, o els van impedir, mantenir durant la seva infància.
Aquesta reflexió hauria d’acompanyar-nos cada vegada que prenem decisions que afecten les relacions familiars dels nostres fills.
Perquè els conflictes dels adults poden ser temporals.
Les conseqüències per als menors, en canvi, poden prolongar-se durant molts anys.
La mediació familiar pot ajudar
Al llarg de la meva activitat com a mediador familiar a Barcelona he intervingut en situacions molt diverses relacionades amb conflictes entre generacions, dificultats de comunicació entre pares i fills, desacords familiars i casos en què avis, àvies, nets, netes i altres familiars han perdut el contacte.
La meva experiència m’ha permès comprovar que, en moltes ocasions, darrere d’aquestes situacions no existeix un problema jurídic insalvable.
El que existeix és una ruptura de la comunicació.
La mediació familiar ofereix un espai segur i confidencial on les persones poden expressar les seves preocupacions, escoltar les necessitats dels altres i explorar possibles solucions sense necessitat d’augmentar el conflicte.
No sempre és possible recuperar totes les relacions.
No sempre és possible assolir acords complets.
Però sovint s’aconsegueixen avenços importants que permeten reconstruir ponts que semblaven definitivament trencats.
Quan els menors estan implicats, cada pas que permeti millorar la comunicació entre les persones adultes pot tenir un impacte molt positiu en el seu benestar present i futur.
Si et trobes en una situació d’aquest tipus i busques un mediador familiar a Barcelona, estaré encantat de valorar amb tu les diferents opcions disponibles i ajudar-te a explorar possibles vies de diàleg.
Perquè, en moltes ocasions, protegir els menors passa també per ajudar els adults a tornar-se a escoltar.
Una reflexió final
Durant anys ens hem preguntat si els avis tenen dret a veure els seus nets.
És una pregunta important.
Però potser no és l’única.
Potser també ens hauríem de preguntar si els nens i les nenes tenen dret a conservar aquelles relacions familiars que contribueixen positivament al seu benestar, al seu desenvolupament emocional i a la construcció de la seva identitat.
Perquè quan els adults deixem de dialogar, qui més pot perdre són precisament aquells que tenen menys responsabilitat en el conflicte.
I aquesta és una realitat que, malauradament, continuo observant amb massa freqüència en la meva feina com a mediador familiar a Barcelona.
Daniel Sererols Villalón
Mediador de conflictes i conciliador privat registrat al Ministeri de Justícia, al Centre de Mediació de Catalunya i al Centre ADR de l’ICAB. Membre de l’Associació de Professionals de la Mediació de Catalunya (ACDMA).
Especialitzat en mediació familiar a Barcelona i en la resolució extrajudicial de conflictes familiars, veïnals, hereditaris i empresarials.
◆ Telèfon: 661 463 306
◆ Correu electrònic: daniel@mediadorconflictos.com
Barcelona, 20 de juny de 2026.
