24 maig La Vanguardia entrevista Daniel Sererols Villalón
La Vanguardia entrevista Daniel Sererols Villalón: el gran error entre veïns és esperar massa
Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de participar en una entrevista publicada a La Vanguardia sobre mediació veïnal i mediació comunitària. Va ser una conversa interessant perquè va permetre apropar a moltes persones una realitat que observo amb freqüència en el meu treball diari com a mediador de conflictes i advocat a Barcelona: la majoria dels problemes de convivència no comencen sent grans conflictes.
Amb freqüència comencen sent situacions petites:
Un soroll que molesta.
Una conversa que mai arriba a produir-se.
Una sensació de falta de respecte.
Una discussió en una comunitat de propietaris.
Un desacord entre veïns.
Una tensió en una associació o en un entorn comunitari.
I a poc a poc, allò que semblava una cosa puntual va creixent fins a ocupar molt més espai del que hauria.
El titular escollit per La Vanguardia resumia una situació que veig repetir-se amb freqüència:
«El gran error entre veïns és deixar que passin mesos o anys, acumular ràbia i demanar ajuda quan ja no queda confiança entre les parts».
I probablement aquesta sigui una de les qüestions més importants quan parlem de mediació comunitària i mediació veïnal.
Moltes persones busquen ajuda quan el conflicte ja fa massa temps que està instal·lat.
Quan ja han aparegut retrets.
Quan s’han creat etiquetes.
Quan les persones implicades han deixat pràcticament de parlar-se.
Quan qualsevol gest s’interpreta des de la desconfiança.
I aleshores el problema inicial, en realitat, deixa de ser el veritable conflicte.
Perquè el conflicte ja no gira al voltant del soroll, d’una junta complicada o d’un desacord concret.
El conflicte passa a ser la relació.
La mediació comunitària va molt més enllà d’una comunitat de propietaris
A vegades s’identifica la mediació comunitària únicament amb problemes dins de comunitats de veïns, però el seu abast és molt més ampli.
La mediació comunitària pot intervenir, entre altres situacions, en:
- conflictes entre veïns;
- problemes de convivència;
- desacords en comunitats de propietaris
- tensions en associacions veïnals;
- conflictes entre entitats;
- problemes derivats de l’ús d’espais compartits;
- situacions de convivència en barris o entorns comunitaris;
- discrepàncies que afecten la vida quotidiana d’una comunitat.
En definitiva, parlem de situacions on persones que comparteixen espais, interessos o relacions necessiten recuperar alguna cosa que moltes vegades s’ha perdut: la possibilitat de parlar i escoltar-se.
Barcelona i la seva àrea metropolitana són espais especialment diversos i dinàmics. Compartim edificis, espais públics, equipaments i maneres molt diferents d’entendre la convivència.
Això fa que els conflictes apareguin amb relativa facilitat.
I que apareguin conflictes no significa necessàriament que alguna cosa funcioni malament.
El problema acostuma a sorgir quan desapareixen els espais per dialogar.
Quan convé acudir a un mediador de conflictes veïnals?
No existeix una resposta exacta, però sí una cosa que l’experiència m’ha ensenyat: com més aviat s’intervé, més possibilitats existeixen de reconduir la situació.
Moltes persones esperen pensant:
«Ja se solucionarà.»
«Prefereixo no donar-li importància.»
«No vull empitjorar les coses.»
Però mentrestant el malestar continua creixent.
I allò que podria haver-se abordat mitjançant una conversa acaba convertint-se en una situació molt més difícil.
Demanar ajuda aviat no és un senyal de feblesa.
En molts casos és una decisió intel·ligent.
Com a mediador de conflictes veïnals i comunitaris a Barcelona he pogut comprovar que intervenir a temps permet treballar no només sobre el problema concret, sinó també sobre la relació i la convivència futura.
Perquè quan les persones continuaran compartint espais, carrers, edificis o barris, trobar solucions sostenibles acostuma a ser més important que guanyar una discussió puntual.
Una reflexió final
Agraeixo sincerament a La Vanguardia, i especialment a Joel Sáez, haver dedicat espai a la mediació comunitària i a la resolució dialogada de conflictes. Donar visibilitat a aquestes eines ajuda que més persones coneguin que existeixen alternatives i que demanar ajuda abans d’arribar a situacions límit pot marcar una gran diferència.
Si estàs travessant un conflicte veïnal, una situació complicada en una comunitat de propietaris o un problema de convivència i vols valorar opcions, pots contactar amb mi.
Daniel Sererols Villalón
Mediador de conflictes i advocat
Registrat al Ministeri de Justícia, Centre de Mediació de Catalunya i ICAB
Barcelona
«Entrevista publicada originalment a La Vanguardia»