22 jul. És correcte parlar de «mediar» quan s’actua en favor d’una de les parts?
És correcte parlar de «mediar» quan s’actua en favor d’una de les parts?
Una reflexió sobre la diferència entre mediació, intermediació i influència, des de la perspectiva d’un advocat i mediador de conflictes a Barcelona
Fa dies que escolto en diferents informatius una expressió que, com a advocat i mediador de conflictes, m’ha fet reflexionar. Amb freqüència s’afirma que determinades persones «van mediar» per aconseguir finançament públic, que «van mediar» davant l’Administració o que «van actuar com a mediadors» per afavorir una determinada operació.
No pretenc entrar en el debat polític ni valorar el procediment judicial al qual fan referència aquestes notícies. Seran els tribunals els qui determinaran què va passar realment i si va existir o no alguna actuació contrària a dret.
La meva reflexió és una altra.
Em preocupa que s’utilitzi una paraula que identifica una professió regulada per descriure actuacions que alguns mitjans relacionen amb l’obtenció d’avantatges per a una de les parts o, fins i tot, amb un eventual tràfic d’influències.
Amb aquesta inquietud vaig acudir al Diccionari de la llengua espanyola de la Reial Acadèmia Espanyola per comprovar si aquest ús era realment incorrecte. I, per sorpresa meva, la resposta no era tan senzilla.
La RAE recull, d’una banda, l’accepció clàssica del verb mediar: intervenir entre dues o més persones per posar-les d’acord o reconciliar-les. Però també incorpora una altra accepció: intercedir o intervenir a favor d’algú.
Des d’un punt de vista estrictament lingüístic, per tant, els periodistes no utilitzen incorrectament el verb quan afirmen que algú «va mediar» per afavorir els interessos d’una empresa. El diccionari admet aquest ús.
Ara bé, que una paraula sigui correcta des del punt de vista lingüístic no significa que sigui la més adequada en tots els contextos.
I és aquí on, al meu entendre, apareix el veritable problema.
Quan durant dies o setmanes la ciutadania escolta que algú «ha mediat» per aconseguir finançament públic, influir en una decisió administrativa o afavorir una empresa, és fàcil que acabi associant la mediació amb la utilització de contactes, influència o capacitat de persuasió en benefici d’una de les parts.
Aquesta imatge té ben poc a veure amb la mediació professional.
Els qui exercim aquesta professió no representem interessos particulars, no defensem la posició de qui ens contracta ni intervenim per obtenir avantatges per a una de les parts. La nostra funció consisteix, precisament, en tot el contrari: crear un espai de diàleg equilibrat, facilitar la comunicació i ajudar que siguin les mateixes parts les que construeixin, per elles mateixes, una solució al conflicte.
El mediador no decideix qui té la raó. No parla en nom de ningú. No intenta convèncer una part perquè accepti la posició de l’altra.
El seu compromís és amb el procediment i amb els principis que l’inspiren: la voluntarietat, la igualtat de les parts, la confidencialitat, la neutralitat i la imparcialitat.
Precisament per això, els qui ens dediquem professionalment a la mediació també tenim la responsabilitat d’explicar amb claredat quina és la nostra funció. La confiança de la ciutadania en aquest sistema depèn, en bona mesura, que s’entengui que el mediador no representa cap de les parts, sinó que garanteix que totes puguin participar en el procés en condicions d’igualtat.
Per això considero que el debat no és únicament terminològic.
Les paraules també construeixen la imatge que la societat té de les professions.
Si el verb mediar acaba utilitzant-se habitualment per descriure actuacions encaminades a afavorir exclusivament una de les parts o, fins i tot, conductes que en determinats supòsits poden ser objecte d’investigació judicial, correm el risc de projectar sobre la mediació una imatge que li és completament aliena.
I això perjudica tant els qui exercim aquesta professió com les persones que se’n podrien beneficiar.
Potser, en aquests contextos, el llenguatge podria ser més precís.
Quan una persona actua defensant els interessos d’una altra per intentar obtenir una determinada decisió administrativa, expressions com intercedir, intermediar, representar interessos, fer gestions o actuar com a interlocutor descriuen molt millor aquesta realitat.
No perquè la Reial Acadèmia Espanyola s’equivoqui, sinó perquè aquestes expressions eviten confondre una activitat de representació amb una professió l’essència de la qual consisteix, precisament, a no representar ningú.
No escric aquestes línies per corregir cap periodista ni per qüestionar una investigació judicial de la qual desconec el desenllaç.
Les escric perquè crec que els qui ens dediquem a la mediació també tenim el deure d’explicar què fem i, sobretot, què no fem.
La mediació és una professió regulada i sotmesa a principis jurídics i ètics molt exigents. Es fonamenta en la neutralitat, la imparcialitat, la confidencialitat i la voluntarietat de les parts.
Per això considero important evitar que el llenguatge pugui associar-la, encara que sigui de manera inconscient, a actuacions consistents a influir sobre qui ha de prendre una decisió, representar interessos particulars o fer gestions encaminades a afavorir exclusivament una de les parts. Aquestes actuacions pertanyen a un àmbit completament diferent i, en determinats supòsits, fins i tot poden ser objecte d’investigació judicial.
Les paraules importen.
I també importa preservar el significat d’aquelles que identifiquen professions la credibilitat de les quals descansa, precisament, en la confiança que generen.
Un mediador no influeix. Un mediador equilibra.
Daniel Sererols Villalón
Advocat i Mediador de Conflictes a Barcelona
Si vols conèixer com funciona un procediment de mediació o valorar si un conflicte familiar, veïnal, civil, mercantil, societari o comunitari es pot resoldre mitjançant el diàleg abans d’acudir als tribunals, estaré encantat d’atendre’t.
📞 Telèfon: 661 46 33 06
📧 Correu electrònic: daniel@mediadorconflictos.com
🌐 Web: www.mediadorconflictos.com
📍 Barcelona
