13 juny Tenen dret els avis i les àvies a veure els seus nets i netes?
Tenen dret els avis i les àvies a veure els seus nets i netes? El que diu la llei a Espanya i Catalunya
Una situació cada vegada més freqüent
En la meva activitat com a mediador familiar a Barcelona estic observant un increment de les consultes relacionades amb les dificultats de relació entre avis, àvies, nets i netes.
En moltes ocasions, després d’una separació, un divorci, un conflicte familiar o fins i tot la mort d’un dels progenitors, els avis deixen de tenir contacte amb els seus nets o veuen molt reduïda una relació que fins aquell moment havia estat propera i positiva.
La situació genera un gran patiment en totes les persones implicades. No només en els avis i les àvies, sinó també en molts nens i nenes que es veuen privats d’una relació afectiva important per al seu desenvolupament emocional.
Les preguntes solen repetir-se:
«Tinc dret a veure els meus nets?»
«Pot el meu fill impedir-me veure’ls?»
«Pot la meva jove o el meu gendre decidir que no tingui contacte amb ells?»
«Què puc fer si fa mesos que no puc parlar amb els meus nets?»
La legislació espanyola i catalana ofereixen respostes a aquestes qüestions i, a més, existeixen mecanismes que poden ajudar a reconstruir el diàleg abans d’arribar als tribunals.
El que diu la llei espanyola
L’article 160.2 del Codi Civil estableix:
«No podrán impedirse sin justa causa las relaciones personales del menor con sus hermanos, abuelos y otros parientes y allegados.»
Aquesta disposició va ser reforçada per la Llei 42/2003, que va reconèixer expressament la importància dels avis dins de l’estructura familiar i el seu paper en l’estabilitat emocional dels menors.
Per tant, la relació entre avis i nets no és una simple qüestió de voluntat dels progenitors. La llei considera que es tracta d’un vincle familiar que mereix protecció.
Catalunya reconeix expressament aquest dret
A Catalunya, a més, resulta d’aplicació el Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya.
L’article 236-4 estableix que els fills tenen dret a relacionar-se amb els seus avis, germans i altres persones pròximes, i que aquestes persones també tenen dret a relacionar-se amb ells.
Així mateix, la norma imposa als progenitors el deure de facilitar aquestes relacions, llevat que existeixi una causa justificada per limitar-les o impedir-les.
Aquesta regulació suposa un reconeixement especialment clar de la importància de les relacions intergeneracionals i reforça la protecció jurídica dels vincles entre avis, àvies, nets i netes.
L’interès superior del menor: la clau de tot
Quan es planteja un conflicte d’aquest tipus, moltes persones creuen que la qüestió gira exclusivament al voltant dels drets dels avis.
Tanmateix, el veritable centre d’atenció és sempre l’interès superior del menor.
Els jutges analitzen si la relació amb els avis resulta beneficiosa per al desenvolupament emocional, educatiu i social del nen o de la nena.
I la realitat és que, en la majoria dels casos, els avis representen una font d’afecte, estabilitat, experiència i suport emocional que resulta molt valuosa per als menors.
Per aquest motiu, la jurisprudència espanyola ha mantingut de forma constant una posició favorable al manteniment d’aquestes relacions familiars.
Pot un pare o una mare impedir les visites?
Com a regla general, no.
Les males relacions entre persones adultes no solen ser motiu suficient per trencar el vincle entre avis i nets.
Les diferències personals, els conflictes familiars, els desacords derivats d’una separació o divorci, o les tensions entre sogres, joves i gendres no justifiquen per si sols la interrupció del contacte.
Els tribunals han reiterat en nombroses ocasions que els menors no han de convertir-se en víctimes indirectes dels conflictes entre persones adultes.
Què es considera una causa justificada?
Cada cas s’ha d’analitzar individualment.
No existeix una llista tancada de situacions, però la jurisprudència sol considerar que pot existir una causa justificada quan la relació amb els avis pugui perjudicar seriosament el menor.
Entre altres supòsits:
- Situacions de violència familiar.
- Maltractaments físics o psicològics.
- Problemes greus d’addiccions.
- Conductes que comprometin l’estabilitat emocional del menor.
- Manipulació contra algun dels progenitors.
- Situacions que afectin negativament el benestar del nen o de la nena.
Fora d’aquests casos, la limitació o supressió total del contacte sol resultar difícil de justificar.
Què passa quan no existeix acord?
Quan les posicions estan molt allunyades, moltes persones pensen que l’única solució possible és acudir als tribunals.
Tanmateix, l’experiència demostra que en nombrosos casos existeixen alternatives més ràpides, menys costoses i emocionalment menys perjudicials.
Aquí és on la mediació familiar adquireix una importància especial.
La mediació familiar: una eina especialment útil
Els conflictes entre avis, àvies, fills, filles, joves i gendres rarament són exclusivament jurídics.
Darrere d’aquests conflictes solen existir ferides emocionals, problemes de comunicació, sentiments d’exclusió, desacords educatius o conflictes familiars acumulats durant anys.
La mediació permet abordar aquestes qüestions des d’una perspectiva diferent.
No es tracta de determinar qui té raó i qui s’equivoca.
Es tracta de crear un espai segur de diàleg en què les persones implicades puguin expressar les seves preocupacions, escoltar les dels altres i buscar solucions que tinguin en compte les necessitats de tothom, especialment les dels menors.
En molts casos, la mediació permet assolir acords sobre visites presencials, comunicacions telefòniques, videotrucades, participació en celebracions familiars, contactes progressius després de llargs períodes de distanciament i formes de coordinació entre les diferents persones adultes implicades.
L’experiència demostra que els acords construïts per les pròpies famílies solen ser més duradors i satisfactoris que aquells imposats per una resolució judicial.
Poden els avis acudir als tribunals?
Sí.
Quan no resulta possible arribar a un acord, els avis poden sol·licitar judicialment l’establiment d’un règim de visites, comunicació o relació personal amb els seus nets.
El jutjat valorarà totes les circumstàncies del cas: l’edat dels menors, la relació prèvia existent, la intensitat del vincle afectiu, l’opinió del menor quan tingui prou maduresa i l’existència o no de riscos per al seu benestar.
No existeix un règim estàndard. Cada família presenta una realitat diferent i requereix una resposta adaptada a les seves circumstàncies.
Preguntes freqüents
Pot una àvia sol·licitar judicialment un règim de visites?
Sí. Tant les àvies com els avis poden sol·licitar que es reconegui judicialment el seu dret a mantenir relacions amb els seus nets quan aquestes s’han vist injustificadament interrompudes.
Pot el meu fill impedir-me veure els meus nets?
No de manera arbitrària. Ha d’existir una causa justificada relacionada amb l’interès i el benestar dels menors.
Què passa si els pares estan divorciats?
La separació o el divorci no eliminen el dret dels menors a relacionar-se amb els seus avis i àvies.
I si un dels progenitors ha mort?
Precisament en aquestes situacions els tribunals solen valorar especialment la importància de mantenir els vincles amb la família del progenitor difunt.
És obligatòria la mediació?
No sempre, però en molts casos constitueix una eina molt recomanable per intentar arribar a acords abans d’iniciar un procediment judicial.
Quant dura un procediment judicial?
Depèn del jutjat i de les circumstàncies del cas, però habitualment pot prolongar-se durant diversos mesos i fins i tot més d’un any.
Una reflexió final
Els avis i les àvies solen exercir un paper fonamental en la vida dels seus nets i netes.
Transmeten valors, història familiar, experiència, afecte i suport emocional.
Per això, tant la legislació espanyola com la catalana han evolucionat cap a una protecció cada vegada més clara d’aquests vincles familiars.
Les discrepàncies entre persones adultes no haurien de privar els menors de relacions familiars positives i enriquidores.
Quan sorgeixen dificultats, el diàleg, la mediació i la recerca de solucions consensuades solen oferir millors resultats que la confrontació.
Necessita ajuda en una situació d’aquest tipus?
Durant els darrers mesos he intervingut en diversos assumptes relacionats amb dificultats de comunicació i contacte entre avis, àvies, nets i netes.
Cada família té una història diferent i requereix una aproximació específica.
Com a mediador de conflictes, conciliador privat i advocat a Barcelona, treballo habitualment en conflictes familiars relacionats amb separacions, divorcis, relacions intergeneracionals i dificultats de comunicació entre diferents membres d’una mateixa família.
Si es troba en una situació similar i desitja valorar possibles alternatives abans d’iniciar un procediment judicial, pot posar-se en contacte amb mi a través de mediadorconflictos.com.
En moltes ocasions, recuperar el diàleg és el primer pas per recuperar també les relacions familiars.
Barcelona, 13 de juny de 2026
Daniel Sererols Villalón
Advocat mediador. Tel. (+34) 661 463 306