28 març Mediació veïnal a Barcelona i província
Mediació veïnal a Barcelona i província: com resoldre conflictes comunitaris en barris, comunitats i associacions
Els conflictes veïnals formen part de la realitat quotidiana de qualsevol ciutat. A Barcelona, a la seva àrea metropolitana i al conjunt de la província, en municipis com L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Cornellà de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet o Granollers, entre molts altres, milers de persones comparteixen edificis, escales, patis, carrers i espais comuns. També treballo en altres municipis de Catalunya quan les característiques del conflicte requereixen una intervenció professional.
Allà on hi ha convivència, inevitablement poden aparèixer discrepàncies.
Un soroll que es repeteix cada nit, una humitat que ningú no acaba d’assumir, l’ús inadequat d’un espai comunitari, un impagament, una mascota, unes obres o una discussió entre dues persones poden semblar inicialment problemes menors. La meva experiència, però, m’ha ensenyat que quan aquestes situacions no s’aborden a temps poden acabar deteriorant profundament la convivència.
I sovint el problema que veiem no és tot el problema.
Darrere d’una discussió per un soroll, una porta, una bicicleta, un patinet o una reunió de comunitat podem trobar anys de malentesos, converses que mai no s’han produït, la sensació de no haver estat escoltat o una acumulació de retrets que acaba convertint una incidència concreta en un conflicte personal.
És precisament en aquest terreny on la mediació veïnal a Barcelona i província i la mediació comunitària poden tenir un paper especialment útil.
La mediació no pretén convertir en amics dos veïns que fa anys que no es parlen. El seu objectiu és més realista: recuperar unes condicions mínimes de comunicació que permetin trobar solucions i continuar convivint sense haver de viure permanentment instal·lats en el conflicte.
Què és la mediació veïnal i comunitària?
La mediació veïnal és un procés voluntari en què un mediador professional, neutral i imparcial facilita la comunicació entre les persones implicades en un conflicte perquè siguin elles mateixes les que puguin construir una solució.
La mediació comunitària amplia aquesta mirada. El conflicte pot afectar dos veïns, però també una comunitat de propietaris, diversos edificis, una associació veïnal, una plataforma ciutadana, una entitat, un carrer o fins i tot diferents col·lectius d’un mateix barri.
Parlem, en definitiva, de persones que moltes vegades no s’han escollit, però que comparteixen espais, normes i rutines i que, per tant, necessiten trobar alguna manera de conviure.
Aquesta realitat és especialment visible en una ciutat densa com Barcelona i en molts municipis de la província, tant de l’àrea metropolitana com d’altres zones amb una important concentració urbana, com Granollers i el Vallès Oriental.
El mediador no decideix qui té raó ni imposa una solució. La seva funció consisteix a crear les condicions perquè les parts puguin tornar a parlar de manera útil, delimitar correctament el problema i explorar acords que siguin realistes i assumibles.
El conflicte visible no sempre és el conflicte real
Aquesta és probablement una de les qüestions més importants que he après després de molts anys treballant en l’àmbit veïnal i comunitari.
Una persona pot contactar amb un mediador de conflictes a Barcelona perquè el veí fa soroll. Però quan comencem a treballar descobrim que abans del soroll hi va haver una discussió per unes obres; abans, un problema en una reunió de la comunitat; i encara abans, un desacord que ningú no va saber gestionar.
En comunitats on algunes persones conviuen des de fa trenta, quaranta o cinquanta anys, la història de les relacions té molta importància.
Per això, en mediació cal determinar bé quin és l’objecte del conflicte. Si no ho fem, una reunió convocada per solucionar un problema concret pot acabar convertint-se en un inventari de greuges acumulats durant vint anys.
La mediació ajuda precisament a ordenar aquesta conversa, a distingir què pertany al passat i què cal resoldre ara, i a identificar quines necessitats té realment cadascuna de les parts.
Quins conflictes es poden abordar mitjançant la mediació veïnal?
La casuística és extraordinàriament àmplia.
En la meva activitat com a mediador he intervingut o rebut consultes relacionades amb sorolls, humitats, impagaments de quotes comunitàries, ús d’espais comuns, obres, molèsties provocades per animals, discrepàncies entre propietaris i llogaters, incompliments de normes comunitàries o conflictes entre persones que fa anys que pràcticament no es poden dirigir la paraula.
També hi ha situacions en què intervenen factors culturals o diferents maneres d’entendre la convivència. En aquests casos no necessàriament existeix mala fe. De vegades el que hi ha és una incomprensió mútua que s’ha anat agreujant perquè ningú no ha creat un espai adequat per parlar-ne.
Els conflictes més difícils no acostumen a ser necessàriament els que tenen un objecte material més important. Sovint són aquells en què el problema inicial ha evolucionat fins a convertir-se en un enfrontament personal.
Quan això passa, ja no estem discutint únicament sobre el soroll, la humitat o l’ús d’un espai comú. Estem intentant reconstruir una comunicació que s’ha trencat.
El gran error: esperar massa
Un dels principals problemes que trobem en la mediació veïnal i comunitària és que moltes persones hi arriben massa tard.
Primer intenten aguantar. Després protesten. Més endavant deixen de parlar amb l’altra persona. Apareixen els missatges, les discussions, els insults o les denúncies i, quan finalment es busca ajuda, potser han passat mesos o anys.
Aleshores el conflicte ja no té la mateixa dimensió que tenia al principi.
En una entrevista publicada per La Vanguardia el maig de 2026 sobre la meva activitat com a mediador veïnal vaig insistir precisament en aquesta idea: deixar passar el temps acostuma a provocar que s’acumulin el malestar i els retrets fins que pràcticament desapareix la confiança entre les parts.
Per això, davant d’un conflicte veïnal, la meva recomanació és intervenir tan aviat com sigui possible.
Si existeix un impagament i s’ha perdut la comunicació amb la persona que deu les quotes, és preferible intentar parlar abans que el problema creixi. Si existeix una humitat i ningú no assumeix la responsabilitat, convé actuar. Si els sorolls nocturns són reiterats i estan afectant el descans d’una família, tampoc no té sentit esperar que la situació arribi a ser insostenible.
La via judicial sempre pot existir quan sigui necessària. Però com menys escalat estigui el conflicte, més possibilitats hi haurà de trobar una solució negociada.
Quan un conflicte veïnal acaba condicionant tota una vida
A vegades costa entendre fins a quin punt un conflicte entre veïns pot afectar una persona.
El dia abans de l’entrevista que em va fer La Vanguardia, per exemple, havia rebut la trucada d’un home jubilat que explicava que feia quatre anys que no podia viure al seu propi habitatge a conseqüència del soroll que patia. Havia intentat anteriorment una mediació municipal sense resultat i havia destinat una part dels seus estalvis a viure fora de casa. Arribat un determinat moment, necessitava tornar-hi.
És un exemple especialment gràfic del que pot passar quan un problema de convivència es cronifica.
Compartim parets, sostres, escales, ascensors, patis i zones comunes. Per això, un conflicte que des de fora podria semblar poc important pot arribar a afectar el descans, les relacions familiars, l’economia i, en definitiva, la qualitat de vida d’una persona.
L’experiència també ens ensenya que un acord pot arribar al final
No totes les mediacions acaben amb les parts donant-se la mà al voltant d’una taula. I això també forma part de la realitat professional.
Recordo, per exemple, un conflicte relacionat amb unes humitats procedents d’un local que havien afectat greument la porteria d’un edifici. Durant aproximadament dos anys, els veïns havien hagut d’accedir als seus habitatges travessant una zona deteriorada mentre les diferents parts discutien sobre qui havia d’assumir la responsabilitat.
La mediació va requerir diverses sessions i en algunes hi van participar vuit o deu persones. Finalment, el procés es va tancar sense acord i vaig expedir el certificat corresponent perquè les parts poguessin continuar, si ho consideraven necessari, per la via judicial.
Va ser precisament aleshores quan una de les parts va acabar acceptant la proposta d’acord.
Aquest tipus d’experiències són importants perquè demostren que la mediació no sempre produeix els seus efectes en el mateix moment de la sessió. De vegades ajuda les parts a entendre millor el conflicte, valorar les alternatives i prendre una decisió quan comproven què significaria continuar per altres vies.
Hi ha conflictes en què totes les parts pateixen
La mediació veïnal també obliga a fugir de les explicacions massa simples.
En un cas especialment delicat que vaig explicar també a La Vanguardia, una família tenia un fill menor amb una malaltia greu. El noi cridava i colpejava durant les nits i els veïns feia molt de temps que patien seriosos problemes per poder descansar.
Era una situació extraordinàriament difícil perquè existien dos patiments simultanis.
D’una banda, una família que afrontava una realitat personal duríssima. De l’altra, uns veïns que també tenien dret a descansar i que feia anys que convivien amb una situació que havia esdevingut insostenible.
La mediació proposada finalment no va ser acceptada, però la mateixa activació del procés va contribuir a mobilitzar la situació i pocs dies després la família va ser traslladada a un altre habitatge protegit.
No totes les intervencions comunitàries poden mesurar-se, per tant, únicament preguntant si es va signar o no un acord. De vegades, posar el conflicte sobre la taula, ordenar-lo i activar les persones o institucions que hi poden intervenir ja genera canvis.
La mediació veïnal vista des de l’experiència
El maig de 2026, La Vanguardia va dedicar una entrevista a la meva activitat com a mediador veïnal. L’entrevista aborda alguns dels conflictes que he anat trobant al llarg dels anys, la importància d’actuar abans que les situacions es cronifiquin i la necessitat d’entendre que darrere de cada conflicte hi ha persones que sovint hauran de continuar convivint quan el procés hagi acabat.
La conversa també permet explicar una realitat que considero important: la mediació veïnal no consisteix simplement a aconseguir que dues persones s’asseguin davant d’una taula. Abans cal escoltar, entendre què ha passat, identificar què necessita cadascuna de les parts i valorar si encara existeix un espai per recuperar el diàleg.
Entrevista a La Vanguardia:
Daniel Sererols, mediador vecinal: “El caso más grave que recuerdo es el de una familia con un hijo menor enfermo que gritaba y golpeaba las paredes por las noches”
Mediació en comunitats de propietaris
Les comunitats de propietaris són un dels espais on la mediació pot tenir més utilitat.
Una comunitat no és només una estructura jurídica que administra un edifici. És també un petit sistema de convivència en què les mateixes persones es trobaran una vegada i una altra a l’ascensor, a l’escala, al replà o a les reunions.
Això fa que judicialitzar determinats conflictes pugui resoldre jurídicament una qüestió sense solucionar necessàriament la relació entre les persones.
La mediació permet treballar les dues dimensions.
Un acord pot establir com es farà una reparació, com s’abordarà un deute, quines condicions s’aplicaran a l’ús d’un espai o què haurà de canviar perquè desaparegui una determinada molèstia. Però, paral·lelament, també pot recuperar unes regles mínimes de comunicació.
No cal que les persones siguin amigues. Cal que puguin conviure.
Associacions i plataformes veïnals: quan el conflicte sorgeix des de dins
Les associacions veïnals i les plataformes veïnals tenen un paper fonamental en molts barris de Barcelona i en molts municipis de la província. Canalitzen demandes, impulsen projectes, defensen interessos col·lectius i constitueixen espais de participació ciutadana.
Però aquestes organitzacions estan formades per persones i, per tant, tampoc estan exemptes de conflictes.
Les discrepàncies poden sorgir per la manera de prendre decisions, per problemes de transparència, per interpretacions diferents dels estatuts, per l’admissió o exclusió de persones, per desacords entre membres de les juntes o simplement perquè conviuen visions diferents sobre quin ha de ser el futur de l’entitat.
Quan aquests conflictes s’enquisten, poden acabar dividint una associació o fins i tot afectar les relacions dins del mateix barri.
La mediació comunitària a Barcelona i en altres municipis ofereix en aquests casos un espai neutral on separar les qüestions personals de les organitzatives, identificar els punts reals de desacord i intentar reconstruir unes regles de funcionament compartides.
Normativa aplicable en associacions veïnals a Catalunya
La mediació no substitueix el dret.
En els conflictes que afecten associacions veïnals cal tenir present, entre altres normes aplicables segons cada cas, els mateixos estatuts de l’associació, el règim jurídic de les associacions previst al llibre tercer del Codi civil de Catalunya, aprovat per la Llei 4/2008, i la Llei orgànica 1/2002, reguladora del dret d’associació.
Aquest marc protegeix qüestions tan importants com els drets i deures de les persones associades, el funcionament dels òrgans de govern, els procediments d’admissió i baixa i el funcionament democràtic de l’entitat.
Quan existeix una discrepància sobre aquestes qüestions, la mediació pot permetre que les parts treballin una solució compatible amb el marc jurídic sense haver de convertir immediatament la controvèrsia en un procediment judicial.
Mediació comunitària: una alternativa abans d’anar a judici
La mediació no és contrària a la justícia ni pretén substituir els tribunals.
Hi ha conflictes que necessitaran una resolució judicial. Però n’hi ha molts altres en què, abans d’arribar-hi, val la pena preguntar-se si existeix alguna possibilitat d’acord.
Un procediment judicial està dissenyat perquè un tercer decideixi aplicant el dret. La mediació funciona d’una altra manera: permet que les mateixes persones participin activament en la construcció de la solució.
Això ofereix una possibilitat especialment valuosa en els conflictes veïnals: adaptar l’acord a una realitat concreta.
La solució pot consistir a modificar uns horaris, executar unes obres, assumir determinades despeses, establir unes pautes d’ús d’un espai, ordenar la comunicació entre dues persones o acordar simplement com es gestionaran les incidències futures.
Són solucions que difícilment poden reduir-se sempre a determinar qui guanya i qui perd.
La mediació comença escoltant
Quan una persona em truca per explicar-me un conflicte veïnal, el primer que faig és escoltar.
Pot semblar evident, però no sempre ho és.
Moltes persones arriben després de mesos explicant el seu problema sense tenir la sensació que ningú les hagi escoltat realment. Han parlat amb familiars, amb altres veïns, amb l’administrador, amb l’Ajuntament o amb diferents professionals, però continuen tenint la necessitat d’explicar què està passant i, sobretot, com els està afectant.
Després cal escoltar l’altra part.
La mediació no consisteix a reunir immediatament dues persones enfrontades i demanar-los que es posin d’acord. Abans cal valorar el conflicte, contactar amb les parts, explicar què és la mediació, establir les regles i comprovar si existeix una mínima voluntat de participar-hi.
A partir d’aquí es pot començar a treballar.
Qui pot necessitar mediació veïnal?
Qualsevol persona o organització que es trobi davant d’un conflicte de convivència pot valorar aquesta via.
Pot ser un veí o una veïna, una comunitat de propietaris, un president o presidenta de comunitat, una associació veïnal, una plataforma ciutadana, una entitat social, un administrador de finques, un propietari, un llogater o diferents col·lectius d’un mateix barri.
També els administradors de finques poden trobar en la mediació un recurs complementari especialment útil quan la gestió ordinària de la comunitat ja no és suficient perquè el problema ha adquirit una dimensió relacional.
El denominador comú és senzill: existeix un conflicte, les persones hauran de continuar relacionant-se d’alguna manera i encara hi ha marge per intentar una solució negociada.
Quins avantatges té la mediació veïnal?
Un dels principals avantatges de la mediació és la flexibilitat. Cada conflicte és diferent i, per tant, també ho pot ser la solució.
En comparació amb un procediment judicial, la mediació pot permetre abordar el problema amb més rapidesa, reduir els costos econòmics i el desgast personal, preservar la confidencialitat i construir acords adaptats a les necessitats concretes de les persones implicades.
Però en l’àmbit veïnal hi ha un altre avantatge que considero fonamental: la possibilitat de preservar o, com a mínim, normalitzar la relació futura.
Quan acaba un procediment, els veïns continuen sent veïns. Es continuaran trobant a l’escala, a l’ascensor, al carrer o a la reunió de la comunitat. Per això, una solució que permeti recuperar unes mínimes pautes de convivència pot tenir un valor que va molt més enllà de l’acord concret.
Mediador de conflictes a Barcelona i província: experiència professional i veïnal
La meva vinculació amb el moviment veïnal de Barcelona es remunta a l’any 2010. Aquesta experiència m’ha permès conèixer des de molt a prop la complexitat dels barris, les comunitats de propietaris, les associacions i les relacions entre ciutadania, entitats i administracions.
Paral·lelament, com a mediador de conflictes, advocat i conciliador privat, intervinc professionalment en processos de mediació veïnal, mediació comunitària i altres àmbits de la resolució de conflictes.
Treballo principalment a Barcelona i província, tant a la ciutat i l’àrea metropolitana com en altres municipis, entre els quals Granollers, i també puc intervenir en altres punts de Catalunya en funció de les característiques de cada cas.
Aquesta doble experiència, professional i veïnal, m’ha ensenyat una cosa especialment important: darrere de cada expedient hi ha persones que continuaran vivint al mateix edifici, utilitzant la mateixa escala o compartint el mateix barri quan el procés hagi acabat.
Per això, un bon acord no ha de limitar-se a solucionar el problema d’avui. Sempre que sigui possible, ha de contribuir també a evitar el conflicte de demà.
Busques un mediador veïnal a Barcelona o província?
Si tens un conflicte en una comunitat de propietaris, amb un veí o veïna, en una associació, en una plataforma veïnal o en qualsevol altre entorn comunitari, podem valorar si la mediació veïnal o comunitària és una via adequada per abordar-lo.
No sempre serà possible arribar a un acord. La mediació tampoc no és la solució adequada per a qualsevol situació. Però quan encara existeix un mínim marge per recuperar el diàleg, intentar-ho a temps pot evitar mesos o anys de conflicte.
Contacte directe:
Daniel Sererols Villalón
Advocat · Mediador de conflictes · Conciliador privat
📞 661 463 306
📧 daniel@mediadorconflictos.com
🌐 www.mediadorconflictos.com
Conclusió
La mediació veïnal a Barcelona i província no consisteix simplement a intervenir quan dues persones discuteixen. És una manera diferent d’abordar els conflictes que inevitablement apareixen quan compartim edificis, carrers, barris i comunitats.
Permet escoltar, ordenar el conflicte, separar el problema actual dels retrets acumulats i buscar solucions que les persones puguin complir realment.
Després d’anys treballant en aquest àmbit, una de les conclusions que considero més importants és també una de les més senzilles: no convé esperar que un problema petit es converteixi en un conflicte enorme.
Quan la comunicació directa deixa de funcionar, buscar ajuda no és exagerar el problema. Sovint és precisament la manera d’evitar que es faci més gran.
Una comunitat, una associació o un barri no necessiten que tothom pensi igual. Necessiten que les diferències es puguin gestionar sense destruir la convivència.
