19 abr. Nova entrevista a Raúl Gómez Ojados, mediador a Cartagena
Cartagena i Barcelona, 19 d’abril de 2026
Nova entrevista a Raúl Gómez Ojados, mediador a Cartagena (Múrcia)
“Encara existeix una distància entre el reconeixement jurídic de la mediació i la seva implantació efectiva en la pràctica professional i social. Superar aquesta bretxa constitueix un dels principals reptes del sector”. Raúl Gómez Ojados
El mediador i perit judicial Raúl Gómez Ojados analitza el paper de SINMECO, el debat sobre l’oferta vinculant confidencial i el moment clau que viu la mediació a Espanya, marcat per la revisió dels MASC en seu constitucional.
En un moment especialment rellevant per a la mediació a Espanya, el debat entorn dels MASC (mitjans adequats de solució de controvèrsies) ha adquirit una dimensió jurídica, professional i institucional de primer nivell.
A la recent consolidació del Sindicat de Mediació en Conflictes (SINMECO), amb vocació estatal i presència en diferents comunitats autònomes, s’hi suma un context d’intensa reflexió sobre el model actual d’accés a la justícia. En aquest marc, cal destacar la recent celebració d’una trobada estatal a Madrid, que va reunir professionals de tot el territori.
En paral·lel, diverses institucions jurídiques han plantejat públicament la conveniència de revisar l’obligatorietat dels MASC en determinats àmbits, especialment en els processos de família amb menors. Entre aquestes, l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Madrid, l’Associació Professional de Lletrats de l’Administració de Justícia, els Col·legis de Procuradors de Madrid i Barcelona, i l’Associació Espanyola d’Advocats de Família, han assenyalat possibles riscos en termes de dilació processal i de protecció de l’interès superior del menor.
Aquestes posicions han tingut reflex també en l’àmbit parlamentari, mitjançant iniciatives orientades a limitar o excloure l’exigència d’acudir prèviament a un MASC en determinats procediments.
Així mateix, el debat ha arribat al pla constitucional. El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit una qüestió d’inconstitucionalitat en relació amb l’obligació d’acudir a un MASC abans d’interposar una demanda, en considerar que podria plantejar tensions amb el dret a la tutela judicial efectiva i la protecció del menor. Serà el mateix Tribunal qui haurà de pronunciar-se sobre l’adequació d’aquest model.
En aquest context, el sector professional també ha expressat els seus posicionaments. Des de SINMECO s’han formulat reflexions crítiques sobre determinats instruments introduïts per la Llei Orgànica 1/2025, com la denominada oferta vinculant confidencial, en relació amb el seu encaix en la lògica pròpia de la mediació.
Per analitzar aquestes qüestions, conversem novament amb Raúl Gómez Ojados, mediador i perit judicial a Cartagena, amb una creixent implicació en el desenvolupament i la projecció institucional de la mediació a Espanya, i actualitzem així l’entrevista que li vam fer l’1 de gener del present any.
Entrevista
- Raúl, què t’ha portat a implicar-te activament en SINMECO?
Durant una estada recent a Madrid vaig poder comprovar l’alt nivell d’implicació de diferents professionals en la promoció de la mediació a nivell estatal. Actualment existeix una xarxa de representants en diferents territoris que treballen activament per impulsar-ne el coneixement i el desenvolupament, especialment davant el encara limitat grau de familiaritat de la ciutadania amb aquests mecanismes. - Com definiries la necessitat d’un sindicat específic per a professionals de la mediació en el context actual?
L’existència d’una estructura com SINMECO respon a la necessitat d’avançar en la professionalització del sector. Es tracta d’un àmbit en creixement que requereix consolidar condicions adequades d’exercici, reforçar l’especialització i garantir la seguretat jurídica en les relacions amb l’Administració i altres operadors. Tot això contribueix a consolidar la figura del mediador com a professional independent i qualificat. - Quin paper aspira a exercir SINMECO dins del panorama de la resolució de conflictes a Espanya?
SINMECO aspira a consolidar-se com un actor rellevant en la promoció i estructuració de la mediació a Espanya. La seva activitat s’orienta a impulsar una cultura de l’acord com a alternativa complementària al procés judicial, fomentar la mediació en diferents àmbits (familiar, civil, mercantil, comunitari), promoure estàndards de qualitat i formació contínua i contribuir a la prevenció del conflicte i a la millora de la cohesió social. - Després de la recent trobada estatal, quines conclusions destacaries?
Entre les principals conclusions, es va posar de manifest la conveniència de revisar determinats instruments normatius recents, en particular pel que fa a la seva adequació a l’essència de la mediació. També es va apuntar la possibilitat de reforçar el valor jurídic de determinats acords en àmbits específics, amb l’objectiu de simplificar procediments i reduir costos. - Quines són, segons la teva opinió, les principals mancances actuals de la professió de mediador?
Persisteixen alguns reptes rellevants, entre ells el desconeixement generalitzat sobre la mediació, certa inseguretat en la seva aplicació pràctica i la necessitat de reforçar la confiança en els professionals degudament formats. Així mateix, es detecta marge de millora en la coordinació entre diferents operadors jurídics. - Consideres que el mediador està prou reconegut dins del sistema de justícia actual?
Malgrat els avenços normatius recents, especialment a partir de la Llei Orgànica 1/2025, encara existeix una distància entre el reconeixement jurídic de la mediació i la seva implantació efectiva en la pràctica professional i social. Superar aquesta bretxa constitueix un dels principals reptes del sector. - En relació amb l’oferta vinculant confidencial, per què ha generat debat dins del sector?
El debat se centra en la necessitat de preservar la naturalesa pròpia de la mediació com a procés voluntari, confidencial i basat en l’autonomia de les parts. Alguns professionals consideren que determinats instruments poden requerir una anàlisi més detallada per garantir la seva coherència amb aquests principis. - Creus que s’està respectant el principi de bona fe en l’accés als MASC?
La normativa vigent reforça el principi de bona fe en exigir una participació activa i no merament formal. En aquest sentit, l’aplicació correcta del sistema dependrà en gran mesura del comportament de les parts i del control adequat per part dels òrgans judicials en cas d’ús inadequat. - Quins canvis serien necessaris per avançar cap a un model menys judicialitzat?
Entre les línies d’evolució destaquen el reforç dels MASC com a via preferent, l’educació en habilitats de gestió del conflicte, l’impuls de la mediació comunitària, la simplificació del llenguatge jurídic i la introducció d’incentius que afavoreixin la resolució extrajudicial de controvèrsies. - Quines reivindicacions professionals consideres prioritàries?
Les prioritats passen per consolidar un marc retributiu adequat, reforçar la visibilitat social de la mediació, promoure l’especialització i la formació contínua, millorar les condicions materials de prestació del servei i avançar cap a una major cohesió del sector. - Existeix una voluntat institucional real d’impulsar la mediació?
S’aprecia una tendència progressiva cap a la integració de la mediació en el sistema de justícia, especialment a partir de les reformes introduïdes per la Llei Orgànica 1/2025. Aquest procés respon a la necessitat de millorar l’eficiència del sistema i oferir alternatives més àgils i sostenibles. - Com valores les posicions crítiques respecte als MASC en processos de família amb menors?
Es tracta d’un debat complex que posa de manifest la necessitat d’equilibrar diferents interessos, en particular la protecció del menor i l’eficàcia del sistema. En aquest context, resulta fonamental continuar analitzant el paper que pot exercir la mediació en aquests supòsits, amb les degudes garanties. - L’exigència d’acudir a un MASC pot generar tensions amb drets fonamentals?
Des d’una perspectiva general, la mediació es pot considerar compatible amb el dret a la tutela judicial efectiva, en la mesura que no impedeix l’accés als tribunals, sinó que introdueix un mecanisme previ orientat a facilitar solucions dialogades. No obstant això, serà el Tribunal Constitucional qui determini l’encaix definitiu del model. - Com compatibilitzar la protecció del menor amb la cultura del diàleg?
La mediació permet centrar el procés en les necessitats del menor, fomentar la coresponsabilitat dels progenitors i evitar l’escalada del conflicte. Mitjançant fórmules de participació adaptades i acords flexibles, pot contribuir a solucions més estables i menys traumàtiques. - Com imagines el futur de la mediació a Espanya?
El futur de la mediació apunta cap a una major integració en el sistema de justícia, un increment de la professionalització i un progressiu canvi cultural que afavoreixi el diàleg com a primera via de resolució de conflictes. Tot això requerirà consolidar la confiança en el sistema i en els professionals que en formen part.
Tancament
El moment actual de la mediació a Espanya es troba en una fase d’evolució significativa. Entre l’impuls normatiu, els debats sobre la seva aplicació pràctica i la revisió en seu constitucional, el sector afronta el repte de consolidar un model equilibrat, eficaç i garantista.
L’aportació de professionals com Raúl Gómez Ojados contribueix a enriquir aquest debat i a projectar el desenvolupament futur de la mediació al nostre país, en un context en què la cultura de l’acord adquireix una rellevància creixent.
Cartagena i Barcelona, 19 d’abril de 2026
Contactes:
Raúl Gómez Ojados (Cartagena), tel. 603.03.89.88
Daniel Sererols Villalón (Barcelona), tel. 661.463.306