31 març El conflicte que no afrontes també decideix per tu

El conflicte que no afrontes també decideix per tu

Fa uns dies, la meva mare, la Gregòria, ens va compartir als seus tres fills una frase que em va cridar l’atenció. Me la vaig apuntar.

“La inacció genera dubte i por. L’acció genera confiança i coratge.”
Autor: Dale Carnegie, escriptor i conferenciant nord-americà nascut el 1888.

Han passat alguns dies i, d’alguna manera, aquesta idea m’ha anat acompanyant. Fins al punt d’invitar-me avui a escriure aquestes línies.

 

El cost silenciós de no actuar

Hi ha moments de l’any que conviden a aturar-nos. La Setmana Santa n’és un.

Dies festius, menys soroll, més temps… i, de vegades, més espai mental de l’habitual. I és precisament en aquest espai on acostumen a aparèixer aquells conflictes que fa temps que evitem.

Converses pendents.
Decisions que anem ajornant.
Relacions tenses que es mantenen en un equilibri incòmode.

Perquè el problema no sempre és el conflicte en si.
Sovint, el problema és no afrontar-lo.

En la meva experiència com a mediador de conflictes -en l’àmbit familiar, veïnal, laboral i empresarial- hi ha un patró que es repeteix constantment: no actuar no elimina el conflicte, el transforma.

El converteix en:    Distància emocional, malestar acumulat, interpretacions errònies i conflictes cronificats.

I, sobretot, en una sensació interna difícil d’explicar.

Perquè no pots tenir una vida tranquil·la si la teva ment està en guerra amb tu mateix.

Evitar el conflicte pot semblar una manera de protegir-se, però a mitjà i llarg termini acostuma a generar més desgast que afrontar-lo.

 

No és falta de motivació, és falta de propòsit

Moltes persones no actuen perquè senten que “no és el moment”, que “ja passarà” o que “no saben com fer-ho”.

Però, en realitat, poques vegades és un problema de motivació.

És un problema de propòsit.

Per a què vols resoldre aquest conflicte?
Què hi guanyaries si l’afrontessis?
Què estàs perdent per no fer-ho?

Quan el propòsit es fa clar -millorar una relació, recuperar tranquil·litat, posar límits o tancar una etapa- l’acció deixa de ser una càrrega i esdevé una decisió.

 

Setmana Santa: un bon moment per aturar-se i pensar

Aquest període pot ser una oportunitat.

No necessàriament per actuar de manera immediata, però sí per fer una cosa igual d’important: prendre consciència.

Potser aquests dies et pots preguntar:

• Quin conflicte estic evitant?
• Des de quan l’estic ajornant?
• Què m’impedeix afrontar-lo?
• Què passaria si faig el primer pas?

No es tracta de resoldre-ho tot en uns dies.
Es tracta de deixar de mirar cap a una altra banda.

I, potser, a la tornada d’aquests dies, començar a prendre decisions.

 

La mediació com a primer pas

No tots els conflictes es poden -ni s’han de- gestionar en solitari.

La mediació és una eina eficaç, confidencial i flexible que permet abordar els conflictes de manera estructurada, amb l’acompanyament d’un professional neutral.

Com a mediador de conflictes, treballo amb persones que:

• Volen millorar la comunicació
• Necessiten desbloquejar una situació enquistada
• Busquen solucions pràctiques sense recórrer directament a la via judicial

Ja sigui en conflictes familiars, veïnals, laborals o entre socis d’una empresa, la mediació permet transformar el conflicte en una oportunitat de canvi.

 

Actuar també és una habilitat

Afrontar un conflicte no vol dir fer-ho perfecte.
Vol dir començar.

Perquè actuar no garanteix un resultat ideal,
però no actuar sí que garanteix que res canviï.

I en aquest camí hi ha una idea important que convé recordar:
la tranquil·litat -i, en part, la felicitat- no és només una conseqüència. També és una elecció… i una habilitat.

 

Contacte

Si et trobes en un moment de bloqueig o tens un conflicte que no saps com abordar, puc ajudar-te.

Daniel Sererols Villalón
Advocat i mediador de conflictes

daniel@mediadorconflictos.com
Tel. 661 463 306