21 juny Taller “La resolució de conflictes des de la perspectiva de gènere”

Taller “La resolució de conflictes des de la perspectiva de gènere”
Data: 16 de juny de 2025
Horari: de 18:00 a 21:00
Lloc: Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB)
Activitat integrada en el Diploma de Postgrau en Resolució de Conflictes ICAB-UB 2024-2025

Participants:
• Cristina Ferrando, magistrada degana dels jutjats de Barcelona
• Jennifer Losada, advocada i mediadora
• Olga Arderiu, presidenta de la Comissió de Dones Advocades de l’ICAB

1. Cristina Ferrando: La mediació i el feminisme com a vies de democratització de la justícia

Cristina Ferrando va oferir una intervenció amb enfocament estructural i històric, exposant les arrels socials i ideològiques de la mediació moderna, així com el seu potencial en clau de gènere.

El naixement de la mediació com a alternativa feminista al sistema judicial tradicional
Va remarcar que la mediació, tal com la coneixem avui, no neix com una tècnica neutral, sinó com una resposta política i transformadora davant les limitacions del sistema judicial clàssic. Aquesta resposta, especialment als Estats Units, portava una forta empremta feminista. Durant la primera meitat del segle XX — i especialment als anys trenta — diversos col·lectius de dones van començar a qüestionar la inaccessibilitat d’una justícia formal dominada pels homes, costosa i estructuralment androcèntrica.

Aquestes primeres reivindicacions aspiraven a ampliar l’accés de les dones a la justícia en condicions d’igualtat, ja fos mitjançant el sistema judicial o a través de mecanismes alternatius com la conciliació i la mediació. Es tracta d’un feminisme jurídic incipient que defensava un dret més proper, dialogat i atent a les relacions personals i comunitàries.

Aquest impuls es va consolidar a partir dels anys 70 amb l’aparició de corrents com la Feminist Jurisprudence i els Critical Legal Studies en universitats com Harvard. Aquests corrents denunciaven com el dret perpetuava jerarquies de gènere, classe i raça, i promovien metodologies alternatives de resolució de conflictes amb una lògica més horitzontal.

També es va destacar el paper de les associacions veïnals, especialment en entorns urbans desfavorits, on van sorgir espais comunitaris de resolució de conflictes. Aquests mecanismes entre iguals, gestionats localment i sovint liderats per dones, anunciaven el que més endavant serien els MASC (mètodes adequats de solució de conflictes).

Tot i que aquest moviment va néixer als EUA, la seva recepció a Europa va ser més lenta. Mentre a Amèrica es desenvolupaven sistemes extrajudicials participatius, Europa va mantenir durant dècades un model judicial centralitzat. No va ser fins a la segona meitat del segle XX, i especialment gràcies a la normativa europea, que els MASC es van anar integrant progressivament als sistemes judicials dels estats membres.

De l’alternativa a la complementarietat: el model multiporta
Amb el reconeixement institucional dels MASC, es va produir una transició del model d’alternativa (oposició) a un model de complementarietat i adequació (cooperació). Això dona lloc al model de justícia multiporta, on la mediació, la conciliació, l’arbitratge i altres fórmules conviuen amb la justícia ordinària.

També es va abordar l’evolució cap a les ODR (Online Dispute Resolution), i els nous reptes que plantegen per a la igualtat de gènere en l’àmbit digital.

L’impacte feminista: posar les persones al centre del conflicte
Ferrando va afirmar que les veus feministes han estat essencials per repensar l’estructura del sistema jurídic i dels propis MASC, situant les persones i les relacions en el centre. Aquest enfocament contrasta amb el model tradicional, jeràrquic i masculinitzat, orientat a la imposició i a la sanció.

Va citar Carol Gilligan, psicòloga nord-americana que va introduir el concepte de feminisme emocional. Gilligan defensa la mediació com una forma de resolució basada en el diàleg, l’empatia i les relacions interpersonals, en oposició al model acusatori. Així, la mediació es concep com un procés que humanitza els conflictes i promou una cultura no conflictiva, pròpia d’un pensament femení no essencialista sinó relacional.

També va esmentar crítiques històriques als MASC, com el risc de privatització del dret, la mercantilització de l’arbitratge o els avantatges injustos que poden tenir les parts amb més poder econòmic o simbòlic.

Per concloure, Ferrando va recordar que la perspectiva de gènere és avui una obligació legal a Espanya, basada en:

• La Llei Orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva entre dones i homes (especialment l’article 4)

• El Conveni d’Istanbul (ratificat per Espanya el 2014)

• Les directives i recomanacions de la Unió Europea

• La Llei catalana 17/2015 per a la igualtat efectiva entre dones i homes

2. Jennifer Losada: La mediació amb perspectiva de gènere en la pràctica professional

L’advocada i mediadora Jennifer Losada va centrar la seva intervenció en els desafiaments concrets de la mediació davant desequilibris de poder, especialment relacionats amb el gènere i situacions de violència o vulnerabilitat estructural. Va defensar que la perspectiva de gènere no ha de ser un complement, sinó una eina imprescindible per garantir l’equitat i la seguretat del procés.

Dones i vulnerabilitats estructurals
Losada va recordar que moltes dones pateixen pèrdues d’oportunitats socials, econòmiques i professionals per causa del seu rol tradicional en les cures i les tasques domèstiques. Aquesta realitat impacta directament en la seva capacitat de negociació en una mediació. Una mediació sense perspectiva de gènere pot reproduir les mateixes desigualtats que originen el conflicte.

Per això, va insistir que un acord no pot considerar-se satisfactori si consolida o legitima aquestes desigualtats, i que el paper de la persona mediadora és detectar, compensar i corregir aquests desequilibris.

Detectar desequilibris i signes de violència de gènere
Un dels punts centrals de la seva intervenció va ser la detecció de signes de violència de gènere, sovint implícits i difícils d’identificar. Per això, Losada va subratllar la importància de fer entrevistes individuals prèvies amb cada part, per identificar signes de control, manipulació o dominació.

Va compartir una llista de senyals d’alerta útils per a les persones mediadores:

• Dones que parlen poc, eviten el contacte visual, semblen nervioses o no fan cap proposta.

• Comportament dominant de l’altra part, que monopolitza la paraula, interromp, critica o corregeix constantment.

• Canvis d’opinió o versió entre l’entrevista individual i la sessió conjunta, que poden indicar pressió o por.

• Valoració de les condicions socioeconòmiques: ingressos, càrregues familiars, edat, cultura, llengua, estat emocional, informes dels serveis socials, antecedents judicials o denúncies interposades.

Quan cal interrompre la mediació
Losada va ser molt clara: la mediació s’ha d’interrompre immediatament en cas de signes de violència física, psicològica o per apoderament, si es posa en risc la llibertat o la seguretat d’alguna de les parts, o si hi ha una pressió manifesta que impedeix una participació equitativa.

Igualment, no es pot continuar la mediació si alguna de les parts decideix finalitzar-la o si la persona mediadora considera que el desequilibri estructural és irreversible.

Eines i recursos per a la pràctica
Va presentar un qüestionari de detecció de violència de gènere especialment dissenyat per a persones mediadores, aplicable a ambdues parts del conflicte. Aquesta eina ajuda a identificar riscos abans o durant el procés i és un mecanisme preventiu essencial.

https://mediadorconflictos.com/wp-content/uploads/2025/06/JENNIFER-LOSADA-CUESTIONARIO-16.6.2025-PDF-1.pdf

Una pregunta clau, segons ella, és:
“Què espereu de la mediació?”
Aquesta pregunta ajuda a detectar si la persona ve a imposar, resistir, protegir-se o col·laborar, i permet adaptar el procés amb seguretat.

3. Olga Arderiu: Igualtat de gènere i transformació institucional a la professió jurídica i la mediació

L’intervenció d’Olga Arderiu va oferir una visió institucional i estratègica sobre la integració de la perspectiva de gènere en la mediació i l’exercici de la professió jurídica. Com a presidenta de la Comissió de Dones Advocades de l’ICAB, Arderiu participa activament en projectes de formació, sensibilització i transformació organitzacional del sector jurídic.

Publicacions i recursos disponibles
Va destacar dues publicacions recents:

• Guia “Perspectiva de gènere i mediació”, escrita per Mon Tur, presidenta de l’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu. Proporciona eines per integrar la perspectiva de gènere a la formació i pràctica de la mediació, i convida els professionals a revisar les seves creences i valors culturals.

• Llibre “Mediació i gènere”, obra col·lectiva coordinada per Mon Tur, amb aportacions de Patsilí Toledo, Patricia González, Glòria Casas, Elena Garrido, Oriol Ginés i Javier Wilhelm. Pretén millorar la formació de les persones mediadores incorporant criteris d’equitat i consciència de gènere.

Tots dos recursos han estat publicats amb el suport del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i de l’Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista, i estan disponibles per descarregar gratuïtament al Repositori del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica.

Propostes per transformar la professió jurídica des d’una perspectiva feminista
Arderiu va compartir propostes concretes per afavorir la igualtat a la professió:

• Reconèixer la maternitat com una responsabilitat col·lectiva, amb condicions dignes per a les advocades mares.

• Promoure una autèntica meritocràcia amb criteris transparents de selecció i promoció.

• Fomentar el treball col·laboratiu, reduir les jornades presencials, garantir l’accés igualitari a la formació contínua.

• Tolerància zero amb l’assetjament, amb canals segurs de denúncia i protocols eficients.

• Eliminar les bretxes salarials i adoptar indicadors de qualitat, ètica i compromís.

• Integrar la formació en gènere a la universitat, crear aliances intersectorials i difondre referents femenins per combatre el síndrome de la impostora.

També va insistir en la importància de la implicació col·lectiva dins dels col·legis professionals: participar, crear xarxes, impulsar espais paritaris i donar suport a despatxos inclusius.

Finalment, va alertar sobre la persistència d’estereotips en els mitjans i en la justícia penal, citant l’Informe GREVIO sobre Espanya (2024), que denuncia pràctiques com:

• Interpretacions judicials influïdes per mites sobre el consentiment.

• Tractament mediàtic sensacionalista que culpabilitza les víctimes.

• Publicitat sexista que reforça rols de gènere obsolets.

Va fer una crida a eliminar els estereotips de gènere en tots els àmbits del dret i de la resolució de conflictes.

Canal de denúncia del CICAC per a casos de discriminació en l’exercici professional:
👉 denunciadiscriminacio@cicac.cat