Els Estatuts i el Reglament de Règim Interior

Conflictes veïnals, pisos turístics i activitats molestes: què poden regular realment els Estatuts i el Reglament de Règim Interior

  1. Introducció: per què avui és més important que mai regular la convivència

Les comunitats de propietaris són espais on conviuen persones amb ritmes, cultures i necessitats molt diferents: pisos turístics, teletreball, activitats professionals, mascotes, reformes contínues, major mobilitat residencial… I això multiplica els conflictes.

Aquesta realitat és especialment intensa en ciutats com Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat, on la pressió turística, la densitat i la normativa urbanística (com el PEUAT – Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics) generen situacions de convivència cada vegada més complexes.

Per això, la prevenció és essencial. La millor eina preventiva és disposar de normes internes pròpies, adaptades a la finca i aprovades per la mateixa comunitat.

  1. Marc legal: què diu la Llei de Propietat Horitzontal

Els instruments bàsics són:

  • Art. 5 LPH → Títol constitutiu i Estatuts.
  • Art. 6 LPHReglament de Règim Interior.
  • Art. 7.2 LPHAcció de cessament contra activitats molestes, nocives, insalubres, perilloses o il·lícites.
  • Art. 17 LPH → Majories per aprovar acords.

Cap d’aquests documents és obligatori, però la seva absència deixa un buit normatiu que dificulta la convivència i la gestió de conflictes.

  1. Els Estatuts: funció, contingut i validesa

3.1. Funció dels Estatuts

Els Estatuts estableixen l’arquitectura jurídica de la comunitat:

  • limitacions d’ús dels habitatges i locals,
  • restriccions d’activitats professionals,
  • regulació de pisos turístics (HUT: Habitatge d’Ús Turístic),
  • quotes de participació i despeses,
  • condicions per fer obres,
  • ús d’elements comuns.

3.2. La unanimitat: què vol dir i per què s’exigeix

Per aprovar o modificar Estatuts cal unanimitat real (art. 17.6):

  • tothom ha de votar a favor,
  • tots els coeficients han de sumar 100%,
  • una sola abstenció o vot en contra → l’acord no és vàlid.

Per què tanta exigència?
Perquè es regulen drets essencials de propietat.

Unanimitat tàcita (art. 17.8 LPH)

Si un propietari no assisteix a la junta i no s’oposa en 30 dies, el seu silenci computa com a vot favorable.
Això evita bloquejos i facilita la reforma d’Estatuts.

3.3. Excepcions: quan NO cal unanimitat

  • Prohibir pisos turístics → 3/5 parts (art. 17.12 LPH).
  • Accessibilitat → majoria simple.
  • Millores → 3/5.
  • Energia i telecomunicacions → majories especials.

3.4. Jurisprudència rellevant

  • STS 4790/2024 → Prohibir HUT requereix 3/5, no unanimitat.
  • Altres resolucions → Es poden limitar activitats professionals si afecten la convivència.
  1. El Reglament de Règim Interior: convivència quotidiana i majories

4.1. Funció del Reglament

El Reglament regula la convivència del dia a dia:

  • soroll, horaris i descans,
  • zones comunes,
  • mascotes,
  • neteja i manteniment,
  • visites i repartidors,
  • mesures de seguretat,
  • regles de funcionament dels serveis.

No pot modificar drets, però sí regular la convivència amb detall.

4.2. Com s’aprova? Majoría simple

(Art. 6 LPH)
Cal majoria simple:

  • més vots a favor que en contra,
  • entre presents i representats,
  • les abstencions no compten.

4.3. “Segons contingut”: quan basta majoria simple i quan no

Si regula convivència ordinària → majoria simple.
Si limita drets o modifica usos → això ja és d’Estatuts → unanimitat o 3/5.

4.BIS. Per què cal tenir Estatuts i Reglament si ja hi ha lleis?

  1. La llei marca límits, però no regula la convivència real.
  2. Sense Estatuts no es poden limitar usos legals.
  3. Sense Reglament cada persona interpreta què és “molest”.
  4. Davant d’un jutge, tenir normes internes dona força jurídica.
  5. Permet adaptar-se a la realitat de ciutats amb pressió turística.
  1. Casos pràctics que les comunitats poden regular i gestionar

5.1. Pisos turístics (HUT)

La comunitat pot:

  • prohibir-los amb 3/5,
  • limitar-los,
  • imposar normes de convivència.

Com denunciar un HUT il·legal?

A Barcelona i L’Hospitalet hi ha canals d’inspecció.
La comunitat pot comunicar:

  • sorolls,
  • trànsit constant de gent,
  • anuncis sense número HUT.

L’ajuntament pot sancionar, precintar i ordenar cessament.

5.2. Activitats professionals molestes

Estudis de música, tallers, consultes, petits negocis…
Els Estatuts poden limitar o prohibir activitats que afecten la convivència.

5.2.BIS. Mascotes i convivència

NO es poden prohibir mascotes absolutament

És desproporcionat i contrari a dret.

Sí es poden regular

  • animals lligats,
  • higiene i sorolls,
  • responsabilitat,
  • accés limitat a zones.

Si hi ha molèsties greus → acció de cessament (art. 7.2 LPH)

La mediació és molt efectiva en conflictes amb mascotes.

5.3. Activitats il·lícites: prostíbuls i narcopisos

Es pot actuar:

  • requeriment formal,
  • intervenció policial i municipal,
  • acció judicial de cessament amb mesures cautelars.

La mediació no és aplicable en casos d’activitat il·lícita.
Cal intervenció jurídica i policial.

5.4. Persones amb greus problemes de salut mental que generen soroll constant

Situacions molt sensibles: crits, cops, música, conductes repetitives…
Tot i ser persones vulnerables, els veïns tenen dret al descans i a la seguretat.

La comunitat pot:

  1. Fer requeriment formal.
  2. Sol·licitar intervenció municipal o policial (protocols de salut mental).
  3. Contactar Serveis Socials, equips de crisi o Salut Pública.
  4. Acció judicial de cessament (art. 7.2 LPH) si hi ha afectació greu.

La mediació és recomanable quan hi ha familiars o representants que poden participar i buscar solucions viables, però no en casos descompensats sense xarxa de suport.

5.5. Pis pastera: sobreocupació i insalubritat

Convivència de moltes persones, rotació constant, risc d’incendi, brutícia, soroll…
Els ajuntaments poden actuar amb contundència.

La comunitat pot:

  1. Requerir cessament per sorolls i insalubritat.
  2. Denunciar als serveis municipals (sobreocupació, salubritat, disciplina d’habitatge).
  3. Intervenció de serveis socials i policia.
  4. Acció judicial de cessament (art. 7.2 LPH).

Aquests casos no són mediables perquè hi ha vulneracions greus de normativa i sovint activitats il·lícites o explotació social.

5.6. Ús indegut del pis o terrassa per a activitats no permeses (ex: perruqueria)

Si algú utilitza un pis o terrassa per:

  • una perruqueria,
  • un estudi de tatuatges,
  • un taller,
  • un negoci encobert

La comunitat pot:

  1. Limitar o prohibir-ho als Estatuts.
  2. Demanar llicència municipal, que sovint no es compleix.
  3. Exigir cessament per sorolls, olors o trànsit de clients.
  4. Si afecta elements comuns → nul·litat automàtica.
  5. Activar acció de cessament (art. 7.2 LPH).

La mediació pot funcionar si és una activitat menor i legal però molesta (per ex., classes puntuals, teràpies, etc.).
No és útil en activitats econòmiques il·legals o sense llicència.

5.BIS. Què passa quan algú incompleix les normes? (Protocol complet)

  1. Notificació formal.
  2. Accions internes (majoria simple): informes, requeriments, mediació, intervenció municipal.
  3. Accions judicials: acció de cessament, danys i perjudicis, mesures cautelars.
  4. Sancions municipals.
  5. Mediació com a via recomanada en la majoria de conflictes veïnals.
  1. Normativa catalana i municipal
  • Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge, arts. 41 i 42.
  • Decret 75/2020 (HUT).
  • PEUAT a Barcelona.
  • Ordenances de Civisme i Sorolls.
  • Mesures específiques a L’Hospitalet contra HUT il·legals i narcopisos.
  1. El paper del mediador i de l’administrador

Treballar conjuntament permet:

  • prevenir conflictes,
  • redactar normes equilibrades,
  • generar consensos,
  • aplicar protocols,
  • evitar litigis innecessaris.

La mediació veïnal és una de les eines més eficaces per restaurar la convivència quan hi ha tensions recurrents.

  1. Conclusions

Els Estatuts i el Reglament:

  • no són un tràmit,
  • són una eina de convivència,
  • aporten seguretat jurídica,
  • permeten a la comunitat actuar,
  • i són la base per prevenir conflictes veïnals.
  1. Contacte professional

Daniel Sererols Villalón
Mediador de conflictes i advocat
Especialista en mediació veïnal, prevenció de conflictes i redacció d’Estatuts i Reglaments.

📞 661 463 306
📧 daniel@mediadorconflictos.com
🌐 www.mediadorconflictos.com

Tags: