
14 juny El jutge de pau a Catalunya: justícia de proximitat i mirada restaurativa
En una època en què es reclama una justícia més propera, accessible i humana, la figura del jutge de pau pren un protagonisme renovat. Es tracta d’una institució històrica i molt arrelada al territori que, amb un enfocament sovint conciliador, contribueix a resoldre conflictes quotidians de manera àgil i dialogada.
Què és un jutge de pau?
El jutge de pau és una autoritat judicial present als municipis on no hi ha un jutjat de primera instància i instrucció. La seva missió és garantir una justícia de proximitat, accessible a tothom i adaptada a les necessitats de la vida local. En molts casos, actua com a referent de diàleg, escolta i conciliació en assumptes de poca quantia o conflictes veïnals.
Quines funcions té?
El marc legal que regula els jutges de pau, especialment la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), els atribueix funcions en tres àmbits principals:
- Funcions jurisdiccionals:
- Tramitació de judicis verbals de menor quantia.
- Actes de conciliació entre particulars.
- Execució de determinades resolucions judicials.
- Funcions administratives:
- Casaments civils.
- Gestió del Registre Civil (naixements, matrimonis, defuncions, certificats).
- Funcions socials i comunitàries:
- Intervenció en conflictes de convivència entre veïns.
- Resolució informal de malestars locals.
La seva actuació pot ser clau per desescalar tensions i evitar que petits conflictes arribin a l’àmbit judicial.
On hi ha jutges de pau?
A Catalunya, hi ha jutges de pau en tots aquells municipis sense jutjat propi, cosa que inclou centenars de localitats, especialment a les comarques amb més pes rural o de mida mitjana. Representen un model de justícia descentralitzada i propera, al servei directe de la ciutadania.
Com es nomenen i quins requisits cal complir?
Els jutges de pau són escollits pel ple municipal del seu ajuntament i nomenats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per un mandat de 4 anys.
Els requisits per ser jutge de pau són:
- Ser ciutadà/na espanyol/a.
- Tenir més de 18 anys.
- No tenir antecedents penals.
- No estar afectat per incompatibilitats legals.
- No cal tenir formació jurídica, però sí una actitud de servei, imparcialitat i capacitat de diàleg.
Qualsevol veí o veïna del municipi pot presentar-se a la convocatòria pública que obre l’ajuntament quan toca renovar el càrrec.
Per què es diu que fan de mediadors?
Tot i que no exerceixen com a mediadors professionals dins del marc legal de la mediació, molts jutges de pau desenvolupen una funció conciliadora i restaurativa. Ajuden a gestionar conflictes amb empatia, sentit comú i coneixement del context local, promovent acords voluntaris i restauradors.
Una institució clau per a la convivència
Els jutges de pau contribueixen a fer realitat una justícia més humana, propera i preventiva. La seva mirada és coherent amb els valors de la justícia restaurativa, ja que prioritzen el diàleg, la responsabilitat i la reparació dels vincles personals i comunitaris.
En temps d’individualisme i crispació, val la pena reconèixer el valor d’aquestes figures que, des del seu municipi, fan una gran tasca pel benestar col·lectiu i la pau social.
Ho sentim, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.