{"id":19328,"date":"2026-08-26T18:54:51","date_gmt":"2026-08-26T16:54:51","guid":{"rendered":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/?p=19328"},"modified":"2026-08-26T22:16:16","modified_gmt":"2026-08-26T20:16:16","slug":"que-esta-passant-amb-el-comerc-de-sants-i-creu-coberta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/que-esta-passant-amb-el-comerc-de-sants-i-creu-coberta\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 est\u00e0 passant amb el comer\u00e7 de Sants i Creu Coberta?"},"content":{"rendered":"

Qu\u00e8 est\u00e0 passant amb el comer\u00e7 de Sants i Creu Coberta? Rendibilitat, fiscalitat i futur del comer\u00e7 de proximitat<\/strong><\/h3>\n

Aquest article va dedicat als companys i companyes de Sants Establiments Units i als comerciants de Creu Coberta, amb qui compartim un dels grans eixos comercials de Barcelona i molts dels problemes i reptes que viu avui el comer\u00e7 de proximitat.<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

El passat dilluns 24 d\u2019agost, el Telenot\u00edcies de 3Cat va dedicar un reportatge al canvi de fesomia que est\u00e0 experimentant el comer\u00e7 de tota la vida a la carretera de Sants i Creu Coberta. La desaparici\u00f3 d\u2019establiments hist\u00f2rics, l\u2019arribada de nous negocis i la transformaci\u00f3 progressiva d\u2019un dels grans eixos comercials de Barcelona s\u00f3n una realitat que qualsevol persona que conegui el barri pot comprovar passejant-hi.<\/p>\n

Veure el reportatge de 3Cat sobre el comer\u00e7 de Sants i Creu Coberta<\/a><\/p>\n

En el reportatge s\u2019apunten especialment dos motius per explicar aquesta transformaci\u00f3: el preu dels lloguers i la falta de relleu generacional. S\u00f3n dos factors que existeixen i que seria absurd negar. Per\u00f2 despr\u00e9s d\u2019escoltar el reportatge i, sobretot, de parlar aquests dies amb comerciants de Sants, crec que la realitat \u00e9s for\u00e7a m\u00e9s complexa.<\/p>\n

Hi ha una paraula que, al meu entendre, hauria d\u2019ocupar una posici\u00f3 central en aquest debat: rendibilitat<\/strong>.<\/p>\n

Un comer\u00e7 no viu de la facturaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Potser aquesta \u00e9s la primera q\u00fcesti\u00f3 que haur\u00edem de tenir clara.<\/p>\n

 <\/p>\n

Un comer\u00e7 no viu del que factura. Viu del que queda despr\u00e9s de pagar-ho tot.<\/strong><\/p>\n

Personal, cotitzacions socials, lloguer quan n\u2019hi ha, subministraments, assegurances, gestoria, manteniment, sistemes inform\u00e0tics, comissions, impostos, taxes i moltes altres despeses van reduint el marge del negoci.<\/p>\n

Per aix\u00f2 crec que centrar el debat principalment en el preu dels lloguers ens pot portar a una diagnosi incompleta. Naturalment que el lloguer importa. Un local amb una renda desproporcionada pot fer inviable qualsevol activitat. Per\u00f2 el lloguer \u00e9s nom\u00e9s una de les moltes peces que determinen si un negoci funciona.<\/p>\n

Un local de 1.500, 1.700 o 2.000 euros mensuals pot ser assumible per a una determinada activitat i absolutament inviable per a una altra. Dependr\u00e0 de la facturaci\u00f3, del marge comercial, del personal necessari, de les inversions, dels subministraments i de tota la resta de costos.<\/p>\n

Per tant, m\u00e9s que preguntar-nos simplement si els lloguers s\u00f3n cars, potser haur\u00edem de preguntar-nos per qu\u00e8 cada vegada costa m\u00e9s que determinats negocis puguin assumir aquests lloguers i continuar sent rendibles<\/strong>.<\/p>\n

 <\/p>\n

Potser la falta de relleu generacional \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n

Tamb\u00e9 es parla molt de falta de relleu generacional. \u00c9s cert que molts comerciants arriben a l\u2019edat de jubilaci\u00f3 i els seus fills i filles decideixen seguir un altre cam\u00ed professional.<\/p>\n

Per\u00f2 jo em faria la pregunta al rev\u00e9s: per qu\u00e8 no volen continuar?<\/strong><\/p>\n

Quan una persona jove veu que assumir el negoci familiar significa treballar moltes hores, arriscar capital, gestionar personal, afrontar impostos i cotitzacions, adaptar-se cont\u00ednuament a noves obligacions administratives i obtenir despr\u00e9s una rendibilitat limitada, potser el problema no \u00e9s que no tingui vocaci\u00f3 o que les noves generacions no vulguin treballar.<\/p>\n

Potser el negoci que se\u2019ls ofereix continuar ha deixat de ser prou atractiu financerament.<\/p>\n

Per aix\u00f2 penso que, almenys en molts casos, la falta de relleu generacional no \u00e9s tant la causa del problema com una de les seves conseq\u00fc\u00e8ncies<\/strong>.<\/p>\n

Si un negoci funciona, t\u00e9 clients, ofereix perspectives de futur i permet guanyar-se dignament la vida, ser\u00e0 molt m\u00e9s f\u00e0cil trobar persones disposades a continuar-lo.<\/p>\n

 <\/p>\n

El cost de contractar tamb\u00e9 condiciona el creixement<\/strong><\/p>\n

A les converses que he mantingut aquests dies amb comerciants ha aparegut repetidament una altra q\u00fcesti\u00f3: el cost de tenir personal.<\/p>\n

Un dels exemples que m\u2019han explicat em sembla especialment significatiu. Un comerciant necessitaria incorporar una persona m\u00e9s per poder desenvolupar la seva activitat en millors condicions. Segons els seus c\u00e0lculs, aquesta contractaci\u00f3 li representaria aproximadament 2.100 euros mensuals entre salari i cotitzacions<\/strong>.<\/p>\n

No presento aquesta quantitat com un cost general de contractaci\u00f3, perqu\u00e8 evidentment dependr\u00e0 del salari, la jornada, el conveni aplicable i moltes altres variables. El que m\u2019interessa \u00e9s el problema que hi ha al darrere.<\/p>\n

 <\/p>\n

El negoci necessita cr\u00e9ixer per funcionar millor, per\u00f2 el cost de cr\u00e9ixer pot impedir-li fer-ho.<\/strong><\/p>\n

I aix\u00f2 t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies. El comerciant continua assumint personalment m\u00e9s hores de les que seria desitjable, no pot ampliar horaris o serveis, renuncia a oportunitats de negoci i, al final, corre el risc d\u2019esgotar-se.<\/p>\n

Aquesta realitat tamb\u00e9 ajuda a entendre per qu\u00e8 emprendre, ampliar un negoci o contractar personal es percep avui com una decisi\u00f3 que comporta un risc considerable.<\/p>\n

 <\/p>\n

Vendre m\u00e9s no significa necess\u00e0riament guanyar m\u00e9s<\/strong><\/p>\n

Un altre comerciant m\u2019explicava que en diverses ocasions s\u2019ha plantejat traslladar el seu negoci a la carretera de Sants.<\/p>\n

Est\u00e0 conven\u00e7ut que una ubicaci\u00f3 amb m\u00e9s pas de persones probablement li permetria incrementar les vendes. Per\u00f2 fer el trasllat implicaria assumir un lloguer d\u2019entre 1.700 i 2.000 euros mensuals per un local d\u2019aproximadament 75 a 100 metres quadrats, incorporar dues persones m\u00e9s i afrontar, a m\u00e9s, la inversi\u00f3 inicial necess\u00e0ria per adequar el local.<\/p>\n

El resultat \u00e9s que, malgrat considerar comercialment atractiva la carretera de Sants, no veu viable assumir el risc.<\/p>\n

Aquesta experi\u00e8ncia ens deixa una idea que em sembla fonamental:<\/p>\n

 <\/p>\n

Facturar m\u00e9s no significa necess\u00e0riament guanyar m\u00e9s.<\/strong><\/p>\n

Un negoci pot tenir m\u00e9s clients, incrementar les vendes i, malgrat aix\u00f2, acabar sent menys rendible si per aconseguir-ho necessita m\u00e9s personal, m\u00e9s estructura, un local m\u00e9s car i una inversi\u00f3 inicial important.<\/p>\n

I aqu\u00ed tenim una de les paradoxes que haur\u00edem d\u2019analitzar quan veiem locals buits en un gran eix comercial: pot haver-hi comerciants que voldrien ocupar-los i cr\u00e9ixer, per\u00f2 que consideren excessiu el risc global que han d\u2019assumir.<\/p>\n

 <\/p>\n

Fiscalitat i burocr\u00e0cia: qu\u00e8 queda al final?<\/strong><\/p>\n

Personalment, considero que la pressi\u00f3 fiscal i el conjunt de c\u00e0rregues econ\u00f2miques que suporta la petita activitat empresarial s\u00f3n excessives<\/strong>.<\/p>\n

I no estic assenyalant espec\u00edficament l\u2019Ajuntament de Barcelona. Parlo del conjunt de les administracions p\u00fabliques.<\/p>\n

Si realment volem defensar el petit comer\u00e7, no podem limitar-nos a mirar quant factura. Haur\u00edem de mirar quant queda despr\u00e9s de pagar impostos, cotitzacions, personal i la resta de despeses, i quantes hores ha necessitat treballar el comerciant per obtenir aquest resultat.<\/p>\n

A aix\u00f2 s\u2019hi afegeix un altre cost que sovint resulta m\u00e9s dif\u00edcil de quantificar: el temps dedicat a la burocr\u00e0cia<\/strong>.<\/p>\n

Fiscalitat, facturaci\u00f3, consum, protecci\u00f3 de dades, normativa laboral, seguretat, residus, horaris, inspeccions i altres obligacions poden tenir, cadascuna per separat, la seva justificaci\u00f3. El problema per al petit negoci \u00e9s la suma.<\/p>\n

Una gran empresa disposa de departaments jur\u00eddics, fiscals, laborals, administratius i inform\u00e0tics. En un petit comer\u00e7, moltes vegades \u00e9s la mateixa persona qui obre la botiga, compra, ven, at\u00e9n els clients, parla amb els prove\u00efdors, resol incid\u00e8ncies i, quan acaba la jornada, encara s\u2019ha d\u2019ocupar de q\u00fcestions administratives.<\/p>\n

 <\/p>\n

S\u00f3n hores de feina, per\u00f2 s\u00f3n hores que ning\u00fa paga.<\/strong><\/p>\n

VERI*FACTU \u00e9s un exemple recent de la necessitat d\u2019adaptaci\u00f3 que comporten els canvis normatius en mat\u00e8ria de facturaci\u00f3. No q\u00fcestiono la finalitat de la mesura. El que plantejo \u00e9s que qualsevol nova obligaci\u00f3 significa informar-se, consultar assessors, adaptar programes i procediments i dedicar-hi temps i recursos.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 tamb\u00e9 forma part de la rendibilitat real d\u2019un negoci.<\/p>\n

 <\/p>\n

Tamb\u00e9 hem de parlar del poder adquisitiu dels clients<\/strong><\/p>\n

Fins ara hem parlat sobretot dels costos que suporta el comerciant, per\u00f2 hi ha una altra cara de la mateixa moneda: la capacitat de compra dels seus clients<\/strong>.<\/p>\n

Si una fam\u00edlia ha de dedicar una part cada vegada m\u00e9s important dels seus ingressos a l\u2019habitatge, alimentaci\u00f3, energia i altres necessitats b\u00e0siques, disposa de menys renda per a altres consums.<\/p>\n

I quan el preu es converteix en el principal criteri de compra, determinades grans plataformes digitals parteixen amb un avantatge considerable respecte del petit comer\u00e7 f\u00edsic.<\/p>\n

Aix\u00f2 no significa que Internet sigui necess\u00e0riament l\u2019enemic del comer\u00e7 de proximitat. Al contrari. La digitalitzaci\u00f3 tamb\u00e9 ofereix possibilitats enormes per comunicar, vendre, fidelitzar clients, gestionar millor els estocs i arribar a nous p\u00fablics.<\/p>\n

El repte \u00e9s que el petit comer\u00e7 pugui aprofitar la tecnologia sense perdre all\u00f2 que el diferencia: proximitat, coneixement del producte, servei, confian\u00e7a i vinculaci\u00f3 amb el barri<\/strong>.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els lloguers importen, per\u00f2 no ho expliquen tot<\/strong><\/p>\n

Naturalment que hem de parlar dels lloguers. Per\u00f2 em costa compartir que aquesta sigui la principal explicaci\u00f3 del que est\u00e0 passant.<\/p>\n

Alguns comerciants recorden \u00e8poques en qu\u00e8 els lloguers representaven tamb\u00e9 un esfor\u00e7 econ\u00f2mic considerable i, malgrat aix\u00f2, era dif\u00edcil trobar locals buits a la carretera de Sants i Creu Coberta.<\/p>\n

La difer\u00e8ncia \u00e9s que el comer\u00e7 f\u00edsic tenia una capacitat de generar negoci diferent.<\/p>\n

Per aix\u00f2 crec que abans de plantejar que la soluci\u00f3 passa principalment per intervenir en el preu dels locals, haur\u00edem d\u2019analitzar la viabilitat econ\u00f2mica completa dels negocis que volem que els ocupin<\/strong>.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s quant costa el local. \u00c9s quant ha de vendre aquell comer\u00e7 per pagar el local, el personal, els impostos, les cotitzacions, els subministraments i la resta de despeses i, despr\u00e9s de tot aix\u00f2, proporcionar una remuneraci\u00f3 raonable a la persona que ha invertit els seus diners i hi dedica la seva feina.<\/p>\n

 <\/p>\n

Horaris, seguretat, inspeccions, obres… tot suma<\/strong><\/p>\n

La realitat quotidiana del petit comerciant est\u00e0 formada per moltes altres coses.<\/p>\n

Hi ha els horaris comercials. Hi ha la gesti\u00f3 del personal. Hi ha les inspeccions i les obligacions administratives. Hi ha la seguretat.<\/p>\n

Per a un comerciant, patir un furt no \u00e9s simplement una dada en una estad\u00edstica. \u00c9s una p\u00e8rdua econ\u00f2mica, per\u00f2 tamb\u00e9 significa den\u00fancies, assegurances, sistemes de vigil\u00e0ncia, temps i haver d\u2019estar permanentment pendent del que passa dins i fora de l\u2019establiment.<\/p>\n

En el cas concret de Sants tenim, a m\u00e9s, les afectacions derivades de les obres del metro. S\u00f3n actuacions necess\u00e0ries i evidentment s\u2019han de fer. Per\u00f2 aix\u00f2 no impedeix recon\u00e8ixer que les modificacions de mobilitat, les tanques, el soroll o les dificultats d\u2019acc\u00e9s poden representar una pressi\u00f3 afegida per als negocis afectats.<\/p>\n

No es tracta de no fer les obres. Es tracta tamb\u00e9 de tenir present les persones que han de continuar aixecant la persiana mentre duren.<\/p>\n

 <\/p>\n

El petit comer\u00e7 \u00e9s economia, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s barri<\/strong><\/p>\n

Una ferreteria, una fleca, una merceria, una llibreria, una botiga de roba, un bar o qualsevol altre establiment de proximitat \u00e9s, abans que res, una activitat empresarial. I perqu\u00e8 continu\u00ef existint ha de ser rendible.<\/p>\n

Per\u00f2 el comer\u00e7 tamb\u00e9 \u00e9s llum al carrer, persones entrant i sortint, relacions entre ve\u00efns, coneixement del barri, seguretat, diversitat i vida.<\/p>\n

Aix\u00f2 no significa que qualsevol comer\u00e7 tradicional hagi de durar per sempre. Tampoc que els nous negocis siguin pitjors que els antics. Sants ha canviat sempre i continuar\u00e0 canviant.<\/p>\n

El que em preocupa \u00e9s que arribem a considerar normal que mantenir un petit negoci no surti a compte<\/strong>.<\/p>\n

Perqu\u00e8 si aix\u00f2 passa, no hi haur\u00e0 campanya institucional ni apel\u00b7laci\u00f3 al relleu generacional que pugui solucionar el problema.<\/p>\n

 <\/p>\n

Qu\u00e8 podem fer?<\/strong><\/p>\n

No crec que existeixi una \u00fanica soluci\u00f3. Precisament perqu\u00e8 tampoc existeix una \u00fanica causa.<\/p>\n

Per\u00f2 s\u00ed que crec que haur\u00edem de parlar seriosament de fiscalitat proporcionada, simplificaci\u00f3 administrativa, costos assumibles de contractaci\u00f3, suport \u00fatil a la digitalitzaci\u00f3, seguretat, accessibilitat als eixos comercials i mesures que facilitin que els negocis siguin viables i puguin cr\u00e9ixer<\/strong>.<\/p>\n

I abans de decidir qu\u00e8 necessita el comer\u00e7, haur\u00edem de fer una cosa molt senzilla: escoltar els comerciants<\/strong>.<\/p>\n

Preguntar a les persones que cada mat\u00ed aixequen la persiana qu\u00e8 els impedeix contractar una persona m\u00e9s, ampliar el negoci, invertir, traslladar-se a un local millor o donar continu\u00eftat a l\u2019empresa familiar.<\/p>\n

Perqu\u00e8 possiblement trobarem respostes bastant diferents de les que obtenim quan el debat es planteja \u00fanicament des de fora.<\/p>\n

 <\/p>\n

Comer\u00e7, consum i conflictes empresarials: tamb\u00e9 necessitem di\u00e0leg<\/strong><\/p>\n

Hi ha una altra perspectiva des de la qual observo aquesta realitat: la meva feina com a advocat, mediador i conciliador.<\/p>\n

Darrere dels negocis tamb\u00e9 hi ha conflictes. Conflictes entre socis, problemes en empreses familiars, desacords entre propietaris i arrendataris, conflictes laborals, discrep\u00e0ncies amb prove\u00efdors, reclamacions de consumidors, dificultats derivades del relleu generacional o situacions en qu\u00e8 una empresa s\u2019ha de reorganitzar perqu\u00e8 el model que havia funcionat durant anys ja no dona els mateixos resultats.<\/p>\n

La mediaci\u00f3 empresarial, la conciliaci\u00f3, la mediaci\u00f3 en consum i els M\u00e8todes Adequats de Soluci\u00f3 de Controv\u00e8rsies (MASC)<\/strong> poden ajudar a resoldre molts d\u2019aquests conflictes sense afegir m\u00e9s costos, temps i desgast a una activitat empresarial que ja suporta prou pressions.<\/p>\n

Aquesta manera d\u2019abordar els conflictes tamb\u00e9 pot ser \u00fatil quan parlem del futur del comer\u00e7.<\/p>\n

Administracions, comerciants, propietaris, treballadors, associacions comercials, consumidors i ve\u00efnat no tenen sempre els mateixos interessos. Per\u00f2 aix\u00f2 no significa que siguin incompatibles.<\/p>\n

Escoltar, entendre els interessos de cadasc\u00fa i buscar solucions que permetin mantenir activitat econ\u00f2mica als nostres carrers \u00e9s tamb\u00e9 una manera de defensar el comer\u00e7 de proximitat.<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Qu\u00e8 volem que sigui Sants d\u2019aqu\u00ed a deu anys?<\/strong><\/p>\n

Com a membre de la Junta de Sants Establiments Units i com a persona vinculada des de fa molts anys a Sants, el reportatge del Telenot\u00edcies m\u2019ha semblat una bona oportunitat per tornar a posar aquest debat sobre la taula.<\/p>\n

Parlem dels lloguers. Parlem del relleu generacional. Parlem d\u2019Internet, dels nous consumidors i dels nous models de negoci.<\/p>\n

Per\u00f2 parlem tamb\u00e9, sense por, de rendibilitat, fiscalitat, cotitzacions, burocr\u00e0cia, regulacions, horaris, costos laborals, poder adquisitiu, seguretat i de les condicions reals en qu\u00e8 avui una persona decideix obrir i mantenir un petit comer\u00e7<\/strong>.<\/p>\n

Potser la pregunta no \u00e9s nom\u00e9s per qu\u00e8 els fills i filles d\u2019un comerciant no volen continuar el negoci familiar.<\/p>\n

La pregunta que ens haur\u00edem de fer \u00e9s:<\/p>\n

 <\/p>\n

Quines condicions estem creant perqu\u00e8 valgui la pena continuar-lo?<\/strong><\/p>\n

Si un petit comer\u00e7 \u00e9s viable, t\u00e9 clients i permet obtenir una rendibilitat digna, ser\u00e0 molt m\u00e9s f\u00e0cil trobar persones disposades a invertir-hi, assumir un lloguer, contractar treballadors, modernitzar-lo i, quan arribi el moment, donar-li continu\u00eftat.<\/p>\n

El comer\u00e7 de Sants i Creu Coberta canviar\u00e0. Segur. Sempre ho ha fet.<\/p>\n

Per\u00f2 una cosa \u00e9s que canvi\u00ef i una altra que deixi de ser viable.<\/p>\n

El repte \u00e9s aconseguir que continu\u00ef sent comer\u00e7, que continu\u00ef sent divers, que continu\u00ef generant activitat econ\u00f2mica i ocupaci\u00f3 i que continu\u00ef donant vida als nostres carrers.<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Daniel Sererols Villal\u00f3n<\/strong>
\nAdvocat, mediador i conciliador
\nMembre de la Junta de Sants Establiments Units
\nProfessor d\u2019Empresa a La Salle Gr\u00e0cia
\nMembre del Consell de Ciutat de Barcelona
\nMembre de la Junta de Federaci\u00f3 Ve\u00efns
\nPresident de l\u2019Associaci\u00f3 de Ve\u00efns i Ve\u00efnes de la Pla\u00e7a de la Farga<\/p>\n

\ud83d\udcde 661 463 306<\/strong>
\n\u2709\ufe0f daniel@mediadorconflictos.com<\/a><\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Qu\u00e8 est\u00e0 passant amb el comer\u00e7 de Sants i Creu Coberta? Rendibilitat, fiscalitat i futur del comer\u00e7 de proximitat Aquest article va dedicat als companys i companyes de Sants Establiments Units i als comerciants de Creu Coberta, amb qui compartim un dels grans eixos comercials…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":19356,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[58],"tags":[],"class_list":["post-19328","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-actualitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19328","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19328"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19328\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19363,"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19328\/revisions\/19363"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/19356"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19328"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19328"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19328"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}