{"id":18838,"date":"2026-07-11T16:03:45","date_gmt":"2026-07-11T14:03:45","guid":{"rendered":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/?p=18838"},"modified":"2026-07-11T16:03:45","modified_gmt":"2026-07-11T14:03:45","slug":"quan-el-passat-no-pesa-igual-per-a-tothom","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/quan-el-passat-no-pesa-igual-per-a-tothom\/","title":{"rendered":"Quan el passat no pesa igual per a tothom"},"content":{"rendered":"

Quan el passat no pesa igual per a tothom: pr\u00e0ctiques restauratives, abusos entre menors i ferides familiars<\/strong><\/h3>\n

Hi ha conflictes familiars que no desapareixen amb el pas del temps. Tamb\u00e9 hi ha situacions que, sense haver estat necess\u00e0riament oblidades ni resoltes, ocupen un lloc diferent en la vida de cadascuna de les persones que les van viure.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s una de les q\u00fcestions m\u00e9s complexes que podem trobar en l\u2019\u00e0mbit de les pr\u00e0ctiques restauratives i la just\u00edcia restaurativa. Qu\u00e8 passa quan han transcorregut molts anys des d\u2019uns fets greus? Qu\u00e8 succeeix quan les persones implicades, que aleshores eren menors d\u2019edat, s\u00f3n avui adultes? I qu\u00e8 passa quan s\u00f3n els pares, i no necess\u00e0riament els fills directament afectats, els qui senten la necessitat de tornar al passat, parlar del que va passar i intentar reparar-ne les conseq\u00fc\u00e8ncies?<\/p>\n

No hi ha una resposta senzilla. Precisament per aix\u00f2, abans d\u2019iniciar qualsevol intervenci\u00f3, \u00e9s important escoltar, comprendre les necessitats actuals de les persones implicades i preguntar-se quin \u00e9s realment el problema que es pret\u00e9n abordar.<\/p>\n

La s\u00e8rie Pubertat<\/em> i la mirada restaurativa<\/strong><\/p>\n

La s\u00e8rie Pubertat<\/em>, creada i dirigida per Leticia Dolera, ha contribu\u00eft a apropar al gran p\u00fablic algunes reflexions relacionades amb les agressions sexuals entre adolescents, la responsabilitat, el dany, les fam\u00edlies i la comunitat.<\/p>\n

La hist\u00f2ria se situa en l\u2019entorn d\u2019una colla castellera que es veu profundament afectada per una den\u00fancia d\u2019agressi\u00f3 sexual en qu\u00e8 estan implicats diversos adolescents. M\u00e9s enll\u00e0 dels fets concrets que planteja la ficci\u00f3, un dels aspectes m\u00e9s interessants de la s\u00e8rie \u00e9s que ens convida a mirar m\u00e9s enll\u00e0 de la tradicional dicotomia entre culpables i v\u00edctimes.<\/p>\n

La mirada restaurativa ens porta a formular-nos preguntes que van m\u00e9s enll\u00e0 de determinar qui \u00e9s culpable i quin c\u00e0stig mereix. Ens interessa comprendre qu\u00e8 ha passat, qui ha resultat afectat, quines conseq\u00fc\u00e8ncies han tingut els fets, quines responsabilitats existeixen i si \u00e9s possible algun tipus de reparaci\u00f3. Tamb\u00e9 ens obliga a reflexionar sobre el paper que poden tenir les fam\u00edlies i, en determinades situacions, la mateixa comunitat.<\/p>\n

Aquestes preguntes formen part de la mirada que proposen les pr\u00e0ctiques restauratives.<\/p>\n

Qu\u00e8 s\u00f3n les pr\u00e0ctiques restauratives?<\/strong><\/p>\n

Les pr\u00e0ctiques restauratives constitueixen una manera d\u2019abordar els conflictes i els danys que posa l\u2019accent en les persones, les relacions, les responsabilitats i les necessitats sorgides arran dels fets.<\/p>\n

Des d\u2019aquesta perspectiva, no es tracta \u00fanicament de preguntar-se qui ha fet alguna cosa malament i quina conseq\u00fc\u00e8ncia ha de tenir la seva conducta. La mirada s\u2019amplia per intentar comprendre qu\u00e8 ha passat, qui ha resultat afectat, quines necessitats existeixen en el moment actual, quines responsabilitats es poden assumir i qu\u00e8 es podria fer, si \u00e9s possible, per reparar les conseq\u00fc\u00e8ncies del dany causat.<\/p>\n

Aquesta manera d\u2019abordar les situacions conflictives pot resultar especialment interessant en determinats conflictes familiars, educatius, comunitaris i relacionals.<\/p>\n

Tanmateix, conv\u00e9 recordar una q\u00fcesti\u00f3 fonamental: les pr\u00e0ctiques restauratives no s\u00f3n adequades per a totes les situacions ni s\u2019han de posar en marxa simplement perqu\u00e8 existeixi un dany en el passat.<\/p>\n

Qu\u00e8 passa quan han transcorregut molts anys?<\/strong><\/p>\n

Imaginem una situaci\u00f3 familiar en qu\u00e8, durant la inf\u00e0ncia o l\u2019adolesc\u00e8ncia, es produeixen uns fets greus entre germans. Amb els anys, aquests fets surten a la llum i la fam\u00edlia busca ajuda professional. Es parla del que ha passat, es produeixen peticions de perd\u00f3, s\u2019intenta algun tipus de reparaci\u00f3 i es duen a terme intervencions professionals.<\/p>\n

Despr\u00e9s passen els anys. Molts anys.<\/p>\n

Aquells nens i adolescents s\u00f3n avui persones adultes. Han constru\u00eft les seves pr\u00f2pies vides, han tingut parelles, fills, professions, dificultats, \u00e8xits i fracassos. Alguns poden viure a centenars o milers de quil\u00f2metres de dist\u00e0ncia. Les relacions familiars continuen existint, per\u00f2 potser ja no tenen la intensitat que tenien d\u00e8cades enrere.<\/p>\n

En un moment determinat, un dels pares pot preguntar-se si caldria tornar a parlar del que va passar, si encara es podria fer alguna cosa o si seria possible una intervenci\u00f3 des de l\u2019\u00e0mbit de les pr\u00e0ctiques restauratives.<\/p>\n

La pregunta \u00e9s perfectament leg\u00edtima. Per\u00f2 abans d\u2019intentar respondre-la, crec que cal formular-ne una altra que \u00e9s encara m\u00e9s important: qui necessita realment aquesta intervenci\u00f3?<\/p>\n

Quan la necessitat de reparar \u00e9s dels pares<\/strong><\/p>\n

Aquest \u00e9s un dels aspectes menys comentats quan parlem de just\u00edcia restaurativa i pr\u00e0ctiques restauratives.<\/p>\n

De vegades, les persones directament implicades en uns fets del passat han continuat amb les seves vides. Aix\u00f2 no significa necess\u00e0riament que hagin oblidat el que va passar, que el dany no hagi existit o que tot estigui resolt. Simplement pot significar que, en aquell moment concret de les seves vides, no senten la necessitat de tornar a parlar dels fets ni de participar en cap nova intervenci\u00f3.<\/p>\n

En canvi, els pares poden continuar fent-se moltes preguntes. Poden preguntar-se qu\u00e8 van fer malament, si haurien pogut actuar d\u2019una altra manera, si van protegir suficientment els seus fills, si la intervenci\u00f3 professional que es va dur a terme va ser adequada o si encara podrien fer alguna cosa per reparar all\u00f2 que consideren que no van saber resoldre en el seu moment.<\/p>\n

Aquestes preguntes poden acompanyar una persona durant molts anys i generar sentiments de preocupaci\u00f3, responsabilitat o culpa.<\/p>\n

Aqu\u00ed apareix una q\u00fcesti\u00f3 especialment delicada: la necessitat dels pares de reparar no \u00e9s necess\u00e0riament la necessitat dels fills de participar en un proc\u00e9s restauratiu.<\/p>\n

Aquesta difer\u00e8ncia \u00e9s essencial i s\u2019hauria d\u2019explorar amb molta prud\u00e8ncia abans de promoure qualsevol actuaci\u00f3.<\/p>\n

El risc dels biaixos interpretatius<\/strong><\/p>\n

Quan mirem enrere, tots interpretem el passat des del present.<\/p>\n

Un pare o una mare pot observar que els seus fills tenen poca relaci\u00f3 entre ells, que un viu lluny, que un altre travessa dificultats personals, que les trobades familiars s\u00f3n poc freq\u00fcents o que la fam\u00edlia ja no est\u00e0 tan unida com ho estava abans. Davant d\u2019aquesta realitat, pot arribar a la conclusi\u00f3 que la situaci\u00f3 actual \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia directa del que va passar molts anys enrere.<\/p>\n

Potser existeix aquesta relaci\u00f3. Per\u00f2 tamb\u00e9 pot ser que no.<\/p>\n

Aquest \u00e9s un dels possibles biaixos interpretatius que conv\u00e9 explorar abans d\u2019iniciar qualsevol intervenci\u00f3.<\/p>\n

Amb el pas dels anys, els fills creixen i construeixen les seves pr\u00f2pies vides. Formen parelles, tenen fills, desenvolupen traject\u00f2ries professionals diferents i, en alguns casos, canvien de ciutat o de pa\u00eds. Les relacions entre germans tamb\u00e9 evolucionen i poden perdre intensitat sense que aix\u00f2 sigui necess\u00e0riament conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un trauma no resolt o d\u2019un conflicte familiar que requereixi una intervenci\u00f3 professional.<\/p>\n

Una certa dispersi\u00f3 familiar, una menor freq\u00fc\u00e8ncia en els contactes o unes relacions menys intenses poden formar part de l\u2019evoluci\u00f3 de moltes fam\u00edlies.<\/p>\n

Per aix\u00f2, abans d\u2019atribuir una situaci\u00f3 familiar actual a uns fets ocorreguts d\u00e8cades enrere, \u00e9s necessari preguntar-se si disposem d\u2019elements suficients per establir aquesta relaci\u00f3.<\/p>\n

El perill de voler reparar all\u00f2 que els altres no demanen reparar<\/strong><\/p>\n

Les pr\u00e0ctiques restauratives parteixen d\u2019un principi essencial: la voluntarietat.<\/p>\n

No es pot obligar ning\u00fa a participar en un proc\u00e9s restauratiu. Una persona que ha patit un dany t\u00e9 dret a participar-hi si considera que aquest proc\u00e9s pot ajudar-la, per\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 dret a no fer-ho.<\/p>\n

T\u00e9 dret a no parlar del que va passar, a no trobar-se amb ning\u00fa, a no donar explicacions, a no perdonar i, fins i tot, a considerar que no necessita cap nova intervenci\u00f3 en relaci\u00f3 amb uns fets del passat.<\/p>\n

Aquesta realitat planteja una q\u00fcesti\u00f3 que pot resultar inc\u00f2moda, per\u00f2 que considero important: tampoc podem donar per fet que una persona necessita ser reparada simplement perqu\u00e8 una altra persona considera que existeix alguna cosa pendent de reparar.<\/p>\n

La voluntat d\u2019ajudar pot ser sincera i benintencionada. Tanmateix, una intervenci\u00f3 inadequada, precipitada o no desitjada tamb\u00e9 pot provocar conseq\u00fc\u00e8ncies negatives.<\/p>\n

Per aix\u00f2, abans d\u2019actuar, cal escoltar. I cal escoltar especialment les persones directament afectades.<\/p>\n

La just\u00edcia restaurativa no significa necess\u00e0riament reconciliaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Existeix una confusi\u00f3 relativament freq\u00fcent quan es parla de just\u00edcia restaurativa: pensar que l\u2019objectiu d\u2019un proc\u00e9s restauratiu \u00e9s aconseguir que les persones es reconcili\u00efn.<\/p>\n

No necess\u00e0riament.<\/p>\n

La reconciliaci\u00f3 pot produir-se o no. Les persones poden decidir reprendre una relaci\u00f3, transformar-la, establir nous l\u00edmits o considerar que la millor decisi\u00f3 \u00e9s mantenir una determinada dist\u00e0ncia.<\/p>\n

L\u2019objectiu d\u2019una intervenci\u00f3 restaurativa no hauria de ser reconstruir una determinada idea de fam\u00edlia, aconseguir que uns germans tornin a tenir una relaci\u00f3 intensa ni retornar a una situaci\u00f3 familiar que potser nom\u00e9s existeix en el record o en les expectatives dels pares.<\/p>\n

La pregunta hauria de ser una altra: qu\u00e8 necessiten actualment les persones implicades?<\/p>\n

Primer cal identificar quin \u00e9s el problema actual<\/strong><\/p>\n

Abans d\u2019iniciar qualsevol proc\u00e9s restauratiu, hi ha una pregunta que considero fonamental: quin \u00e9s el problema actual que volem abordar?<\/p>\n

No \u00e9s el mateix que una persona que va patir un dany vulgui parlar-ne que l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un conflicte actual entre germans. Tampoc \u00e9s el mateix que una fam\u00edlia tingui dificultats de comunicaci\u00f3, que uns pares estiguin preocupats per la dist\u00e0ncia entre els seus fills o que un pare o una mare senti, despr\u00e9s de molts anys, que determinats fets del passat no van quedar suficientment resolts.<\/p>\n

S\u00f3n situacions diferents i probablement necessiten respostes diferents.<\/p>\n

En alguns casos pot ser adequada una intervenci\u00f3 restaurativa. En altres, una mediaci\u00f3 familiar. En determinades situacions pot ser m\u00e9s convenient un acompanyament psicol\u00f2gic o terap\u00e8utic, mentre que en altres pot ser suficient facilitar un espai de reflexi\u00f3 i escolta.<\/p>\n

I tamb\u00e9 es pot arribar a la conclusi\u00f3 que la millor intervenci\u00f3 \u00e9s no intervenir.<\/p>\n

Quan no intervenir tamb\u00e9 \u00e9s una decisi\u00f3 professional<\/strong><\/p>\n

Vivim en una societat que sovint considera que qualsevol problema necessita una soluci\u00f3 i que qualsevol conflicte requereix una intervenci\u00f3.<\/p>\n

Tanmateix, els professionals que treballem en la mediaci\u00f3, la gesti\u00f3 de conflictes i les pr\u00e0ctiques restauratives tamb\u00e9 ens hem de preguntar si \u00e9s realment necessari intervenir, qui demana la intervenci\u00f3, amb quina finalitat, quins beneficis podria aportar i quins riscos pot comportar.<\/p>\n

En situacions especialment sensibles, tamb\u00e9 \u00e9s necessari plantejar-se si, intentant reparar un dany antic, podr\u00edem acabar provocant-ne un de nou.<\/p>\n

No iniciar un proc\u00e9s restauratiu no significa ignorar el passat. Pot significar, simplement, respectar les decisions, els temps i les necessitats de les persones.<\/p>\n

I aix\u00f2 tamb\u00e9 forma part de la responsabilitat professional.<\/p>\n

Quan el problema actual potser no \u00e9s el problema del passat<\/strong><\/p>\n

Aquesta distinci\u00f3 em sembla especialment important.<\/p>\n

Una fam\u00edlia pot consultar un professional a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019uns fets ocorreguts molts anys enrere. Per\u00f2 aix\u00f2 no significa necess\u00e0riament que aquells fets siguin el problema que cal abordar avui.<\/p>\n

Potser el problema actual \u00e9s la preocupaci\u00f3 d\u2019uns pares pels seus fills adults. Potser \u00e9s la dist\u00e0ncia emocional entre els membres de la fam\u00edlia. Potser \u00e9s la dificultat d\u2019acceptar que els fills han constru\u00eft vides independents. Potser existeix un sentiment de culpa o de responsabilitat que no ha pogut ser elaborat. O potser, senzillament, alg\u00fa necessita entendre millor qu\u00e8 va passar i qu\u00e8 pot fer ara.<\/p>\n

Per aix\u00f2, una de les primeres tasques del professional \u00e9s ajudar a diferenciar entre els fets del passat, les conseq\u00fc\u00e8ncies que aquells fets poden haver tingut i les necessitats que existeixen en el present.<\/p>\n

Sense aquesta distinci\u00f3, correm el risc d\u2019intentar resoldre un problema que les persones directament implicades no identifiquen com a tal.<\/p>\n

La import\u00e0ncia de la preparaci\u00f3 pr\u00e8via<\/strong><\/p>\n

Una pr\u00e0ctica restaurativa no comen\u00e7a necess\u00e0riament asseient totes les persones implicades al voltant d\u2019una taula. De fet, en situacions complexes, aquesta podria ser una decisi\u00f3 precipitada.<\/p>\n

Abans cal escoltar, con\u00e8ixer les necessitats de les persones, explorar les seves expectatives, identificar possibles riscos, valorar la voluntarietat de cadascuna d\u2019elles i determinar si existeixen les condicions necess\u00e0ries per avan\u00e7ar.<\/p>\n

Aquesta fase pr\u00e8via pot requerir entrevistes individuals, espais de reflexi\u00f3 i, en determinats casos, la participaci\u00f3 coordinada de professionals de diferents disciplines.<\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019aquest treball, la conclusi\u00f3 pot ser que existeixen les condicions necess\u00e0ries per iniciar un proc\u00e9s restauratiu. Per\u00f2 tamb\u00e9 pot ser que no.<\/p>\n

Ambdues conclusions poden ser professionalment adequades.<\/p>\n

El temps no afecta igual totes les persones<\/strong><\/p>\n

Una de les grans lli\u00e7ons que ens ofereixen els conflictes familiars \u00e9s que el temps no transcorre igual per a tothom.<\/p>\n

Un mateix fet pot ocupar un lloc completament diferent en la vida de cadascuna de les persones implicades. Per a una persona pot continuar sent una ferida oberta. Per a una altra, un record dolor\u00f3s amb el qual ha apr\u00e8s a conviure. Per a una tercera, una q\u00fcesti\u00f3 sobre la qual no vol tornar.<\/p>\n

I per als pares, uns fets del passat poden convertir-se, amb els anys, en una font de preguntes, dubtes, responsabilitats i sentiments dif\u00edcils de gestionar.<\/p>\n

Les pr\u00e0ctiques restauratives poden oferir eines extraordin\u00e0riament valuoses per abordar situacions complexes. Per\u00f2 potser la primera pr\u00e0ctica restaurativa \u00e9s, precisament, escoltar abans d\u2019actuar.<\/p>\n

Escoltar qui demana ajuda, qui ha patit el dany, qui el va causar i les fam\u00edlies implicades. I tamb\u00e9 saber respectar els silencis.<\/p>\n

Perqu\u00e8 reparar no sempre significa tornar al passat. De vegades, reparar significa comprendre\u2019l. Altres vegades significa parlar-ne. I, en algunes ocasions, significa respectar que les persones han decidit continuar caminant.<\/p>\n

Vols parlar del teu cas?<\/strong><\/p>\n

Si et trobes davant d\u2019una situaci\u00f3 familiar complexa, un conflicte que s\u2019arrossega des de fa temps o et preguntes si la mediaci\u00f3 familiar o les pr\u00e0ctiques restauratives poden ser adequades per abordar-lo, pots contactar amb mi.<\/p>\n

Cada situaci\u00f3 \u00e9s diferent i requereix ser escoltada i valorada individualment. Abans d\u2019iniciar qualsevol intervenci\u00f3, \u00e9s important comprendre qu\u00e8 ha passat, quines s\u00f3n les necessitats actuals de les persones implicades i valorar, amb prud\u00e8ncia, quina pot ser la via m\u00e9s adequada.<\/p>\n

Com a advocat i mediador de conflictes a Barcelona, amb formaci\u00f3 especialitzada en mediaci\u00f3, conciliaci\u00f3, altres mitjans adequats de soluci\u00f3 de controv\u00e8rsies (MASC) i pr\u00e0ctiques restauratives, puc ajudar-te a valorar la situaci\u00f3 i explorar les possibles vies per abordar-la.<\/p>\n

Si vols explicar-me el teu cas o fer una primera consulta, pots contactar amb mi. Cada situaci\u00f3 mereix ser escoltada abans de decidir si cal intervenir i, en cas afirmatiu, quina \u00e9s la via m\u00e9s adequada.<\/p>\n

Daniel Sererols Villal\u00f3n<\/strong>
\nAdvocat i mediador de conflictes a Barcelona<\/strong><\/p>\n

Tel. 661 463 306<\/strong>
Correu electr\u00f2nic: daniel@mediadorconflictos.com<\/a><\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan el passat no pesa igual per a tothom: pr\u00e0ctiques restauratives, abusos entre menors i ferides familiars Hi ha conflictes familiars que no desapareixen amb el pas del temps. Tamb\u00e9 hi ha situacions que, sense haver estat necess\u00e0riament oblidades ni resoltes, ocupen un lloc diferent…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":18849,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[94],"tags":[],"class_list":["post-18838","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-justicia-restaurativa-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18838","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18838"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18838\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18855,"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18838\/revisions\/18855"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/18849"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18838"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18838"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18838"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}