{"id":18015,"date":"2026-02-01T10:46:56","date_gmt":"2026-02-01T09:46:56","guid":{"rendered":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/?p=18015"},"modified":"2026-02-01T19:31:29","modified_gmt":"2026-02-01T18:31:29","slug":"gener-de-2026-europa-i-la-mediacio-com-a-eix-de-transformacio-de-la-justicia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/gener-de-2026-europa-i-la-mediacio-com-a-eix-de-transformacio-de-la-justicia\/","title":{"rendered":"Gener de 2026: Europa i la mediaci\u00f3 com a eix de transformaci\u00f3 de la just\u00edcia"},"content":{"rendered":"

La Jornada Europea de Mediaci\u00f3 JEM 2026 de l\u2019ICAB i el mes europeu de la cultura del di\u00e0leg.<\/strong><\/h3>\n

Gener de 2026: Europa i la mediaci\u00f3 com a eix de transformaci\u00f3 de la just\u00edcia<\/strong><\/p>\n

Durant aquest passat mes de gener de 2026 s\u2019ha celebrat a tot Europa el Dia Europeu de la Mediaci\u00f3, concretament el 21 de gener, una data que convida no nom\u00e9s a divulgar aquesta eina de resoluci\u00f3 pac\u00edfica de conflictes, sin\u00f3 tamb\u00e9 a reflexionar sobre el seu paper creixent a les nostres societats, als sistemes jur\u00eddics i a la cultura democr\u00e0tica europea.<\/p>\n

En aquests dies, al voltant d\u2019aquesta commemoraci\u00f3, s\u2019han dut a terme nombroses activitats a tot el territori: confer\u00e8ncies, taules rodones, jornades formatives, reunions institucionals, trobades professionals i publicacions divulgatives, totes elles amb un denominador com\u00fa: posar en valor la mediaci\u00f3 com a instrument clau per a la resoluci\u00f3 pac\u00edfica dels conflictes.<\/p>\n

Diverses entitats i institucions han tingut un paper destacat, entre les quals el Consell de l\u2019Advocacia Catalana, l\u2019Il\u00b7lustre Col\u00b7legi de l\u2019Advocacia de Barcelona (ICAB), el Col\u00b7legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia, Lletres i Ci\u00e8ncies, el Col\u00b7legi Oficial de Treball Social de Catalunya, la Universitat de Barcelona, l\u2019Associaci\u00f3 de Professionals de la Mediaci\u00f3 de Catalunya (ACDMA), aix\u00ed com altres col\u00b7lectius professionals, universitats, administracions p\u00fabliques i entitats diverses, entre elles Logos Media. Aquesta intensa activitat evidencia la import\u00e0ncia creixent de la mediaci\u00f3 i l\u2019inter\u00e8s social, professional i institucional que desperta.<\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una commemoraci\u00f3 puntual, el mes de gener es converteix aix\u00ed en una oportunitat per posar el focus en la mediaci\u00f3 com a instrument essencial de conviv\u00e8ncia, cohesi\u00f3 social i acc\u00e9s a una just\u00edcia m\u00e9s humana, eficient i participativa.<\/p>\n

En un context de litigiositat encara elevada, tot i que amb indicis recents de descens, juntament amb la sobrec\u00e0rrega dels jutjats, la complexitat de les relacions personals, familiars i professionals i la necessitat de preservar la conviv\u00e8ncia, la mediaci\u00f3 emergeix com una eina clau per transformar els conflictes en oportunitats de di\u00e0leg, enteniment i reconstrucci\u00f3 de vincles.<\/p>\n

La Jornada Europea de Mediaci\u00f3 JEM 2026 de l\u2019ICAB: els reptes de la mediaci\u00f3 davant dels nous escenaris<\/strong><\/p>\n

En el marc de les activitats commemoratives del Dia Europeu de la Mediaci\u00f3, destaca especialment la Jornada Europea de Mediaci\u00f3 JEM 2026 celebrada a l\u2019Il\u00b7lustre Col\u00b7legi de l\u2019Advocacia de Barcelona, centrada en els reptes actuals de la mediaci\u00f3 davant dels nous escenaris derivats de la Llei Org\u00e0nica 1\/2025 i la implantaci\u00f3 progressiva dels MASC a Espanya. La sessi\u00f3 va reunir professionals de l\u2019\u00e0mbit jur\u00eddic, acad\u00e8mic i institucional i es va consolidar com un espai de reflexi\u00f3 profunda sobre el present i el futur de la cultura del di\u00e0leg i de la just\u00edcia participativa.<\/p>\n

Durant la jornada, a la qual vaig assistir acompanyat dels meus companys Jordi Vives i Carbonell, Bertram M\u00fcller i Enric Soriano, es va posar de relleu la import\u00e0ncia del treball interdisciplinari en l\u2019\u00e0mbit de la mediaci\u00f3. Jordi Vives i Carbonell, mediador, investigador mercantil i p\u00e8rit cal\u00b7l\u00edgraf; Bertram M\u00fcller, mediador, biomec\u00e0nic i educador; i Enric Soriano, advocat, referent europeu en el m\u00f3n del dret sist\u00e8mic, mediador i administrador de finques, aporten perfils professionals complementaris que reflecteixen la riquesa i transversalitat que caracteritza avui els MASC. La pres\u00e8ncia conjunta de professionals procedents de la mediaci\u00f3, l\u2019\u00e0mbit jur\u00eddic, la investigaci\u00f3, l\u2019educaci\u00f3, la gesti\u00f3 patrimonial i el peritatge evidencia que la resoluci\u00f3 dialogada de conflictes no \u00e9s un \u00e0mbit a\u00efllat, sin\u00f3 un espai de col\u00b7laboraci\u00f3 entre disciplines orientades a un mateix objectiu: facilitar acords sostenibles i humanitzar els processos de gesti\u00f3 de controv\u00e8rsies.<\/p>\n

Entre les intervencions m\u00e9s destacades es van trobar les de Cristina Vallejo, Carles Garc\u00eda Roqueta, Javier Wilhelm, David Bondia, Carme Panch\u00f3n i Isabel Viola Demestre, les aportacions dels quals van oferir una visi\u00f3 plural, rigorosa i profundament pr\u00e0ctica sobre el present i el futur de la mediaci\u00f3.<\/p>\n

Especialment significativa va ser la intervenci\u00f3 de Carme Panch\u00f3n, que va plantejar una reflexi\u00f3 de gran calat hum\u00e0 i social: com podem mesurar el sofriment de les persones immerses en processos judicials. Panch\u00f3n va subratllar que la mediaci\u00f3 \u00e9s l\u2019\u00fanic MASC que tracta directament la relaci\u00f3 entre les persones i va recordar que no es tracta de tornar a discutir el conflicte, sin\u00f3 de plantejar un nou escenari. Va incidir que la funci\u00f3 del mediador no \u00e9s decidir ni imposar, sin\u00f3 ordenar el di\u00e0leg, crear un espai segur sense crits, retrets ni amenaces i facilitar que les mateixes parts trobin solucions. Va assenyalar, a m\u00e9s, que la mediaci\u00f3 requereix tremp, professionalitat i bona fe, i que el seu impuls, fins i tot quan s\u2019estableix l\u2019obligatorietat del seu intent previ, t\u00e9 com a finalitat afavorir l\u2019acord i evitar conflictes posteriors m\u00e9s costosos emocionalment i judicialment. En aquest sentit, va destacar que la mediaci\u00f3 \u00e9s especialment adequada quan el conflicte \u00e9s clarament relacional.<\/p>\n

En la mateixa l\u00ednia, David Bondia, S\u00edndic de Greuges de Barcelona, va posar l\u2019accent en la idea de facilitar solucions des de l\u2019\u00e0mbit institucional, explicant com la Sindicatura desenvolupa mediacions administratives orientades a millorar la relaci\u00f3 entre ciutadania i administraci\u00f3 mitjan\u00e7ant propostes que combinen elements de mediaci\u00f3 i conciliaci\u00f3.<\/p>\n

Per la seva banda, Isabel Viola Demestre va aportar una mirada jur\u00eddica i organitzativa especialment rellevant, destacant la import\u00e0ncia del control de qualitat, la generaci\u00f3 d\u2019estad\u00edstiques i la professionalitzaci\u00f3 dels serveis de mediaci\u00f3. Va introduir, a m\u00e9s, la idea del triatge de conflictes, inspirada en models sanitaris i sistemes judicials de m\u00faltiples portes, defensant que cada controv\u00e8rsia ha de derivar-se al mecanisme m\u00e9s adequat despr\u00e9s d\u2019una an\u00e0lisi pr\u00e8via de la seva naturalesa i context relacional. Aix\u00ed mateix, va subratllar que el marc legal de la mediaci\u00f3 permet la seva aplicaci\u00f3 a tot tipus de conflictes i que la pr\u00e0ctica professional incorpora dimensions emocionals i comunicatives que van m\u00e9s enll\u00e0 del text normatiu. Tamb\u00e9 va posar de relleu l\u2019evoluci\u00f3 cultural que s\u2019est\u00e0 produint tant en la ciutadania com en l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic i professional, evidenciada per l\u2019increment de sol\u00b7licituds de mediaci\u00f3, la incorporaci\u00f3 dels MASC en plans docents universitaris i l\u2019augment de professionals que dupliquen casos gestionats mitjan\u00e7ant mediaci\u00f3. Finalment, la seva an\u00e0lisi sobre la figura del tercer expert o avaluador neutral va posar de manifest que no existeix una f\u00f3rmula universal per assignar procediments de resoluci\u00f3 de conflictes de manera autom\u00e0tica, sin\u00f3 que la idone\u00eftat de cada mecanisme dep\u00e8n del context, dels interessos reals de les parts i dels objectius perseguits.<\/p>\n

El Dia Europeu de la Mediaci\u00f3: origen i sentit<\/strong><\/p>\n

El Dia Europeu de la Mediaci\u00f3 se celebra cada 21 de gener en commemoraci\u00f3 de l\u2019aprovaci\u00f3, l\u2019any 1998, de la Recomanaci\u00f3 R(98)1 del Consell d\u2019Europa sobre mediaci\u00f3 familiar, un text pioner que va marcar l\u2019inici del reconeixement institucional de la mediaci\u00f3 com a instrument essencial per a la gesti\u00f3 pac\u00edfica dels conflictes. Des d\u2019aleshores, el Consell d\u2019Europa i posteriorment la Uni\u00f3 Europea han anat desplegant un marc normatiu progressivament m\u00e9s s\u00f2lid, promovent la mediaci\u00f3 familiar, civil i mercantil, penal i restaurativa, administrativa, escolar, comunit\u00e0ria i intercultural. El 21 de gener \u00e9s, per tant, una data simb\u00f2lica que celebra una manera diferent d\u2019entendre la just\u00edcia: m\u00e9s humana, participativa, restaurativa i orientada a la conviv\u00e8ncia.<\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s la mediaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

La mediaci\u00f3 \u00e9s un m\u00e8tode autocompositiu de resoluci\u00f3 de conflictes mitjan\u00e7ant el qual dues o m\u00e9s parts, amb l\u2019ajuda d\u2019un tercer imparcial, intenten arribar per si mateixes a acords consensuats que donin resposta als seus interessos, necessitats i preocupacions. A difer\u00e8ncia del proc\u00e9s judicial, la mediaci\u00f3 situa les persones al centre, promou el di\u00e0leg i la comunicaci\u00f3, fomenta la corresponsabilitat en la presa de decisions, busca solucions duradores i sostenibles i preserva les relacions personals, familiars, ve\u00efnals o professionals. La mediaci\u00f3 no consisteix a decidir qui t\u00e9 ra\u00f3, sin\u00f3 a facilitar l\u2019entesa m\u00fatua i ajudar les parts a construir solucions pr\u00f2pies, transformant el conflicte en un espai de trobada. Des del punt de vista jur\u00eddic, la mediaci\u00f3 \u00e9s un m\u00e8tode autocompositiu de resoluci\u00f3 de conflictes, la qual cosa significa que s\u00f3n les mateixes parts qui construeixen i acorden la soluci\u00f3 amb el suport d\u2019una tercera persona imparcial que no imposa cap decisi\u00f3. En canvi, parlem de m\u00e8todes heterocompositius quan la soluci\u00f3 \u00e9s adoptada per un tercer amb autoritat per decidir, com passa amb un jutge en un proc\u00e9s judicial o amb un \u00e0rbitre en un arbitratge. La difer\u00e8ncia essencial \u00e9s que en els sistemes autocompositius la decisi\u00f3 neix de la voluntat de les parts, mentre que en els heterocompositius prov\u00e9 d\u2019una autoritat externa que resol el conflicte per elles.<\/p>\n

Per qu\u00e8 la mediaci\u00f3 \u00e9s especialment important avui<\/strong><\/p>\n

Vivim en societats cada vegada m\u00e9s complexes, diverses i interconnectades, on els conflictes ja no s\u00f3n excepcions, sin\u00f3 una realitat estructural de la vida social. Els jutjats es troben sovint desbordats, els temps de resoluci\u00f3 s\u2019allarguen, els costos emocionals i econ\u00f2mics augmenten i no poques vegades les sent\u00e8ncies no resolen el conflicte real subjacent. La mediaci\u00f3 permet oferir respostes m\u00e9s r\u00e0pides, flexibles i ajustades a les necessitats de les parts, contribuint a la descongesti\u00f3 dels tribunals. Els conflictes familiars, ve\u00efnals, educatius i laborals impliquen emocions, relacions continuades i vincles personals que dif\u00edcilment poden ser abordats de manera adequada mitjan\u00e7ant resolucions estrictament jur\u00eddiques. En aquest \u00e0mbit, la mediaci\u00f3, especialment la mediaci\u00f3 familiar i comunit\u00e0ria, \u00e9s probablement l\u2019eina m\u00e9s adequada i efica\u00e7. A m\u00e9s, la mediaci\u00f3 refor\u00e7a la responsabilitat individual, la participaci\u00f3 activa, l\u2019empoderament ciutad\u00e0 i la resoluci\u00f3 dialogada dels conflictes, contribuint a la construcci\u00f3 de societats m\u00e9s cohesionades, madures i democr\u00e0tiques.<\/p>\n

Per qu\u00e8 Espanya impulsa els MASC i la mediaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

En els darrers anys, i especialment amb la Llei Org\u00e0nica 1\/2025, Espanya ha fet una aposta decidida per potenciar els Mitjans Adequats de Soluci\u00f3 de Controv\u00e8rsies, entre els quals la mediaci\u00f3 ocupa un lloc central. Aquesta reforma respon a diversos objectius estrat\u00e8gics: modernitzar la just\u00edcia, afavorir una desjudicialitzaci\u00f3 intel\u00b7ligent, complir els compromisos europeus i millorar la conviv\u00e8ncia social. Especialment en els conflictes familiars i personals, la mediaci\u00f3 es mostra com una eina especialment adequada, ja que permet preservar vincles, protegir menors, reduir el patiment emocional i construir solucions estables i duradores.<\/p>\n

Una primera evid\u00e8ncia quantitativa de l\u2019impacte dels MASC a Espanya<\/strong><\/p>\n

Recentment s\u2019han comen\u00e7at a con\u00e8ixer algunes dades que permeten observar els primers efectes mesurables de l\u2019aplicaci\u00f3 dels Mitjans Adequats de Soluci\u00f3 de Controv\u00e8rsies. D\u2019acord amb informaci\u00f3 difosa a partir de dades del Consell General del Poder Judicial, durant l\u2019\u00faltim trimestre de 2025 la interposici\u00f3 de nous procediments civils s\u2019hauria redu\u00eft en m\u00e9s d\u2019un 30 per cent respecte del mateix per\u00edode de l\u2019any anterior. Aquest descens contrasta amb la tend\u00e8ncia de creixement sostingut que es venia registrant en trimestres previs i s\u2019interpreta, des de diversos \u00e0mbits institucionals i professionals, com una de les primeres conseq\u00fc\u00e8ncies positives i quantificables de l\u2019entrada en vigor de la Llei Org\u00e0nica 1\/2025. La reducci\u00f3 de l\u2019entrada de nous litigis als jutjats suposa un alleugeriment de la c\u00e0rrega judicial i apunta cap a una progressiva consolidaci\u00f3 d\u2019una cultura de resoluci\u00f3 dialogada dels conflictes, una evoluci\u00f3 valorada molt favorablement per entitats i projectes formatius vinculats a la mediaci\u00f3 i als MASC.<\/p>\n

Mediaci\u00f3 i Uni\u00f3 Europea: una connexi\u00f3 profunda<\/strong><\/p>\n

La mediaci\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s una eina jur\u00eddica, sin\u00f3 una expressi\u00f3 directa dels valors fundacionals de la Uni\u00f3 Europea i del seu projecte pol\u00edtic, social i cultural. Lluny de ser una opci\u00f3 marginal, la mediaci\u00f3 forma part del nucli del model europeu de just\u00edcia, conviv\u00e8ncia i cohesi\u00f3 social. L\u2019article 2 del Tractat de la Uni\u00f3 Europea estableix que la Uni\u00f3 es fonamenta en valors com el respecte de la dignitat humana, la llibertat, la democr\u00e0cia, la igualtat, l\u2019estat de dret i el respecte dels drets humans. La mediaci\u00f3 encarna aquests valors situant les persones al centre del proc\u00e9s, permetent que construeixin les seves pr\u00f2pies solucions, fomentant el di\u00e0leg i la corresponsabilitat, garantint l\u2019equilibri entre les parts i assegurant processos estructurats i transparents. La Carta dels Drets Fonamentals de la Uni\u00f3 Europea refor\u00e7a aquest marc, especialment en \u00e0mbits com la tutela judicial efectiva, la bona administraci\u00f3, la protecci\u00f3 de la vida privada i familiar i els drets dels menors. Des de finals del segle XX, el Consell d\u2019Europa i la Uni\u00f3 Europea han impulsat de manera sostinguda la mediaci\u00f3 com a instrument estrat\u00e8gic de pol\u00edtica p\u00fablica, destacant la Directiva 2008\/52\/CE sobre determinats aspectes de la mediaci\u00f3 en assumptes civils i mercantils. Aquesta orientaci\u00f3 ha estat determinant perqu\u00e8 molts estats membres, entre ells Espanya, reformessin els seus ordenaments interns per potenciar els MASC i, de manera destacada, la mediaci\u00f3. Pa\u00efsos com It\u00e0lia, Fran\u00e7a, B\u00e8lgica, Pa\u00efsos Baixos, Alemanya o Portugal han desenvolupat sistemes avan\u00e7ats de mediaci\u00f3 integrant-la de manera natural en els seus models de just\u00edcia i pol\u00edtiques p\u00fabliques. Aquest desenvolupament normatiu i pr\u00e0ctic reflecteix una convicci\u00f3 profunda: la mediaci\u00f3 forma part del patrimoni cultural europeu, hereu d\u2019una tradici\u00f3 humanista basada en el di\u00e0leg, la cooperaci\u00f3 i la recerca de consensos.<\/p>\n

Mediaci\u00f3, just\u00edcia restaurativa i futur<\/strong><\/p>\n

La mediaci\u00f3 forma part d\u2019un paradigma m\u00e9s ampli, el de la just\u00edcia restaurativa, que posa l\u2019accent en la reparaci\u00f3 del dany, la responsabilitat, la reconstrucci\u00f3 de relacions i la reconciliaci\u00f3 social. Aquest model connecta profundament amb la tradici\u00f3 humanista europea i amb la necessitat de construir societats basades en el di\u00e0leg, el respecte i la conviv\u00e8ncia.<\/p>\n

Conclusi\u00f3: una aposta de pa\u00eds i de continent<\/strong><\/p>\n

Celebrar el Dia Europeu de la Mediaci\u00f3 \u00e9s reafirmar un comprom\u00eds col\u00b7lectiu amb el di\u00e0leg, la pau social, la responsabilitat compartida i la cultura de l\u2019acord. La mediaci\u00f3 no \u00e9s una alternativa menor a la just\u00edcia, sin\u00f3 una forma m\u00e9s avan\u00e7ada, madura i humana d\u2019entendre-la. La connexi\u00f3 entre la normativa espanyola, el dret europeu i els principis fundacionals de la Uni\u00f3 Europea no \u00e9s circumstancial, sin\u00f3 profunda: la mediaci\u00f3 \u00e9s una expressi\u00f3 directa del projecte europeu de conviv\u00e8ncia, pau i cohesi\u00f3 social.<\/p>\n

Daniel Sererols Villal\u00f3n
Advocat mediador
Tel. 661 463 306
daniel@mediadorconflictos.com
Barcelona, 1 de febrer de 2026<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Jornada Europea de Mediaci\u00f3 JEM 2026 de l\u2019ICAB i el mes europeu de la cultura del di\u00e0leg. Gener de 2026: Europa i la mediaci\u00f3 com a eix de transformaci\u00f3 de la just\u00edcia Durant aquest passat mes de gener de 2026 s\u2019ha celebrat a tot…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":18002,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[58],"tags":[114],"class_list":["post-18015","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-actualitat","tag-blog-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18015","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18015"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18015\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18030,"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18015\/revisions\/18030"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/18002"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18015"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18015"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18015"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}