{"id":14315,"date":"2025-06-21T17:54:52","date_gmt":"2025-06-21T15:54:52","guid":{"rendered":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/?p=14315"},"modified":"2025-09-29T16:18:51","modified_gmt":"2025-09-29T14:18:51","slug":"taller-la-resolucio-de-conflictes-des-de-la-perspectiva-de-genere","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mediadorconflictos.com\/ca\/taller-la-resolucio-de-conflictes-des-de-la-perspectiva-de-genere\/","title":{"rendered":"Taller \u201cLa resoluci\u00f3 de conflictes des de la perspectiva de g\u00e8nere\u201d"},"content":{"rendered":"

Taller \u201cLa resoluci\u00f3 de conflictes des de la perspectiva de g\u00e8nere\u201d<\/strong>
Data:<\/strong> 16 de juny de 2025
Horari:<\/strong> de 18:00 a 21:00
Lloc:<\/strong> Il\u00b7lustre Col\u00b7legi de l\u2019Advocacia de Barcelona (ICAB)
Activitat integrada en el Diploma de Postgrau en Resoluci\u00f3 de Conflictes ICAB-UB 2024-2025<\/strong><\/h3>\n

Participants:<\/strong>
\u2022 Cristina Ferrando, magistrada degana dels jutjats de Barcelona
\u2022 Jennifer Losada, advocada i mediadora
\u2022 Olga Arderiu, presidenta de la Comissi\u00f3 de Dones Advocades de l\u2019ICAB<\/p>\n

\n

<\/h3>\n

1. Cristina Ferrando: La mediaci\u00f3 i el feminisme com a vies de democratitzaci\u00f3 de la just\u00edcia<\/h3>\n

Cristina Ferrando va oferir una intervenci\u00f3 amb enfocament estructural i hist\u00f2ric, exposant les arrels socials i ideol\u00f2giques de la mediaci\u00f3 moderna, aix\u00ed com el seu potencial en clau de g\u00e8nere.<\/p>\n

El naixement de la mediaci\u00f3 com a alternativa feminista al sistema judicial tradicional<\/strong>
Va remarcar que la mediaci\u00f3, tal com la coneixem avui, no neix com una t\u00e8cnica neutral, sin\u00f3 com una resposta pol\u00edtica i transformadora davant les limitacions del sistema judicial cl\u00e0ssic. Aquesta resposta, especialment als Estats Units, portava una forta empremta feminista. Durant la primera meitat del segle XX \u2014 i especialment als anys trenta \u2014 diversos col\u00b7lectius de dones van comen\u00e7ar a q\u00fcestionar la inaccessibilitat d\u2019una just\u00edcia formal dominada pels homes, costosa i estructuralment androc\u00e8ntrica.<\/p>\n

Aquestes primeres reivindicacions aspiraven a ampliar l\u2019acc\u00e9s de les dones a la just\u00edcia en condicions d\u2019igualtat, ja fos mitjan\u00e7ant el sistema judicial o a trav\u00e9s de mecanismes alternatius com la conciliaci\u00f3 i la mediaci\u00f3. Es tracta d\u2019un feminisme jur\u00eddic incipient que defensava un dret m\u00e9s proper, dialogat i atent a les relacions personals i comunit\u00e0ries.<\/p>\n

Aquest impuls es va consolidar a partir dels anys 70 amb l\u2019aparici\u00f3 de corrents com la Feminist Jurisprudence<\/em> i els Critical Legal Studies<\/em> en universitats com Harvard. Aquests corrents denunciaven com el dret perpetuava jerarquies de g\u00e8nere, classe i ra\u00e7a, i promovien metodologies alternatives de resoluci\u00f3 de conflictes amb una l\u00f2gica m\u00e9s horitzontal.<\/p>\n

Tamb\u00e9 es va destacar el paper de les associacions ve\u00efnals, especialment en entorns urbans desfavorits, on van sorgir espais comunitaris de resoluci\u00f3 de conflictes. Aquests mecanismes entre iguals, gestionats localment i sovint liderats per dones, anunciaven el que m\u00e9s endavant serien els MASC (m\u00e8todes adequats de soluci\u00f3 de conflictes).<\/p>\n

Tot i que aquest moviment va n\u00e9ixer als EUA, la seva recepci\u00f3 a Europa va ser m\u00e9s lenta. Mentre a Am\u00e8rica es desenvolupaven sistemes extrajudicials participatius, Europa va mantenir durant d\u00e8cades un model judicial centralitzat. No va ser fins a la segona meitat del segle XX, i especialment gr\u00e0cies a la normativa europea, que els MASC es van anar integrant progressivament als sistemes judicials dels estats membres.<\/p>\n

De l\u2019alternativa a la complementarietat: el model multiporta<\/strong>
Amb el reconeixement institucional dels MASC, es va produir una transici\u00f3 del model d\u2019alternativa (oposici\u00f3) a un model de complementarietat i adequaci\u00f3 (cooperaci\u00f3). Aix\u00f2 dona lloc al model de just\u00edcia multiporta, on la mediaci\u00f3, la conciliaci\u00f3, l\u2019arbitratge i altres f\u00f3rmules conviuen amb la just\u00edcia ordin\u00e0ria.<\/p>\n

Tamb\u00e9 es va abordar l\u2019evoluci\u00f3 cap a les ODR (Online Dispute Resolution<\/em>), i els nous reptes que plantegen per a la igualtat de g\u00e8nere en l\u2019\u00e0mbit digital.<\/p>\n

L\u2019impacte feminista: posar les persones al centre del conflicte<\/strong>
Ferrando va afirmar que les veus feministes han estat essencials per repensar l\u2019estructura del sistema jur\u00eddic i dels propis MASC, situant les persones i les relacions en el centre. Aquest enfocament contrasta amb el model tradicional, jer\u00e0rquic i masculinitzat, orientat a la imposici\u00f3 i a la sanci\u00f3.<\/p>\n

Va citar Carol Gilligan, psic\u00f2loga nord-americana que va introduir el concepte de feminisme emocional. Gilligan defensa la mediaci\u00f3 com una forma de resoluci\u00f3 basada en el di\u00e0leg, l\u2019empatia i les relacions interpersonals, en oposici\u00f3 al model acusatori. Aix\u00ed, la mediaci\u00f3 es concep com un proc\u00e9s que humanitza els conflictes i promou una cultura no conflictiva, pr\u00f2pia d\u2019un pensament femen\u00ed no essencialista sin\u00f3 relacional.<\/p>\n

Tamb\u00e9 va esmentar cr\u00edtiques hist\u00f2riques als MASC, com el risc de privatitzaci\u00f3 del dret, la mercantilitzaci\u00f3 de l\u2019arbitratge o els avantatges injustos que poden tenir les parts amb m\u00e9s poder econ\u00f2mic o simb\u00f2lic.<\/p>\n

Per concloure, Ferrando va recordar que la perspectiva de g\u00e8nere \u00e9s avui una obligaci\u00f3 legal a Espanya, basada en:<\/p>\n