28 set. Què és la justícia restaurativa? Què són les pràctiques restauratives?
Què és la justícia restaurativa? Què són les pràctiques restauratives?
Justícia restaurativa vs pràctiques restauratives: una distinció necessària
En els debats sobre mediació, resolució de conflictes i transformació social, sovint s’utilitzen de manera indistinta els termes justícia restaurativa i pràctiques restauratives. No obstant això, és fonamental distingir-los, especialment a Catalunya, on l’Administració de justícia és competència exclusiva de l’Estat i qualsevol referència al concepte de “justícia” requereix una precisió estricta.
Què és la justícia restaurativa?
La justícia restaurativa és un paradigma complementari al sistema penal tradicional. L’objectiu és reparar el dany causat pel delicte i restaurar, en la mesura del possible, les relacions entre víctima, infractor i comunitat.
La seva essència rau en el fet que el victimari pugui reparar per ell mateix el dany causat i que la víctima pugui expressar allò que necessita per sentir-se realment reparada.
Les seves característiques principals són:
– Reconeixement del dany i implicació activa de totes les parts.
– Participació de facilitadors o mediadors acreditats.
– Recerca d’acords de reparació materials o simbòlics.
– Possibilitat de coexistir amb sancions tradicionals.
A nivell legal, a l’Estat espanyol la Llei 4/2015, de l’Estatut de la víctima del delicte, ja contempla la mediació penal com a mecanisme de justícia restaurativa. A Catalunya, els jutjats de menors han estat pioners en la seva aplicació, seguint els principis del Codi Penal i del Codi Civil de Catalunya, especialment pel que fa a la reparació i la reinserció.
Cal destacar que l’any 2000 es va oficialitzar el Servei de Justícia Restaurativa d’Adults del Departament de Justícia (inicialment conegut com a Servei de Mediació Penal d’Adults), que encara avui funciona amb notable èxit. Els seus inicis van comptar amb un equip de professionals pioners: Núria Villanueva, Ansel Guillamat, Joan Sendra, Núria Calderer, Montse Martínez i jo mateixa, que ens repartíem arreu de Catalunya per implantar aquest model.
La jurisprudència també ha reconegut el valor d’aquestes pràctiques: el Tribunal Suprem ha avalat que els acords restauratius poden ser considerats com a atenuants en sentències penals, sempre que respectin les garanties processals.
En aquest context, és evident que la justícia restaurativa només pot ser impulsada i supervisada dins del marc judicial o amb aval de l’Administració de justícia.
Què són les pràctiques restauratives?
Les pràctiques restauratives, en canvi, són eines i metodologies que apliquen els principis restauratius en àmbits diversos: escoles, comunitats, empreses, centres penitenciaris o famílies.
Exemples habituals són:
– Cercles restauratius.
– Conferències comunitàries.
– Preguntes restauratives i diàlegs estructurats.
– Intervencions preventives en entorns educatius i laborals.
Aquestes pràctiques tenen una funció eminentment preventiva i pedagògica. No substitueixen l’actuació judicial, sinó que contribueixen a enfortir la convivència i evitar l’escalada de conflictes abans que arribin al sistema penal.
Diferències clau
Justícia restaurativa vs pràctiques restauratives
1. Àmbit: Sistema penal i judicial vs Educació, comunitat, empresa, família.
2. Funció: Reparació de delictes reconeguts legalment vs Prevenció i gestió de conflictes quotidians.
3. Supervisió: Sempre sota l’empara de l’Administració de justícia vs No requereix intervenció judicial.
4. Garanties: Drets processals i garanties legals vs Diàleg i consens social
En síntesi: la justícia restaurativa només té sentit dins de l’àmbit judicial i penal, mentre que les pràctiques restauratives poden desplegar-se en múltiples entorns socials i institucionals.
Referents: Jean Schmitz i Anna Vall Rius
El reconegut expert Jean Schmitz ha estat una veu clau en la difusió internacional de la justícia i les pràctiques restauratives, formant professionals i comunitats a Europa i Llatinoamèrica.
A Catalunya, Anna Vall Rius, advocada, mediadora i directora i sòcia fundadora de Logos Media, ha estat una de les principals impulsores de la formació i implementació de les pràctiques restauratives, col·laborant amb institucions acadèmiques, col·legis professionals i entitats públiques.
La seva tasca ha estat decisiva per diferenciar conceptualment i pràcticament la justícia restaurativa de les pràctiques restauratives, evitant confusions que poden generar problemes competencials o legals.
Proper esdeveniment a Barcelona amb Jean Schmitz
Els dies 5 i 6 de novembre de 2025, Barcelona acollirà un esdeveniment inigualable per a professionals interessats en la mediació, la convivència i la gestió positiva de conflictes.
El Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (CDL) i Logos Media organitzen el taller:
“Pràctiques Restauratives: Aprendre fent cercles (Restorative Circles)”
El taller serà impartit pel reconegut expert Jean Schmitz i representarà una oportunitat única per aprendre de primera mà eines pràctiques i aplicables en entorns educatius, comunitaris i institucionals.
Conclusió
La Generalitat té raó en ser precisa: la justícia només pot ser exercida sota la responsabilitat de l’Administració. Però això no treu valor a les pràctiques restauratives, que són instruments poderosos de prevenció i convivència.
Clarificar aquesta diferència no és només una qüestió semàntica, sinó també una garantia de respecte institucional i d’aplicació eficaç d’aquestes eines en la societat catalana.
Daniel Sererols Villalón
📞 Tel. 661.463.306
📧 daniel@mediadorconflictos.com