04 juny Què és el requisit de procedibilitat?

En l’àmbit jurídic, el requisit de procedibilitat fa referència a una condició prèvia que s’ha de complir abans de poder iniciar un procediment judicial. El seu propòsit és fomentar la resolució de conflictes mitjançant mètodes alternatius, promovent una justícia més eficient i descongestionada.

Context normatiu: Llei Orgànica 1/2025

La Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, introdueix mesures per millorar l’eficiència del Servei Públic de Justícia. Un dels seus pilars és la implantació dels Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC) com a requisit previ per a l’admissió de demandes en l’àmbit civil i mercantil.

Què són els MASC?

Segons l’article 2 de la Llei, els MASC inclouen:

• Mediació
• Conciliació
• Opinió neutral d’una persona experta independent
• Oferta vinculant confidencial
• Procés de Dret col·laboratiu
• Qualsevol altra activitat negociadora reconeguda legalment.

Aquests instruments busquen resoldre disputes de manera extrajudicial, promovent acords entre les parts implicades.

Aplicació del requisit de procedibilitat

El article 5 de la Llei estableix que, en general, per tal que una demanda sigui admesa a l’ordre jurisdiccional civil, és necessari haver intentat prèviament un MASC. Aquest intent ha d’estar relacionat amb l’objecte del litigi, encara que les pretensions puguin variar.

Es considera complert aquest requisit si:

• S’acudeix a la mediació, conciliació o a l’opinió d’un expert independent
• Es formula una oferta vinculant confidencial
• S’utilitza qualsevol altre tipus d’activitat negociadora reconeguda legalment
• L’activitat negociadora es desenvolupa directament per les parts o entre els seus advocats, o mitjançant un procés de Dret col·laboratiu.

A més, l’article 5.2 especifica que aquest requisit és exigible en tots els processos declaratius del Llibre II i en els processos especials del Llibre IV de la Llei 1/2000, d’Enjudiciament Civil, amb certes excepcions.

Excepcions al requisit

No caldrà complir el requisit de procedibilitat en els casos següents:

• Tutela judicial civil de drets fonamentals; adopció de mesures previstes a l’article 158 del Codi Civil
• Adopció de mesures judicials de suport a persones amb discapacitat
• Filiació, paternitat i maternitat
• Tutela sumària de la tinença o possessió d’una cosa o dret
• Pretensió d’enderroc o demolició d’estructures en estat de ruïna
• Ingrés de menors amb problemes de conducta en centres de protecció específics
• Judici canviari
• Interposició de demanda executiva, sol·licitud de mesures cautelars prèvies, diligències preliminars i certs expedients de jurisdicció voluntària.

Implicacions pràctiques

La implementació del requisit de procedibilitat implica que les parts han d’acreditar haver intentat resoldre el conflicte mitjançant un MASC abans d’acudir als tribunals. En cas de no complir amb aquest requisit, la demanda pot ser inadmesa.

Per acreditar-ne el compliment, cal presentar juntament amb la demanda el document que ho justifiqui o una declaració responsable en cas d’impossibilitat de dur a terme l’activitat negociadora. Això queda recollit en la modificació de l’article 264 de la Llei d’Enjudiciament Civil.

Conclusió

El requisit de procedibilitat establert per la Llei Orgànica 1/2025 representa un canvi significatiu en el sistema judicial espanyol, ja que promou la resolució extrajudicial de conflictes i busca una justícia més àgil i eficient. Com a mediadors i conciliadors, és fonamental entendre i aplicar correctament aquests mecanismes per facilitar l’accés a la justícia i fomentar una cultura de diàleg i acord.