Quan la salut entra en conflicte: mediació per construir acords

Quan la salut entra en conflicte: mediació per construir acords

Reflexions des del Dia Europeu de la Mediació (2026)

El passat 19 de gener vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la taula rodona “Quan la salut entra en conflicte: mediació per construir acords”, una jornada organitzada amb motiu del Dia Europeu de la Mediació per la Comissió de Mediació del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT), amb la implicació activa de la Comissió de Salut Mental.

Vull començar aquest article expressant el meu agraïment més sincer a la Gemma Pellicé Gibernau, mediadora, membre del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya i companya a FP La Salle Gràcia, per haver-me convidat personalment a participar en aquest espai de reflexió. Gràcies, Gemma, per pensar en mi i per facilitar-me l’accés a una jornada profundament inspiradora, rigorosa, enriquidora i pedagògica, que m’ha permès aprendre, aprofundir i ampliar la mirada sobre la mediació en l’àmbit de la salut.

Una dedicatòria especial

M’agradaria dedicar també aquesta publicació a la Sara Daví i al seu equip. Professora meva de mediació, va ser qui em va obrir les portes al coneixement i a la realitat de la mediació en l’àmbit sanitari. Sempre que em trobo davant situacions complexes de salut, recordo el seu mestratge, la seva mirada i la seva manera d’entendre la mediació, tan rigorosa com profundament humana.

Mediació en salut: molt més que gestionar conflictes

La mediació en salut representa avui un dels camps amb més potencial dins la mediació de conflictes i els MASC (Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies). És un àmbit on conflueixen emocions intenses, situacions de vulnerabilitat, pressió assistencial, dinàmiques familiars complexes i decisions d’alt impacte personal, social i comunitari.

En aquest context, el mediador en salut esdevé una figura clau per facilitar el diàleg, restaurar vincles, generar confiança i crear espais segurs de comunicació, especialment quan les persones implicades travessen moments de fragilitat emocional.

Durant la jornada es va compartir una idea que resumeix amb gran encert l’essència de la mediació:

“Quan la persona enrocada se sent entesa, pot estar disposada a parlar.”

Aquesta frase condensa una veritat profunda: la comprensió obre la porta al diàleg, i el diàleg permet transformar el conflicte en oportunitat.

Mediació sanitària i mediació en salut, conceptes diferents

Un dels aspectes més rellevants de la jornada va ser la distinció clara entre mediació sanitària i mediació en salut, dues realitats sovint confoses però conceptualment diferents.

La mediació sanitària se centra principalment en l’organització dels serveis sanitaris, els circuits assistencials, la relació entre professionals i institucions, i la gestió dels conflictes que sorgeixen dins d’aquests entorns.

La mediació en salut, en canvi, posa el focus en la persona, en el seu entorn familiar, social i comunitari, i en l’impacte emocional, relacional i vital que genera la situació de conflicte.

Aquesta mirada humanista converteix la mediació en salut en una eina de gran valor restauratiu, capaç d’afavorir processos de reparació emocional i de reconstrucció de relacions significatives.

El valor transformador de la mediació sanitària

La mediació sanitària té un paper fonamental en la defensa dels drets de les persones amb necessitats adaptatives, promovent la plena inclusió en la presa de decisions i evitant que la vulnerabilitat esdevingui un desavantatge.

Esdevé també un espai d’escolta activa per a usuaris, professionals i famílies, facilitant la comprensió mútua, la reducció de tensions i la gestió constructiva de situacions emocionalment complexes. Aquest espai de diàleg permet refer vincles, restablir la confiança i rehumanitzar la medicina, situant la persona novament al centre del sistema.

En la pràctica, la mediació sanitària resulta especialment útil en:

  • Conflictes intrafamiliars vinculats a l’atenció personal, la cura, la dependència o la presa de decisions sensibles.
  • Conflictes entre persones usuàries i/o famílies amb centres assistencials, serveis sanitaris o equips professionals.
  • Conflictes interprofessionals dins dels mateixos equips sanitaris, afavorint la cohesió, la cooperació i el bon clima laboral.

Així, la mediació sanitària no només gestiona conflictes, sinó que transforma relacions, millora processos assistencials i contribueix a una atenció més humana, empàtica i eficient.

La mediació com a procés emocionalment curatiu

Un dels grans aprenentatges de la jornada va ser constatar que la mediació pot ser emocionalment curativa. No es tracta només d’arribar a acords, sinó de restablir relacions, sanar ferides emocionals i generar comprensió mútua.

En contextos de salut mental, diversitat funcional, dependència o malaltia crònica, la mediació ofereix un espai segur on es redueixen tensions, es prevé l’escalada del conflicte, s’humanitza l’atenció, es fomenta la presa de decisions compartida i es millora la qualitat de vida de totes les parts implicades.

La mediació es consolida així com un complement imprescindible dels sistemes sanitaris i socials, aportant una dimensió relacional que sovint queda invisibilitzada.

L’experiència professional: mediació i salut mental, una realitat possible

Des de la meva experiència com a mediador professional, he tingut ocasió d’acompanyar processos en què participaven persones amb diagnòstics d’esquizofrènia, trastorns de l’espectre autista, depressions severes i altres situacions de salut mental. Aquestes vivències m’han permès constatar que la mediació és possible -i sovint molt valuosa- en aquests contextos, sempre que es disposi de l’entorn adequat, les adaptacions metodològiques pertinents i un profund respecte pels ritmes i necessitats de cada persona.

Aquesta taula rodona ha estat, per a mi, especialment interessant i profitosa, ja que m’ha permès aprofundir en la comprensió d’aquestes realitats, compartir mirades amb altres professionals i reafirmar una convicció profunda: les persones amb problemes de salut mental han de poder participar activament en processos de mediació.

Soc un ferm defensor del dret d’aquestes persones a ser escoltades, reconegudes i empoderades, evitant visions paternalistes o excloents. La mediació, ben plantejada, pot oferir-los un espai segur on expressar-se, comprendre millor els conflictes que viuen i construir acords que tinguin sentit per a elles.

Es pot mediar dins de les administracions públiques?

Un dels moments més suggeridors de la jornada va ser la reflexió plantejada per Artur Román, quan va formular una pregunta tan directa com rellevant: es pot mediar dins de les administracions públiques?

Personalment, em va cridar molt positivament l’atenció l’argumentació que va desenvolupar per donar-hi resposta, fent referència a la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i posant en relleu les possibilitats reals d’integrar la mediació i els MASC dins del funcionament ordinari de les institucions.

En concret, l’article 86.1 d’aquesta norma obre la porta a la celebració d’acords, pactes, convenis o contractes, que poden tenir la consideració d’actes finalitzadors dels procediments administratius o inserir-s’hi amb caràcter previ. Aquest marc jurídic legitima plenament la incorporació de la mediació dins l’activitat administrativa, i permet avançar cap a una administració més dialogant, eficient, humana i orientada al consens, capaç de prevenir litigis, reduir la conflictivitat i millorar la relació amb la ciutadania.

El paper fonamental del TSCAT i de la Societat Catalana de Mediació en Salut

Vull destacar especialment la tasca de la Comissió de Mediació del TSCAT, així com la implicació decidida de la Comissió de Salut Mental, que han fet possible una jornada d’altíssim nivell professional, acadèmic i humà.

Així mateix, mereix un reconeixement molt especial la Societat Catalana de Mediació en Salut, formada per professionals altament compromesos com Artur Román, Carles Garcia Roqueta, Mercè Alaball i moltes altres persones, que treballen incansablement per consolidar aquest camp emergent.

Crida a la participació dels professionals del treball social

Aprofitant aquesta reflexió, vull animar tots els treballadors i treballadores socials interessats en la mediació, els MASC i la gestió positiva del conflicte a implicar-se activament en el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya i en la seva Comissió de Mediació.

mediacio@tscat.cat

La vostra participació és clau per continuar construint una mediació sòlida, interdisciplinària, inclusiva i transformadora.

Conclusions: cuidar persones, restaurar relacions, construir convivència

La jornada “Quan la salut entra en conflicte: mediació per construir acords” va reafirmar una convicció profunda: la mediació en salut i la mediació sanitària no només resolen conflictes, sinó que cuiden persones.

En un món cada vegada més accelerat, tens i fragmentat, la mediació ofereix temps, paraula, escolta i reconeixement, quatre elements essencials per reconstruir vincles i generar convivència.

Com a mediador de conflictes, conciliador privat i professional dels MASC, estic convençut que la mediació en salut representa un camp de present i de futur, amb un enorme potencial per humanitzar les relacions, millorar la qualitat institucional i contribuir a una societat més dialogant, justa i cohesionada.

Contacte:

Daniel Sererols Villalón
Advocat mediador

📞 661 463 306
✉️ daniel@mediadorconflictos.com

 

Tags: