28 des. Quan acudir a la mediació tanatològica
Quan acudir a la mediació tanatològica: conflictes, dol i final de la vida
Què és la mediació tanatològica?
La mediació tanatològica és una especialitat dins la mediació de conflictes que s’aplica en situacions vinculades al final de la vida, la mort i els processos de dol, tant en l’àmbit familiar com patrimonial i relacional. A Catalunya i a Espanya, aquest tipus de mediació s’inscriu plenament dins dels Mètodes Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC) i de la cultura de la mediació preventiva impulsada pel legislador.
Té com a objectiu prevenir, gestionar i resoldre conflictes que poden aparèixer abans, durant o després del decés d’una persona, evitant l’escalada del conflicte i la seva judicialització. Es tracta d’un espai segur, confidencial i estructurat de diàleg, on es treballen tant els interessos pràctics com el fort component emocional propi d’aquests contextos.
La mediació tanatològica integra els principis de la tanatologia -la disciplina que estudia la mort, el morir i l’acompanyament al final de la vida- amb les tècniques pròpies de la mediació, posant especial èmfasi en la dignitat de la persona, la cura dels vincles familiars i la gestió emocional.
Quan acudir a la mediació tanatològica?
Acudir a la mediació tanatològica és especialment recomanable quan apareixen desacords familiars en moments de gran vulnerabilitat emocional, o quan es vol prevenir conflictes futurs en relació amb la malaltia, la mort o les conseqüències jurídiques i patrimonials del decés.
És un recurs especialment útil:
- Abans del decés, davant una malaltia greu o fase terminal.
- Durant el procés de final de vida, quan cal prendre decisions complexes i sensibles.
- Després de la mort, en el marc del dol, de l’organització del comiat o de la successió.
En concret, és aconsellable acudir a mediació tanatològica quan:
- Hi ha desacords entre familiars sobre cures, decisions mèdiques o repartiment de responsabilitats.
- No existeixen voluntats anticipades o acords previs clars.
- Es vol evitar que un conflicte familiar acabi als jutjats.
- Es busca una solució humana, flexible i respectuosa, adaptada a la realitat de cada família.
Aquest enfocament connecta directament amb la mediació preventiva, ja que permet abordar els conflictes abans que es cronifiquin o es transformin en litigis.
Àmbits freqüents de conflicte
Cura de la persona malalta en fase terminal
Un dels focus habituals de conflicte és l’organització de la cura de la persona malalta:
- Qui assumeix les cures diàries.
- Com i on es realitzen (domicili, hospital, centre sociosanitari o residència).
- Diferències de criteri entre familiars sobre l’atenció mèdica o assistencial.
- Repartiment de les despeses quan no hi ha cobertura pública suficient o assegurança privada.
La mediació permet ordenar aquestes converses, repartir responsabilitats i prendre decisions compartides.
Decisions mèdiques al final de la vida
Poden aparèixer conflictes relacionats amb:
- Continuació o limitació de tractaments.
- Sedació pal·liativa.
- Interpretació de les voluntats de la persona malalta quan no existeix document d’instruccions prèvies.
La mediació tanatològica facilita el diàleg entre familiars, respectant el marc legal i ètic, i posant al centre la voluntat i la dignitat de la persona afectada.
Despeses funeràries i rituals de comiat
La mort comporta decisions immediates que poden generar tensió:
- Pagament del funeral o de la incineració.
- Elecció del tipus de cerimònia o ritual.
- Diferències culturals, religioses o personals sobre el comiat.
La mediació ajuda a trobar acords respectuosos i assumibles per a totes les parts.
Conflictes successoris i herències
Abans o després del decés poden sorgir conflictes sobre:
- Pressions o desacords previs a la mort.
- Testaments qüestionats o herències intestades.
- Diferents percepcions del que és just o equitatiu.
La mediació tanatològica, en coordinació amb l’assessorament jurídic quan cal, pot prevenir litigis i preservar les relacions familiars.
Relacions familiars deteriorades
Conflictes antics sovint reapareixen o s’intensifiquen en contextos de mort i dol. La mediació ofereix un espai per expressar emocions, reconèixer ferides i, si és possible, reconstruir canals de comunicació.
Gestió del dol
Cada persona viu el dol de manera diferent. La manca de comprensió entre familiars pot generar nous conflictes. La mediació valida els diferents ritmes emocionals i ajuda a reduir la incomprensió i el judici.
Mediació tanatològica, mediació preventiva i LO 1/2025
La Llei Orgànica 1/2025 reforça a Espanya la necessitat de promoure els MASC com a via preferent per a la resolució de conflictes, especialment en l’àmbit civil i familiar. En aquest marc, la mediació tanatològica es configura com una eina clau de mediació preventiva, ja que permet:
- Anticipar conflictes successoris i familiars.
- Reduir la sobrecàrrega emocional i judicial.
- Afavorir acords consensuats abans que el conflicte sigui irreversible.
La intervenció mediadora en contextos de final de vida no només resol conflictes, sinó que prevé danys emocionals i ruptures familiars futures, alineant-se plenament amb l’esperit de la LO 1/2025.
Aportacions de la mediació tanatològica
La mediació tanatològica aporta beneficis clars:
- Millora la comunicació en moments d’alta càrrega emocional.
- Redueix la conflictivitat familiar i el risc de ruptura de vincles.
- Evita o minimitza la judicialització de conflictes post mortem.
- Permet acords flexibles i humans, adaptats a cada realitat.
- Afavoreix un procés de dol més saludable i menys traumàtic.
Perfil del professional en mediació tanatològica
El mediador o mediadora que intervé en aquest àmbit ha de disposar de competències específiques:
- Formació en mediació de conflictes i coneixements en tanatologia.
- Alta capacitat d’empatia, escolta activa i gestió emocional.
- Coneixement bàsic de dret successori, voluntats anticipades i recursos socials i funeraris.
- Capacitat per treballar amb el silenci, la pèrdua i la vulnerabilitat.
La neutralitat, la confidencialitat i el respecte són pilars essencials de la intervenció.
Fonament jurídic de la mediació tanatològica a Catalunya i a Espanya
La mediació tanatològica s’inscriu plenament dins del marc normatiu de la mediació civil i familiar vigent a Catalunya i a l’Estat espanyol. Tot i que no existeix una regulació específica amb aquesta denominació, la seva pràctica és perfectament jurídicament viable i coherent amb l’ordenament jurídic actual.
En l’àmbit català, la Llei 15/2009, de mediació en l’àmbit del dret privat, permet la mediació en conflictes familiars, successoris i relacionals, sempre que les parts tinguin capacitat d’obrar i el conflicte sigui disponible. En l’àmbit estatal, la mediació civil i mercantil, així com els Mètodes Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC), constitueixen un marc idoni per abordar conflictes derivats del final de la vida i de les seves conseqüències.
La mediació tanatològica actua, així, com una intervenció transversal, que pot coexistir amb l’assessorament jurídic, sanitari i social, sense substituir-los, però facilitant el diàleg i la presa de decisions compartides.
Mediació tanatològica, MASC i Llei Orgànica 1/2025
La Llei Orgànica 1/2025 reforça el paper dels MASC com a via preferent per a la gestió de conflictes en l’àmbit civil i familiar, amb l’objectiu de reduir la litigiositat i promoure solucions consensuades. En aquest context, la mediació tanatològica adquireix una rellevància especial.
Els conflictes associats al final de la vida i a la mort presenten sovint una elevada càrrega emocional, relacional i simbòlica, que dificulta la resolució estrictament judicial. La mediació tanatològica permet abordar aquests conflictes abans que arribin als tribunals, complint una funció clarament preventiva, en línia amb l’esperit de la LO 1/2025.
A més, els acords assolits en mediació poden tenir efectes jurídics rellevants, sempre que es formalitzin adequadament, contribuint a la seguretat jurídica i a la reducció de conflictes posteriors.
Mediació preventiva en contextos de final de vida
La mediació tanatològica és, per definició, una forma avançada de mediació preventiva. La seva intervenció anticipada permet:
- Detectar conflictes latents abans que es manifestin de manera oberta.
- Facilitar converses difícils que sovint s’eviten per por o desconeixement.
- Reduir el risc de litigis successoris i familiars post mortem.
- Protegir la persona malalta de pressions o conflictes externs.
La mediació preventiva en aquest àmbit no busca anticipar la mort, sinó anticipar el conflicte, dotant les famílies d’eines per gestionar-lo amb responsabilitat i respecte.
Quan acudir a la mediació tanatològica? (anàlisi de situacions habituals)
Acudir a la mediació tanatològica és especialment indicat quan la família es troba davant decisions complexes que afecten la cura, la voluntat o el llegat d’una persona en situació de malaltia greu o al final de la vida.
Algunes situacions habituals són:
- Desacords persistents sobre l’atenció i les cures de la persona malalta.
- Conflictes entre germans o familiars sobre el repartiment de responsabilitats.
- Absència de testament o de document de voluntats anticipades.
- Pressions familiars que poden afectar la llibertat de decisió de la persona vulnerable.
- Dificultats per gestionar el dol de manera compartida i respectuosa.
En tots aquests casos, la mediació tanatològica ofereix un espai estructurat per abordar el conflicte sense imposicions, afavorint solucions consensuades i sostenibles.
Mediació tanatològica i cultura de pau
Apostar per la mediació tanatològica és apostar per una cultura del diàleg també en els moments límit de la vida. Reconèixer el conflicte, donar-li espai i abordar-lo amb cura contribueix a una vivència més digna de la mort i del dol, tant a nivell individual com col·lectiu.
La mediació permet transformar el conflicte en una oportunitat de responsabilitat, reconeixement i, en alguns casos, reparació, reforçant els vincles familiars i socials.
Daniel Sererols Villalón
Mediador de conflictes i conciliador privat, registrat al Ministeri de Justícia, al Centre de Mediació de Catalunya, a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), a l´Associació de Professionals de la Mediació de Conflictes de Catalunya (ACDMA) i col·laborador a Logos Media. Especialitzat en mediació familiar, comunitària i en conflictes d’alta complexitat emocional, amb especial atenció als processos de final de vida, dol i prevenció del conflicte.
Tel. 661.463.306