04 oct. Mediació i esquizofrènia
Mediació i esquizofrènia: és possible participar en una mediació familiar tenint almenys una de les parts un diagnòstic d’esquizofrènia?
La mediació familiar és un espai de diàleg voluntari, confidencial i assistit per una tercera persona imparcial, que busca millorar la comunicació i resoldre conflictes dins l’àmbit familiar. Tanmateix, quan en aquest context apareix una malaltia mental com l’esquizofrènia, sorgeixen preguntes importants: pot una persona amb aquest diagnòstic sol·licitar una mediació? I pot ser instada com a part en un procés de mediació familiar a Espanya i Catalunya?
Què és l’esquizofrènia?
L’esquizofrènia és un trastorn mental greu i crònic, caracteritzat per alteracions en la percepció de la realitat (al·lucinacions, deliris), el pensament desorganitzat i dificultats en la interacció social. No totes les persones amb esquizofrènia presenten els mateixos símptomes ni amb la mateixa intensitat. Amb un tractament mèdic adequat i suport psicosocial, moltes poden portar una vida autònoma i participar activament en la societat.
Capacitat jurídica i capacitat per mediar
En l’àmbit legal espanyol, després de la Llei 8/2021, que reforma la legislació civil i processal en matèria de discapacitat, desapareix la incapacitat judicial tal com s’entenia anteriorment. Avui, totes les persones independentment de la seva condició de salut mental tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions.
Això significa que una persona amb esquizofrènia pot instar una mediació familiar (és a dir, sol·licitar-la) sempre que es trobi en condicions de comprendre la naturalesa del procés i de participar-hi. De la mateixa manera, pot ser part instada si una altra persona de la família sol·licita la mediació.
La clau està en la capacitat d’obrar en el moment concret: si la persona es troba en un episodi agut que limita greument la seva comprensió o comunicació, probablement no serà idoni iniciar la mediació fins que hi hagi més estabilitat.
La mediació familiar i els límits de participació
En una mediació familiar, el mediador ha de garantir que ambdues parts puguin expressar-se en igualtat de condicions. Per tant, si una persona amb esquizofrènia:
- Comprèn el procés.
- Pot expressar la seva voluntat i preferències.
- Desitja participar lliurement.
Aleshores no hi ha impediment legal perquè hi intervingui.
En canvi, si la malaltia limita de manera significativa la comunicació o la presa de decisions en aquell moment, el mediador haurà de valorar si procedeix continuar, posposar o buscar altres suports.
Marc legal a Espanya i Catalunya
- A Espanya, la Llei 5/2012 de mediació en assumptes civils i mercantils estableix que la mediació és voluntària i requereix consentiment informat.
- A Catalunya, la Llei 1/2001 de mediació familiar de Catalunya regula específicament la mediació familiar i exigeix que les parts participin de manera conscient i lliure.
- La Llei 8/2021 introdueix el principi de suports per a les persones amb discapacitat, reforçant el seu dret a participar en procediments com la mediació.
En la pràctica, això significa que una persona amb esquizofrènia pot exercir el seu dret a participar en una mediació familiar, sempre que compti amb els suports necessaris per comprendre i decidir.
Reflexió final
La mediació familiar pot ser un espai valuós per millorar les relacions internes fins i tot quan una de les parts viu amb esquizofrènia. El repte està a garantir que la persona participi en condicions d’igualtat, sense discriminació, però també amb la prudència professional necessària per assegurar que el procés sigui realment útil i respectuós amb la situació de tots els membres de la família.
📞 Si vols més informació o necessites acompanyament en un procés de mediació familiar:
Daniel Sererols Villalón
Tel. 661.463.306 – ✉️ daniel@mediadorconflictos.com