03 juny Mediació esportiva: prevenir el conflicte i cuidar l’equip humà

Els conflictes acaben intoxicant i afectant a l’equip i també a la salut mental de l’esportista i de l’entorn social. Aquesta frase hauria de ressonar amb força en qualsevol entitat esportiva. A Catalunya hi ha prop de 1.250 clubs i més de 14.000 equips (dada aproximada segons fonts esportives oficials), la majoria amb recursos limitats però amb un actiu immens: les persones. Quan hi ha conflictes, el que està en joc no és només el rendiment, sinó el vincle, la cohesió, la confiança.

És en aquest context on la mediació esportiva pot fer un salt qualitatiu i quantitatiu. Com exposa Jaume Barroso López, advocat especialitzat en dret esportiu, “la mediació ajuda a generar una nova forma de relacionar-nos en l’àmbit esportiu”. I com afegeix Jordi Casajuana, mediador amb experiència en conflictes esportius, “no es tracta només de resoldre un problema, sinó de cuidar un ecosistema d’emocions, expectatives i passions”.

Un món amb molts conflictes i molta potencialitat

L’àmbit esportiu està ple de tensions que poden acabar esclatant:

• La contractació de menors per a clubs de futbol o bàsquet, amb xocs entre les normes federatives i l’interès superior del menor.
• Impagaments a entrenadors o esportistes.
• Conflictes interfederatius, de competició o dins de les pròpies federacions.
• L’ego de progenitors que projecten frustracions o aspiracions inassolibles sobre els seus fills.
• Decisions disciplinàries, baixes mal gestionades, o incompatibilitats entre rols dins l’equip.

Javier Latorre Martínez, secretari general de l’Asociación Española de Derecho Deportivo, defensa que “és fonamental introduir els MASC (mecanismes adequats de solució de conflictes) de manera sistemàtica en l’esport espanyol”. En aquest sentit, destaca que la mediació es pot fer online, la qual cosa facilita l’accés a serveis especialitzats arreu de l’Estat.

El marc legal: què és mediable?

Segons l’article 1 de la Llei 5/2012, la mediació és un procediment voluntari on les parts negocien de bona fe, assistides per un mediador imparcial. No tot és mediable: els actes administratius no ho són (encara), però sí els conflictes civils i contractuals.

La Llei 39/2022, de 30 de desembre, de l’Esport, en el seu Títol VIII preveu la solució de conflictes mitjançant la jurisdicció civil o l’arbitratge, però no menciona expressament la mediació. És una omissió destacable, tot i que l’article 5 sí que introdueix requisits de procedibilitat, cosa que connecta amb la mediació com a filtre previ a la via judicial.

Article 5 de la Llei 39/2022

“Amb caràcter previ a la interposició de qualsevol recurs judicial en matèria esportiva de naturalesa civil, les parts hauran d’acreditar haver intentat resoldre el conflicte mitjançant un sistema alternatiu de resolució, com l’arbitratge, la conciliació o qualsevol altre que sigui reconegut legalment.”

Aquest article ha provocat la inadmissió d’algunes demandes, per no haver complert aquest requisit previ.

Mediació esportiva: especialització, eficàcia i vocació

Un mediador esportiu ha de ser:

• Obert a les experiències.
• Responsable.
• Sociable però reflexiu (extraversió moderada).
• Amable i emocionalment estable (neuroticisme molt baix).

És recomanable tenir formació específica en dret esportiu: cal saber de què es parla. Existeixen 18 mediadors homologats per la FIFA i 54 pel TAS-CAS (Tribunal Arbitral de l’Esport, amb seu a Suïssa), que ha gestionat més de 11.000 arbitratges des de la seva creació.

Les mediacions esportives solen ser breus (unes 3 sessions) i les trobades no solen allargar-se més d’una hora i escaig per sessió. Cal evitar camuflar la mediació en altres departaments: ha de tenir entitat pròpia i especialització.

Un projecte que mereixia volar

Val la pena recordar el projecte de mediació per al FC Barcelona, liderat per Jaume Barroso, que no va prosperar. Una llàstima, perquè la seva implantació hauria pogut servir de model per a moltes altres entitats esportives.

Com escrivia Xavier Marcet a Crecer por dentro, “no es pot créixer només des del fora: cal cuidar el que som, com ens relacionem, com afrontem les dificultats”. I això també és vàlid per als clubs esportius.

Conclusió: posar la mediació al servei del joc net

És hora que la mediació sigui referent en el món de l’esport català i espanyol. No només per resoldre conflictes, sinó per transformar-los en oportunitats de millora i cohesió. Els MASC han de formar part de la cultura esportiva, perquè no hi ha joc net sense relacions netes.