24 ag. Mediació en l’oci nocturn: l’experiència a Barcelona

Mediació en l’oci nocturn: l’experiència a Barcelona

L’oci nocturn és un espai de trobada, gaudi i dinamització cultural, però també un escenari on sorgeixen conflictes entre veïns, empresaris, clients i administracions públiques. En ciutats com Barcelona, amb una intensa vida nocturna i una forta concentració de locals en determinades zones, la gestió d’aquests conflictes esdevé un repte constant.

En aquest context, la mediació es presenta com una eina clau per cercar acords equilibrats i sostenibles que millorin la convivència, complementant l’actuació administrativa i judicial.

Conflictes habituals en l’oci nocturn

• Sorolls i molèsties que afecten el descans veïnal.

• Incompliment dels horaris de tancament dels locals.

• Consum d’alcohol a la via pública (botellot).

• Problemes de seguretat i episodis de discriminació en els accessos.

• Tensions entre empresaris i administracions per llicències, sancions o inspeccions.

Aquests problemes no només repercuteixen en la convivència, sinó també en la salut pública i en la percepció de seguretat als barris.

El marc normatiu

La mediació en aquest àmbit s’articula dins d’un marc regulador que busca equilibrar drets i deures:

• Llei 16/2015, de simplificació de l’activitat administrativa de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya, que regula aspectes relacionats amb les activitats recreatives i els espectacles públics.

• Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives a Catalunya, que estableix les condicions de seguretat, horaris i mesures correctores en locals d’oci.

• Ordenança d’Usos del Paisatge Urbà de Barcelona i Ordenança de Civisme (2005, modificada el 2018), que fixen límits en l’ús de l’espai públic, sancionen el botellot i regulen les terrasses.

• Llei 20/2009, de prevenció i control ambiental de les activitats, en matèria de contaminació acústica.

• Llei 5/2012, de mediació en assumptes civils i mercantils i la Llei 15/2009, de mediació en l’àmbit del dret privat de Catalunya, que legitimen la mediació com a via de gestió i resolució de conflictes extrapolable a aquest sector.

Aquest entramat normatiu regula, però no sempre aconsegueix prevenir el conflicte. Aquí és on la mediació comunitària i sectorial pren sentit.

El valor de la mediació

La mediació en l’oci nocturn no es limita a resoldre disputes puntuals, sinó que obre espais de diàleg estructurat per prevenir conflictes i enfortir la confiança entre les parts.

La seva aportació és doble:

• Redueix la conflictivitat judicial i administrativa, evitant recursos, sancions i procediments llargs.

• Millora la convivència i la reputació dels locals, que es perceben com a actors responsables en el territori.

Beneficis principals

• Prevenció de conflictes mitjançant acords sobre horaris, insonorització i fluxos de clientela.

• Millora de la convivència veïnal i compromís compartit.

• Reducció de sancions, recursos i tancaments administratius.

• Reputació positiva per al sector de l’oci nocturn.

• Participació ciutadana i coresponsabilitat en la cerca de solucions.

Experiències a Barcelona

Barcelona ha estat pionera en incorporar la mediació comunitària com a estratègia per gestionar l’oci nocturn.

• Al barri Gòtic, es van promoure processos participatius entre associacions veïnals, empresaris i Guàrdia Urbana per pactar horaris de càrrega i descàrrega, controls de soroll i protocols de seguretat.

• A Gràcia, els mediadors van facilitar acords al voltant de la gestió de terrasses i el respecte als horaris de tancament, especialment a places amb alta densitat de bars.

• Al Poblenou, amb l’arribada de nous locals en antigues naus industrials, la mediació va permetre establir mesures d’insonorització i límits en la venda d’alcohol, reduint tensions amb la comunitat resident.

Aquests processos, impulsats en col·laboració amb el Servei de Mediació de la Direcció de Drets de Ciutadania i Diversitat de l’Ajuntament, s’han convertit en referents a nivell estatal i internacional.

El perfil del mediador en l’oci nocturn

El mediador que treballa en aquest àmbit ha de reunir habilitats específiques:

• Coneixement del sector i de la normativa vigent.

• Capacitat per gestionar conflictes comunitaris i multiparte.

• Sensibilitat envers la diversitat cultural i social dels espais nocturns.

• Capacitat de crear ponts entre veïns, empresaris i administracions en contextos d’alta tensió.

Conclusions

La mediació en l’oci nocturn es consolida com un instrument de governança urbana que permet equilibrar el dret al descans amb el dret a l’oci.

A Barcelona, les experiències demostren que el diàleg funciona i que és possible construir acords sostenibles i relacions de confiança entre veïns, empresaris i administracions.

El repte és consolidar i estendre aquestes pràctiques per garantir una ciutat més convivencial, sostenible i respectuosa amb tots els seus habitants.