20 maig La justícia restaurativa a Catalunya i Espanya

La justícia restaurativa a Catalunya i Espanya: una via per humanitzar el sistema penal

La justícia restaurativa no és una moda ni una alternativa tova al sistema penal. És una altra manera d’entendre la justícia: una via profunda, exigent i transformadora que centra el procés en les persones, especialment en les víctimes, i no només en la infracció i la sanció.

Què és la justícia restaurativa?

Segons el Consell d’Europa, la justícia restaurativa és “un procés en el qual la víctima i el delinqüent, si consenteixen voluntàriament, es troben per identificar i abordar els danys, les necessitats i les obligacions derivades del delicte, amb la participació de la comunitat quan sigui apropiat”. No és un MASC (mètode adequat de solució de conflictes) pensat per a l’àmbit civil o mercantil, ni tampoc un recurs per rebaixar penes. És una justícia amb majúscules, que busca responsabilitat, reparació i reintegració —les tres R essencials.

Marc legal: d’on venim i on som

La justícia restaurativa no és nova a Espanya. Va començar a desenvolupar-se en l’àmbit de la justícia juvenil durant els anys 90, especialment amb la Llei Orgànica 4/1992 que reformava el sistema de responsabilitat penal de menors. Catalunya, com a comunitat autònoma amb competències en matèria de justícia juvenil, ha estat pionera en oferir serveis de mediació penal juvenil que avui podem considerar antecedents de la justícia restaurativa.

Amb el temps, aquest enfocament s’ha anat consolidant i estenent. L’Estatut de la Víctima del Delicte (Llei 4/2015), a l’article 18, reconeix el dret de les víctimes a participar en procediments de justícia restaurativa. A escala europea, la Recomanació CM/Rec(2018)8 del Consell d’Europa estableix un marc normatiu sòlid que els estats membres han d’incorporar.

Finalment, cal destacar dues novetats legislatives recents:

• Llei Orgànica 1/2025, de reforma de la Llei d’enjudiciament criminal, que introdueix la disposició addicional novena, impulsada per GEMME, que reconeix i regula expressament la justícia restaurativa en el procés penal ordinari.
• Article 20 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que permet al jutge derivar un cas a justícia restaurativa en qualsevol de les tres fases del procés: instrucció, judici o execució de sentència.

Justícia restaurativa i mediació penal: no són el mateix

És fonamental entendre que la justícia restaurativa no és sinònim de mediació penal. Tot i que ambdues poden implicar un diàleg entre víctima i infractor, tenen objectius, metodologies i marcs diferents:

• La mediació penal busca un acord i té una lògica de transacció.
• La justícia restaurativa, en canvi, centra el procés en la reparació del dany i en l’escolta activa de la víctima, independentment que hi hagi o no acord.

A més, participar en un procés restauratiu no implica admetre la culpabilitat. La voluntarietat, la confidencialitat i el respecte a la presumpció d’innocència són principis clau.

Un procés transformador

Durant la jornada celebrada a l’ICAB el 16 de maig de 2025, sota el títol “Reflexions sobre la situació actual de la justícia restaurativa”, destacades veus com Anna Vall i Rius, Carme Guil, Jordi Palou-Loverdos o Marçal Baig van recordar que la justícia restaurativa no és una regulació “tova”. És un procés profund que pot ajudar la víctima a ser escoltada i validada, i pot oferir a l’infractor l’oportunitat de conscienciar-se del mal causat.

Aquest enfocament no busca substituir la justícia penal, sinó enriquir-la i humanitzar-la. No sempre hi ha retrobament entre víctima i agressor. Sovint, s’ofereixen espais restauratius a la víctima sense que hi participi l’infractor. I encara que no s’arribi a un acord, el procés pot tenir efectes terapèutics i reparadors molt valuosos.

Reptes actuals

Tot i els avenços, l’aplicació de la justícia restaurativa és encara limitada. Els jutjats deriven pocs casos, i l’Estatut de la Víctima de 2015 és encara poc conegut i aplicat. A més, cal una formació reglada i específica per a jutges, fiscals, advocats i facilitadors. La formació actual en victimologia dins de criminologia és insuficient.

També cal abordar reptes com la inclusió de víctimes de violència de gènere, la diversitat lingüística i cultural dels interns (especialment joves estrangers), i la necessitat de garantir espais segurs, lliures de pressió i amb perspectiva de gènere.

Una justícia per a tothom

La justícia restaurativa és —o hauria de ser— un dret per a totes les víctimes. No per substituir les condemnes, sinó per donar sentit a una reparació més enllà de la pena. En paraules del criminòleg Nils Christie, el sistema penal ha pres els conflictes a les persones, i ara toca tornar-los-hi. I fer-ho amb ètica, sensibilitat i escolta activa.

Com diu el lema que s’està fent camí: la justícia serà restaurativa, o no serà.