01 febr. Gener de 2026: Europa i la mediació com a eix de transformació de la justícia
La Jornada Europea de Mediació JEM 2026 de l’ICAB i el mes europeu de la cultura del diàleg.
Gener de 2026: Europa i la mediació com a eix de transformació de la justícia
Durant aquest passat mes de gener de 2026 s’ha celebrat a tot Europa el Dia Europeu de la Mediació, concretament el 21 de gener, una data que convida no només a divulgar aquesta eina de resolució pacífica de conflictes, sinó també a reflexionar sobre el seu paper creixent a les nostres societats, als sistemes jurídics i a la cultura democràtica europea.
En aquests dies, al voltant d’aquesta commemoració, s’han dut a terme nombroses activitats a tot el territori: conferències, taules rodones, jornades formatives, reunions institucionals, trobades professionals i publicacions divulgatives, totes elles amb un denominador comú: posar en valor la mediació com a instrument clau per a la resolució pacífica dels conflictes.
Diverses entitats i institucions han tingut un paper destacat, entre les quals el Consell de l’Advocacia Catalana, l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia, Lletres i Ciències, el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, la Universitat de Barcelona, l’Associació de Professionals de la Mediació de Catalunya (ACDMA), així com altres col·lectius professionals, universitats, administracions públiques i entitats diverses, entre elles Logos Media. Aquesta intensa activitat evidencia la importància creixent de la mediació i l’interès social, professional i institucional que desperta.
Més enllà d’una commemoració puntual, el mes de gener es converteix així en una oportunitat per posar el focus en la mediació com a instrument essencial de convivència, cohesió social i accés a una justícia més humana, eficient i participativa.
En un context de litigiositat encara elevada, tot i que amb indicis recents de descens, juntament amb la sobrecàrrega dels jutjats, la complexitat de les relacions personals, familiars i professionals i la necessitat de preservar la convivència, la mediació emergeix com una eina clau per transformar els conflictes en oportunitats de diàleg, enteniment i reconstrucció de vincles.
La Jornada Europea de Mediació JEM 2026 de l’ICAB: els reptes de la mediació davant dels nous escenaris
En el marc de les activitats commemoratives del Dia Europeu de la Mediació, destaca especialment la Jornada Europea de Mediació JEM 2026 celebrada a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, centrada en els reptes actuals de la mediació davant dels nous escenaris derivats de la Llei Orgànica 1/2025 i la implantació progressiva dels MASC a Espanya. La sessió va reunir professionals de l’àmbit jurídic, acadèmic i institucional i es va consolidar com un espai de reflexió profunda sobre el present i el futur de la cultura del diàleg i de la justícia participativa.
Durant la jornada, a la qual vaig assistir acompanyat dels meus companys Jordi Vives i Carbonell, Bertram Müller i Enric Soriano, es va posar de relleu la importància del treball interdisciplinari en l’àmbit de la mediació. Jordi Vives i Carbonell, mediador, investigador mercantil i pèrit cal·lígraf; Bertram Müller, mediador, biomecànic i educador; i Enric Soriano, advocat, referent europeu en el món del dret sistèmic, mediador i administrador de finques, aporten perfils professionals complementaris que reflecteixen la riquesa i transversalitat que caracteritza avui els MASC. La presència conjunta de professionals procedents de la mediació, l’àmbit jurídic, la investigació, l’educació, la gestió patrimonial i el peritatge evidencia que la resolució dialogada de conflictes no és un àmbit aïllat, sinó un espai de col·laboració entre disciplines orientades a un mateix objectiu: facilitar acords sostenibles i humanitzar els processos de gestió de controvèrsies.
Entre les intervencions més destacades es van trobar les de Cristina Vallejo, Carles García Roqueta, Javier Wilhelm, David Bondia, Carme Panchón i Isabel Viola Demestre, les aportacions dels quals van oferir una visió plural, rigorosa i profundament pràctica sobre el present i el futur de la mediació.
Especialment significativa va ser la intervenció de Carme Panchón, que va plantejar una reflexió de gran calat humà i social: com podem mesurar el sofriment de les persones immerses en processos judicials. Panchón va subratllar que la mediació és l’únic MASC que tracta directament la relació entre les persones i va recordar que no es tracta de tornar a discutir el conflicte, sinó de plantejar un nou escenari. Va incidir que la funció del mediador no és decidir ni imposar, sinó ordenar el diàleg, crear un espai segur sense crits, retrets ni amenaces i facilitar que les mateixes parts trobin solucions. Va assenyalar, a més, que la mediació requereix tremp, professionalitat i bona fe, i que el seu impuls, fins i tot quan s’estableix l’obligatorietat del seu intent previ, té com a finalitat afavorir l’acord i evitar conflictes posteriors més costosos emocionalment i judicialment. En aquest sentit, va destacar que la mediació és especialment adequada quan el conflicte és clarament relacional.
En la mateixa línia, David Bondia, Síndic de Greuges de Barcelona, va posar l’accent en la idea de facilitar solucions des de l’àmbit institucional, explicant com la Sindicatura desenvolupa mediacions administratives orientades a millorar la relació entre ciutadania i administració mitjançant propostes que combinen elements de mediació i conciliació.
Per la seva banda, Isabel Viola Demestre va aportar una mirada jurídica i organitzativa especialment rellevant, destacant la importància del control de qualitat, la generació d’estadístiques i la professionalització dels serveis de mediació. Va introduir, a més, la idea del triatge de conflictes, inspirada en models sanitaris i sistemes judicials de múltiples portes, defensant que cada controvèrsia ha de derivar-se al mecanisme més adequat després d’una anàlisi prèvia de la seva naturalesa i context relacional. Així mateix, va subratllar que el marc legal de la mediació permet la seva aplicació a tot tipus de conflictes i que la pràctica professional incorpora dimensions emocionals i comunicatives que van més enllà del text normatiu. També va posar de relleu l’evolució cultural que s’està produint tant en la ciutadania com en l’àmbit acadèmic i professional, evidenciada per l’increment de sol·licituds de mediació, la incorporació dels MASC en plans docents universitaris i l’augment de professionals que dupliquen casos gestionats mitjançant mediació. Finalment, la seva anàlisi sobre la figura del tercer expert o avaluador neutral va posar de manifest que no existeix una fórmula universal per assignar procediments de resolució de conflictes de manera automàtica, sinó que la idoneïtat de cada mecanisme depèn del context, dels interessos reals de les parts i dels objectius perseguits.
El Dia Europeu de la Mediació: origen i sentit
El Dia Europeu de la Mediació se celebra cada 21 de gener en commemoració de l’aprovació, l’any 1998, de la Recomanació R(98)1 del Consell d’Europa sobre mediació familiar, un text pioner que va marcar l’inici del reconeixement institucional de la mediació com a instrument essencial per a la gestió pacífica dels conflictes. Des d’aleshores, el Consell d’Europa i posteriorment la Unió Europea han anat desplegant un marc normatiu progressivament més sòlid, promovent la mediació familiar, civil i mercantil, penal i restaurativa, administrativa, escolar, comunitària i intercultural. El 21 de gener és, per tant, una data simbòlica que celebra una manera diferent d’entendre la justícia: més humana, participativa, restaurativa i orientada a la convivència.
Què és la mediació
La mediació és un mètode autocompositiu de resolució de conflictes mitjançant el qual dues o més parts, amb l’ajuda d’un tercer imparcial, intenten arribar per si mateixes a acords consensuats que donin resposta als seus interessos, necessitats i preocupacions. A diferència del procés judicial, la mediació situa les persones al centre, promou el diàleg i la comunicació, fomenta la corresponsabilitat en la presa de decisions, busca solucions duradores i sostenibles i preserva les relacions personals, familiars, veïnals o professionals. La mediació no consisteix a decidir qui té raó, sinó a facilitar l’entesa mútua i ajudar les parts a construir solucions pròpies, transformant el conflicte en un espai de trobada. Des del punt de vista jurídic, la mediació és un mètode autocompositiu de resolució de conflictes, la qual cosa significa que són les mateixes parts qui construeixen i acorden la solució amb el suport d’una tercera persona imparcial que no imposa cap decisió. En canvi, parlem de mètodes heterocompositius quan la solució és adoptada per un tercer amb autoritat per decidir, com passa amb un jutge en un procés judicial o amb un àrbitre en un arbitratge. La diferència essencial és que en els sistemes autocompositius la decisió neix de la voluntat de les parts, mentre que en els heterocompositius prové d’una autoritat externa que resol el conflicte per elles.
Per què la mediació és especialment important avui
Vivim en societats cada vegada més complexes, diverses i interconnectades, on els conflictes ja no són excepcions, sinó una realitat estructural de la vida social. Els jutjats es troben sovint desbordats, els temps de resolució s’allarguen, els costos emocionals i econòmics augmenten i no poques vegades les sentències no resolen el conflicte real subjacent. La mediació permet oferir respostes més ràpides, flexibles i ajustades a les necessitats de les parts, contribuint a la descongestió dels tribunals. Els conflictes familiars, veïnals, educatius i laborals impliquen emocions, relacions continuades i vincles personals que difícilment poden ser abordats de manera adequada mitjançant resolucions estrictament jurídiques. En aquest àmbit, la mediació, especialment la mediació familiar i comunitària, és probablement l’eina més adequada i eficaç. A més, la mediació reforça la responsabilitat individual, la participació activa, l’empoderament ciutadà i la resolució dialogada dels conflictes, contribuint a la construcció de societats més cohesionades, madures i democràtiques.
Per què Espanya impulsa els MASC i la mediació
En els darrers anys, i especialment amb la Llei Orgànica 1/2025, Espanya ha fet una aposta decidida per potenciar els Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies, entre els quals la mediació ocupa un lloc central. Aquesta reforma respon a diversos objectius estratègics: modernitzar la justícia, afavorir una desjudicialització intel·ligent, complir els compromisos europeus i millorar la convivència social. Especialment en els conflictes familiars i personals, la mediació es mostra com una eina especialment adequada, ja que permet preservar vincles, protegir menors, reduir el patiment emocional i construir solucions estables i duradores.
Una primera evidència quantitativa de l’impacte dels MASC a Espanya
Recentment s’han començat a conèixer algunes dades que permeten observar els primers efectes mesurables de l’aplicació dels Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies. D’acord amb informació difosa a partir de dades del Consell General del Poder Judicial, durant l’últim trimestre de 2025 la interposició de nous procediments civils s’hauria reduït en més d’un 30 per cent respecte del mateix període de l’any anterior. Aquest descens contrasta amb la tendència de creixement sostingut que es venia registrant en trimestres previs i s’interpreta, des de diversos àmbits institucionals i professionals, com una de les primeres conseqüències positives i quantificables de l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 1/2025. La reducció de l’entrada de nous litigis als jutjats suposa un alleugeriment de la càrrega judicial i apunta cap a una progressiva consolidació d’una cultura de resolució dialogada dels conflictes, una evolució valorada molt favorablement per entitats i projectes formatius vinculats a la mediació i als MASC.
Mediació i Unió Europea: una connexió profunda
La mediació no és només una eina jurídica, sinó una expressió directa dels valors fundacionals de la Unió Europea i del seu projecte polític, social i cultural. Lluny de ser una opció marginal, la mediació forma part del nucli del model europeu de justícia, convivència i cohesió social. L’article 2 del Tractat de la Unió Europea estableix que la Unió es fonamenta en valors com el respecte de la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’estat de dret i el respecte dels drets humans. La mediació encarna aquests valors situant les persones al centre del procés, permetent que construeixin les seves pròpies solucions, fomentant el diàleg i la corresponsabilitat, garantint l’equilibri entre les parts i assegurant processos estructurats i transparents. La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea reforça aquest marc, especialment en àmbits com la tutela judicial efectiva, la bona administració, la protecció de la vida privada i familiar i els drets dels menors. Des de finals del segle XX, el Consell d’Europa i la Unió Europea han impulsat de manera sostinguda la mediació com a instrument estratègic de política pública, destacant la Directiva 2008/52/CE sobre determinats aspectes de la mediació en assumptes civils i mercantils. Aquesta orientació ha estat determinant perquè molts estats membres, entre ells Espanya, reformessin els seus ordenaments interns per potenciar els MASC i, de manera destacada, la mediació. Països com Itàlia, França, Bèlgica, Països Baixos, Alemanya o Portugal han desenvolupat sistemes avançats de mediació integrant-la de manera natural en els seus models de justícia i polítiques públiques. Aquest desenvolupament normatiu i pràctic reflecteix una convicció profunda: la mediació forma part del patrimoni cultural europeu, hereu d’una tradició humanista basada en el diàleg, la cooperació i la recerca de consensos.
Mediació, justícia restaurativa i futur
La mediació forma part d’un paradigma més ampli, el de la justícia restaurativa, que posa l’accent en la reparació del dany, la responsabilitat, la reconstrucció de relacions i la reconciliació social. Aquest model connecta profundament amb la tradició humanista europea i amb la necessitat de construir societats basades en el diàleg, el respecte i la convivència.
Conclusió: una aposta de país i de continent
Celebrar el Dia Europeu de la Mediació és reafirmar un compromís col·lectiu amb el diàleg, la pau social, la responsabilitat compartida i la cultura de l’acord. La mediació no és una alternativa menor a la justícia, sinó una forma més avançada, madura i humana d’entendre-la. La connexió entre la normativa espanyola, el dret europeu i els principis fundacionals de la Unió Europea no és circumstancial, sinó profunda: la mediació és una expressió directa del projecte europeu de convivència, pau i cohesió social.
Daniel Sererols Villalón
Advocat mediador
Tel. 661 463 306
daniel@mediadorconflictos.com
Barcelona, 1 de febrer de 2026