01 gen. Entrevista a Raúl Gómez Ojados, mediador i perit judicial a Cartagena
Entrevista a Raúl Gómez Ojados, mediador i perit judicial a Cartagena
Mediació a la Regió de Múrcia: diàleg, justícia i futur
Introducció. La mediació a Espanya i el nou marc legal
La mediació a Espanya travessa un moment decisiu. L’entrada en vigor de la Llei Orgànica 1/2025, que reforça els Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC) i introdueix el requisit de procedibilitat, ha situat la mediació al centre del sistema de justícia. El legislador aposta per reduir la litigiositat, alleugerir la sobrecàrrega dels jutjats i fomentar una cultura del diàleg, la coresponsabilitat i els acords sostenibles.
En aquest nou escenari, adquireix una rellevància especial la tasca dels professionals de la mediació al territori, aquells que treballen a peu de conflicte, col·laborant amb advocats, jutjats i institucions, i apropant la mediació a la ciutadania. Un d’ells és Raúl Gómez Ojados, mediador i perit judicial amb despatx a Cartagena, una figura activa en la divulgació de la mediació a la Regió de Múrcia, col·laborador habitual d’operadors jurídics i amb qui m’uneix una relació d’amistat.
La Regió de Múrcia i el context territorial de la mediació
La Regió de Múrcia és una comunitat autònoma del sud-est d’Espanya amb una població aproximada d’1,57 milions d’habitants. Es caracteritza per un teixit econòmic divers, una important activitat agrícola, industrial i de serveis, i una estructura territorial articulada en diversos nuclis urbans rellevants.
La ciutat de Múrcia, capital de la comunitat, compta amb al voltant de 475.000 habitants, mentre que Cartagena, ciutat portuària de gran pes històric, econòmic i cultural, supera els 220.000 habitants. Ambdues ciutats concentren bona part de l’activitat judicial, administrativa i professional de la regió.
Des del punt de vista judicial, la Regió de Múrcia s’organitza en 11 partits judicials i, com a la resta de l’Estat, afronta una elevada càrrega de treball als òrgans judicials, especialment en la jurisdicció civil. Aquest context fa especialment pertinent el desenvolupament i la consolidació de la mediació civil, mercantil, familiar i comunitària com a via complementària —i en molts casos preferent— a la judicial.
Qui és Raúl Gómez Ojados?
Raúl Gómez Ojados és mediador, perit judicial i consultor legal. En la seva pràctica professional combina la mediació de conflictes, l’elaboració de dictàmens pericials i la col·laboració estreta amb advocats, aportant una mirada tècnica, imparcial i orientada a la resolució efectiva de controvèrsies.
Amb despatx a Cartagena, Raúl ha participat també en tasques de divulgació de la mediació, incloent-hi entrevistes en mitjans de comunicació locals, contribuint a apropar aquesta eina a la ciutadania i a normalitzar-la com una opció real i eficaç per a la gestió de conflictes.
L’entrevista
Per començar per allò més personal: qui és Raúl Gómez Ojados quan no està mediant conflictes ni elaborant informes pericials?
Raúl Gómez Ojados és una persona molt humil i treballadora que exerceix la seva funció laboral en una concessionària de Cartagena i que des de fa anys s’ha estat formant com a jurista per vocació i desenvolupament professional, i que al GENER de 2024 va començar a cursar un Màster en Mediació Civil, Mercantil, Penal, Laboral, Comunitària i Escolar arran de la Proposició de Llei, i que molt humilment exerceix la seva funció per tot el territori nacional.
Recordes com i per què vas arribar al món de la mediació? Va ser una decisió vocacional o fruit de l’experiència professional?
Arran de la meva formació en el Grau de Dret i la branca jurídica, un company de la UNED em va plantejar la possibilitat de realitzar un Màster en Mediació, formació que vaig dur a terme amb molta il·lusió i esforç amb l’únic objectiu de traslladar a la ciutadania què és un procés de mediació, la seva promoció i implantació.
A la teva web destaques valors com la imparcialitat, el rigor i el compromís. Com es construeixen aquests valors en la pràctica diària de la mediació?
Aquests valors es construeixen mitjançant la pedagogia, la humilitat i, sobretot, el treball i l’esforç diari.
Ofereixes mediació, peritatges judicials i consultoria legal. Com es complementen aquestes facetes en la teva feina?
Durant el matí exerceixo la meva funció laboral a la meva empresa, finalitzant la jornada a les 13 h, i a partir d’aquella hora desenvolupo la meva consultoria, mediació i servei jurídic a tota la Regió de Múrcia, tant per via telefònica com de manera presencial.
Medies a Cartagena, una ciutat amb identitat pròpia. Com és la mediació a Cartagena? Quins tipus de conflictes són els més habituals?
A Cartagena la mediació és molt reticent, excepte casos puntuals i de manera esporàdica. Normalment em moc per la zona de Múrcia, Alacant, Guardamar del Segura, Madrid, fora de la vessant mediterrània per via telefònica, i mitjançant mediacions telemàtiques.
Si ampliem la mirada, com descriuries l’estat actual de la mediació a la Regió de Múrcia? Està prou implantada?
L’estat actual de la mediació a la Regió de Múrcia, amb molt esforç, pedagogia, xerrades en associacions de veïns i entrevistes en mitjans locals, a poc a poc va donant els seus fruits.
Creus que la ciutadania murciana coneix la mediació o continua sent una gran desconeguda?
A poc a poc van coneixent la mediació arran de les diferents actuacions que estic realitzant des de principis de l’any 2024.
Mediació i advocats: col·laboració necessària
Col·labores habitualment amb advocats. Com és avui la relació entre advocats i mediadors a la Regió de Múrcia?
Sí, però ha estat una feina dura, difícil i amb moltes hores, per via telefònica i xarxes socials des de l’any 2024, i sobretot mitjançant el Cens de Lletrats un per un. Hi ha molts professionals que deriven mediació i a la inversa també. És a dir, a Cartagena disposem d’una oficina a peu de carrer, però normalment en un 75 % les mediacions i col·laboracions s’efectuen amb professionals de pedanies de Cartagena i de la Comunitat Valenciana; fins i tot, en ocasions, em desplaço fora de la Regió de Múrcia.
Des de la teva experiència, què aporta la mediació a l’exercici professional de l’advocacia?
La mediació aporta a l’advocacia una via alternativa, més ràpida, econòmica i menys adversarial per resoldre conflictes, permetent als advocats assessorar els seus clients en la cerca de solucions consensuades i satisfactòries, mantenint el control del procés i reduint riscos processals, alhora que reforça el seu rol com a facilitadors d’acords i preserva la relació client-advocat, fomentant la satisfacció i la lleialtat del client.
Què diries a aquells advocats que encara veuen la mediació amb recel o com una amenaça a la seva feina?
Que confiïn en els professionals destinats a la mediació; l’ideal és que cada despatx jurídic col·labori o tingui un mediador assignat, sempre respectant el deure de confidencialitat, imparcialitat i secret professional.
Com valores el paper del Col·legi d’Advocats de Múrcia en la promoció de la mediació? Existeix una relació fluida amb els mediadors?
Al principi de la posada en vigor de la llei, molt poc col·laborativa. Com bé saps, existeix un Departament de Punt Neutre Judicial que, intrajudicialment i d’ofici, realitza el servei de mediació i assessorament dins del mateix jutjat.
Espero que algun dia la mediació penal s’implanti d’ofici, de manera que quan el lletrat acudeixi d’ofici es designi també un mediador que intervingui entre el reu i l’autoritat, sobretot en el cas de delictes lleus de robatori, furt, estupefaents i quan qui delinqueix no té mitjans i se li imposen treballs en benefici de la comunitat.
La Llei Orgànica 1/2025 i el requisit de procedibilitat
La Llei Orgànica 1/2025 ha suposat un canvi important. Després del seu primer any d’aplicació, quin balanç en fas com a mediador?
En la via civil, en determinats supòsits d’inquiocupes i deutors, la situació s’està tornant caòtica. Però aquest caos no prové del procés de mediació en si, sinó de l’actuació dels operadors judicials a l’hora de valorar el compliment del requisit de procedibilitat.
En la pràctica, s’estan aplicant criteris dispars per part dels Lletrats de l’Administració de Justícia (LAJ). Alguns consideren suficient el simple enviament d’un correu electrònic que consti com a llegit pel destinatari, ja sigui el deutor o l’inquiocupa. Altres, en canvi, entenen que la certificació electrònica de lliurament després de l’enviament d’un burofax —encara que aquest no sigui recollit pel destinatari— resulta suficient.
Tot això contrasta amb el que estableix la norma, que és precisa en aquest punt: n’hi ha prou amb acreditar la comunicació al destinatari per mitjans fefaents, tant per via telemàtica com per altres mitjans de comunicació, per tenir per complert el requisit de procedibilitat i evitar la inadmissió de la demanda.
El requisit de procedibilitat obliga a intentar un MASC abans d’acudir al jutjat. Creus que això impulsarà una mediació real o existeix el risc que es converteixi en un mer tràmit?
Impulsarà una mediació real quan la ciutadania prengui consciència del que implica un procés de mediació, menys costós, més eficaç i, en moltes ocasions, amb una acta final de mediació que, a través de notari, té plena validesa jurídica en cas d’incompliment.
Està el sistema —professionals, jutjats, institucions— preparat per a aquest canvi cultural?
Molts professionals jurídics sí que estan preparats, però si observem les xarxes socials, hi ha qui vol excloure la mediació i intentar derogar la Llei 1/2025, quan en realitat es tracta d’una transposició d’una Directiva Comunitària, amb posteriors repercussions davant el TJUE. La mediació no és anticonstitucional, com es proclama a les xarxes socials; cal donar-li temps i observar la seva eficàcia.
Experiència professional i aprenentatge
Sense entrar en detalls confidencials, hi ha algun procés de mediació que t’hagi marcat especialment?
Em va marcar un cas d’una mediació veïnal a la zona d’Alacant que, per secret professional i confidencialitat, no puc transcriure, però gràcies al procés de mediació la persona que la va sol·licitar no ha tornat a tenir el més mínim problema.
Què és el més difícil d’explicar a una persona que arriba per primera vegada a una mediació?
El més difícil d’explicar a algú nou en mediació és la naturalesa voluntària i confidencial, la necessitat de cedir (no és un judici), i que el mediador és imparcial i no pren partit, a més de la gestió emocional, ajudant-los a diferenciar entre expressar el seu dolor i construir una solució, i a veure que han d’enfocar-se en el futur i no només en el passat per arribar a un acord.
I què és el més satisfactori quan un procés de mediació funciona?
Que gràcies a la teva tasca has solucionat un problema amb plena satisfacció d’ambdues parts i, arran d’aquesta actuació, tornen a recórrer a tu per a altres assumptes de més envergadura.
Divulgació, mitjans i vocació pedagògica
Has participat en entrevistes en televisions locals de Cartagena. Com ha estat l’experiència d’explicar la mediació davant del gran públic?
Molt fructífera i satisfactòria, amb l’objectiu molt humilment de conscienciar i sensibilitzar la ciutadania.
Creus que els mitjans de comunicació poden jugar un paper més actiu en la difusió de la mediació?
Sí, però per desconeixement, si no tens una bona formació i planificació, no accedeixen a la difusió.
Sé que tens inquietuds pedagògiques. Et planteges una incursió més directa en l’ensenyament o la formació en mediació? Com t’agradaria fer-ho?
M’agradaria aplicar la meva experiència per formar futurs mediadors, però no trobo una institució per fer-ho. Únicament a Barcelona, a través de Logos Media, amb qui estic en contacte continu pel seu bon equip de professionals, actualment a l’espera.
Mirant al futur
Com imagines la mediació a Espanya d’aquí a cinc o deu anys?
Totalment implantada i amb el descol·lapse dels jutjats.
Què creus que necessita la mediació per consolidar-se definitivament en regions com Múrcia?
Suport, difusió, sensibilització i confiança dels operadors jurídics i de les institucions.
Per acabar, si haguessis de definir la mediació en una sola frase, quina seria?
La mediació és un procés voluntari en què un tercer neutral guia les parts en conflicte perquè, mitjançant el diàleg i la negociació, trobin i acordin una solució mútuament acceptable, restaurant la comunicació i resolent la disputa sense que el mediador imposi una decisió.
Conclusió
La mediació es troba en una etapa de consolidació i de repte. La Llei Orgànica 1/2025, el requisit de procedibilitat i el creixent interès institucional han obert una oportunitat històrica per transformar la manera com la societat afronta els conflictes. Tanmateix, el seu èxit dependrà en gran mesura de professionals compromesos, de la col·laboració amb l’advocacia i d’una aposta decidida per la pedagogia i la divulgació.
Des de ciutats com Cartagena i territoris com la Regió de Múrcia, professionals com Raúl Gómez Ojados mostren que la mediació no és només una alternativa al litigi, sinó una forma diferent d’entendre la justícia: més propera, més humana i eficaç.
Contacte professional:
Raúl Gómez Ojados, mediador i perit judicial a Cartagena
📞 Tel. 603 03 89 88
📧 mediadorjudicial45@gmail.com