11 set. Enric Soriano Ortín: “L’exercici conscient del Dret és el veritable camí per construir un món més just i per sanar els vincles i les relacions”

 

Enric Soriano Ortín: “L’exercici conscient del Dret és el veritable camí per construir un món més just i per sanar els vincles i les relacions”

Entrevista a Enric Soriano Ortín, advocat col·laboratiu sistèmic, mediador, conciliador, coach jurídic i terapeuta en constel·lacions sistèmiques i PNL. President de l’Associació Internacional de Dret Sistèmic. CEO i fundador de ISDM (Institut Sistèmic de Dret i Mediació)

Advocat col·laboratiu, mediador, terapeuta en constel·lacions sistèmiques i consultor organitzacional, Enric Soriano Ortín representa una de les veus més inspiradores d’un nou paradigma en la pràctica de l’advocacia i de la mediació. Fa anys que impulsa una mirada sistèmica al Dret, basada en la comprensió profunda i conscient dels vincles, el reconeixement i la responsabilitat.

Ara, anuncia un projecte transformador que —segons ell— pot canviar radicalment la vida personal i professional de juristes, jutges, mediadors i gestors de conflictes. En parlem amb ell sobre Dret sistèmic, mediació, constel·lacions i aquest nou horitzó que ja comença a albirar-se.

 

Entrevista

Enric, parles sovint de “dret sistèmic”, “advocacia conscient” i “mediació sistèmica”. Com definiries en poques paraules aquest nou paradigma?

El nou paradigma que aporta la sistèmica aplicada al Dret i a la mediació consisteix a passar de resoldre conflictes només en el pla jurídic a comprendre i transformar les dinàmiques profundes que els originen, integrant la dimensió humana, emocional i relacional al costat de la legal.

Em refereixo a l’exercici conscient del Dret com una manera d’entendre i practicar la professió jurídica i de resoldre els conflictes des d’una mirada integral, ètica i sistèmica, que va més enllà de la simple aplicació tècnica de lleis, normes i procediments.

Implica que el professional del Dret —advocat, mediador, jutge o qualsevol operador jurídic— es relacioni amb la seva tasca des de la presència, la responsabilitat i la connexió amb el propòsit profund de la justícia, tenint en compte tant les persones implicades en els conflictes com els sistemes familiars i de relacions socials  als quals pertanyen.

 

Quin va ser el teu camí personal i professional fins arribar a integrar el Dret amb les constel·lacions i les configuracions sistèmiques?

Paral·lelament a la meva pràctica professional com advocat, des de fa aproximadament 15 anys he orientat la meva vida a l’àmbit de l’autoconeixement i del creixement personal i em vaig adonar de la importància d’adaptar-ho al món del Dret i de la resolució de conflictes. Em vaig iniciar en la meditació, després vaig formar-me en PNL i, posteriorment en pensament sistèmic, consultoria organitzacional sistèmica i eneagrama. Segueixo i seguiré ampliant la meva formació i la meva experiència en aquests àmbits i en altres camps d’arrel humanista. Mai s’acaba d’aprendre. És un procés continu de formació i aprenentatge   

 

Quin paper juga la PNL (programació neurolingüística) dins d’aquest enfocament integrador que proposes?

En el Dret Sistèmic, la PNL actua com una eina que potencia la comunicació, l’autogestió i la transformació de creences, facilitant processos més humans, eficaços i conscients en la resolució de conflictes.  En Dret i en Mediació, la forma en què es formulen preguntes, s’escolta i es comunica pot obrir o tancar camins en un procés. La PNL aporta tècniques per a desenvolupar escolta activa més enllà de les paraules, captant emocions, creences i patrons inconscients que influeixen en la forma en què les persones viuen i gestionen els conflictes.

També permet utilitzar un llenguatge precís i transformador que convidi a la reflexió i a la cooperació, en lloc d’ alimentar la confrontació. També serveix per identificar el mapa mental del client o de la contrapart i adaptar el discurs per generar entesa.

 

A molts professionals els pot sobtar el vincle entre Dret i constel·lacions sistèmiques. Com reacciones davant l’escepticisme?

Entenc que pugui generar escepticisme. Durant segles, el Dret s’ha enfocat principalment en normes i procediments, per això resulta novador parlar de dinàmiques emocionals i sistèmiques. És natural que al principi, sense una mínima base de coneixement sobre la matèria, es qüestioni aquesta integració.

Aquest escepticisme prové d’una imatge distorsionada de les constel·lacions, ja que hi ha qui l’associen -molt equivocadament- a rituals o pràctiques esotèriques. Cal deixar clar que parlem d ‘eines d’observació i anàlisi, no de creences:

Quan parlem de constel·lacions en l’àmbit jurídic, no ens referim a una cosa mística. Són dinàmiques que permeten visualitzar de forma clara l’ estructura d’ un conflicte: qui hi estan implicats, quins vincles existeixen i on es troben els bloquejos. Això ens ajuda a entendre millor la situació i a dissenyar estratègies legals més completes i humanes.

És important aclarir que el Dret Sistèmic no reemplaça la llei, sinó que la integra amb una visió més àmplia: la norma continua sent la base, mentre que la sistèmica aporta informació emocional i relacional que la llei no contempla, però que influeix en el resultat. El jutge dicta sentència basant-se en la llei. L’enfocament sistèmic ens ajuda a comprendre el context humà que va portar a aquest litigi, cosa que pot millorar la nostra estratègia, la comunicació amb el client i la recerca d’acords.

 

Com s’aplica la mirada sistèmica en un conflicte jurídic concret? Ens pots posar un exemple real (preservant la confidencialitat) ?

El primer pas és que el professional —sigui advocat, mediador o jutge— adopti una actitud d’observació més àmplia, on a més dels fets i documents, tingui en compte les relacions, emocions i la història que envolta el conflicte. Això es tradueix en diverses accions molt concretes. Per exemple: fer preguntes diferents que vagin més enllà d’aspectes tècnics, com ‘Qui més es veu afectat per aquesta situació?’ o ‘Què no s’ha dit encara i és important que s’escolti?’. També pot implicar usar recursos visuals o dinàmiques breus que permetin a les parts veure el conflicte des d’una altra perspectiva, una cosa que resulta molt útil en mediacions familiars, herències o conflictes empresarials.

En alguns casos, es realitzen constel·lacions jurídiques, que són exercicis en els quals es representen simbòlicament les parts, la llei i els elements clau del conflicte. Això ajuda a identificar bloquejos i trobar solucions que respectin tant el marc legal com l’estructura emocional i relacional del sistema.

En un conflicte hereditari, on el problema podia semblar econòmic i els germans no es posaven d’acord en què fer amb la casa heretada dels pares, si bé es podia haver optat per taxar el bé i instar una divisió judicial d’herència, vàrem descobrir amb preguntes adequades tota una sèrie de lleialtats invisibles que mantenien el conflicte. En aquest cas, la intervenció sistèmica va consistir en una visualització que va permetre que cadascun dels germans entengués l’emoció i el sentiment dels altres i que mai havien estat expressats. Això va permetre a tots ells aportar solucions pràctiques que van conduir a un acord.

 

En l’àmbit de la mediació i els MASC, com pot enriquir aquesta mirada sistèmica els processos actuals?

La mirada sistèmica aporta una profunditat i una comprensió que complementen les metodologies tradicionals de mediació i altres MASC. Aquests processos ja busquen el diàleg i l’acord, però moltes vegades es queden a la superfície del que es discuteix. La sistèmica ens permet anar a l’arrel del conflicte, identificar les emocions, lleialtats i dinàmiques invisibles que el sostenen i que, si no s’atenen, fan que els acords es trenquin o que el conflicte es repeteixi.”

Per exemple, en una mediació familiar, no només es tracta de negociar temps de custòdia o pensions, sinó de veure què hi ha darrere: potser un pare que se sent exclòs, una mare amb una ferida d’abandonament o un fill que està atrapat entre les seves lleialtats a tots dos progenitors. Quan aquestes dinàmiques es fan visibles i es reconeixen, el procés es transforma: les parts se senten escoltades de veritat i s’obren a solucions més creatives, humanes i sostenibles.

A més, aquesta mirada ajuda els mediadors a mantenir-se centrats, evitant quedar atrapats en les emocions de les parts i ampliant la seva visió sobre el sistema complet. En definitiva, enriqueix la mediació en afegir una capa de consciència i profunditat que permet que els acords no només tanquin un expedient, sinó que restaurin l’equilibri i enforteixin les relacions”

 

Has creat recentment l’Institut Sistèmic de Dret i Mediació (ISDM). Ens pots explicar avançar de què es tracta aquesta iniciativa?

ISDM és un projecte pioner i únic arreu del món que respon a una doble necessitat: en primer lloc formar a juristes i professionals de la resolució de conflictes en l’aplicació del pensament sistèmic a la seva professió i, en segon lloc, facilitar eines d’autoconeixement, creixement personal i gestió emocional a aquests professionals i a líders organitzacionals i gestors d’equips humans per aplicar-les a la seva vida personal i a la seva professió.  

El nostre objectiu és clar: preparar líders conscients i transformadors que, amb una mirada humanista, siguin capaços de generar solucions més justes, profundes i sostenibles.

 

Diuen que aquest projecte pot transformar la vida personal i professional d’advocats, jutges i mediadors. És una formació, una comunitat, una eina? Què el fa tan especial?

ISDM és molt més que un centre de formació. És un espai de transformació, un lloc on el coneixement jurídic es troba amb la dimensió humana per crear una nova manera d’ entendre el Dret, la mediació i el lideratge. El nostre propòsit és preparar els professionals d’avui per als reptes del demà, amb consciència, empatia i visió sistèmica.

El que fem a ISDM és molt més que impartir formacions. És cert que oferim programes, tallers i espais de formació tècnica, però la nostra proposta va més enllà: és una experiència transformadora que integra coneixement, vivència i comunitat. El que fa especial aquest projecte és la seva mirada integral. Volem que els professionals es coneguin a si mateixos, desenvolupin habilitats emocionals i aprenguin a veure els conflictes des d’una perspectiva més àmplia i humana. Quan un advocat, jutge o mediador comprèn les dinàmiques invisibles que hi ha darrere d’un cas, canvia completament la manera com intervé i també la seva relació amb la professió.

A més, creem comunitat. ISDM és un punt de trobada on professionals de diferents àmbits comparteixen experiències, es donen suport i creixen junts. Aquest sentiment de pertinença és clau perquè el canvi no sigui només individual, sinó també col·lectiu.”

Per això diem que ISDM és una formació, una eina i una comunitat alhora. Però, sobretot, és un espai que convida a mirar més enllà de la llei i dels procediments, i a exercir el Dret i la mediació amb més consciència, equilibri i humanitat. Això és el que realment transforma vides i carreres professionals.

 

Quin impacte esperes que tingui aquest nou projecte en la cultura jurídica actual?

El somni és que aquest projecte contribueixi a un canvi de mirada en el món jurídic, portant-lo d’un model centrat exclusivament en la norma i el procediment cap a una pràctica més humana, conscient i transformadora.

Durant molt de temps, la cultura jurídica ha estat marcada per la idea de guanyar o perdre, de defensar posicions enfrontades, sovint sense atendre les emocions i les relacions que hi ha darrere de cada cas. El que proposem des d’ISDM és afegir una nova capa de profunditat: comprendre no només què ha passat, sinó també per què ha passat i com això afecta les persones i els sistemes implicats.

Si aconseguim que advocats, jutges, mediadors i altres professionals puguin veure els conflictes des d’aquesta perspectiva, els processos deixaran de ser només espais per dictar sentències o tancar acords, i es convertiran en oportunitats per restaurar vincles, generar equilibri i prevenir futurs conflictes.

En definitiva, el nostre impacte ideal seria ajudar a construir una cultura jurídica més empàtica i sostenible, on el dret continuï sent rigorós i tècnic, però on també es valori la dimensió humana i relacional. Crec que aquest és el veritable repte de la justícia del segle XXI.

 

Parles sovint de “canvi de paradigma”. Quins són, per tu, els grans reptes i resistències d’aquest canvi dins el món legal?

Quan parlem de canvi de paradigma ens referim a una transformació profunda en la manera com entenem el dret, la mediació i la justícia. No es tracta només d’incorporar noves tècniques o mètodes, sinó de canviar la mirada: passar de veure els conflictes com a batalles a guanyar o perdre, a veure’ls com a oportunitats per comprendre, reparar i transformar.

Un dels grans reptes és, precisament, aquesta transformació interna. El món jurídic ha estat format històricament dins d’un marc molt racional i normatiu, i això ha generat una cultura molt estructurada i, sovint, rígida. Afegir-hi la dimensió emocional, relacional i sistèmica pot generar incomoditat perquè trenca patrons que han estat vigents durant dècades, inclús durant segles.

També hi ha resistències personals: molts professionals han après a protegir-se emocionalment per poder fer front a situacions difícils. Obrir-se a mirar el conflicte des d’una altra perspectiva pot despertar emocions pròpies i això no sempre és fàcil de gestionar. Requereix valentia i compromís amb el creixement personal.

Però, sobretot, existeixen resistències institucionals i estructurals. Els sistemes judicials i les organitzacions funcionen sota procediments establerts, i qualsevol innovació pot ser vista com una amenaça o una complicació. El repte aquí és demostrar que aquesta nova mirada no resta eficàcia, sinó que la potencia, perquè millora els resultats i la satisfacció de les parts.

El gran desafiament és aconseguir que el món legal entengui que incorporar la perspectiva sistèmica no significa deixar de ser rigorós, sinó afegir profunditat i humanitat a la pràctica del dret. I això només serà possible si comencem pel canvi personal de cada professional.

 

Quin paper hauria de jugar la justícia restaurativa dins aquest nou escenari?

La justícia restaurativa és, sens dubte, una peça clau en aquest nou paradigma. Representa un canvi profund respecte al model tradicional, que se centra sobretot a establir culpables i imposar càstigs. En canvi, la justícia restaurativa posa l’accent en reparar el dany, restaurar vincles i reconstruir la confiança entre les persones i la comunitat.

En el marc de la mirada sistèmica, la justícia restaurativa encaixa perfectament perquè amplia la comprensió del conflicte. No només es tracta de respondre a un fet delictiu, sinó de veure quin impacte ha tingut en tot el sistema: en la víctima, en l’autor, en les famílies, i fins i tot en la societat. Quan entenem això, podem crear espais on cadascú assumeixi la seva responsabilitat i trobi un camí de reparació.

Crec que la seva aportació és doble: d’una banda, humanitza el dret penal, donant veu i protagonisme a les persones afectades; i de l’altra, prevé la reincidència, perquè treballa sobre les causes profundes del conflicte i no només sobre les conseqüències visibles.

En aquest nou escenari, la justícia restaurativa hauria de deixar de ser vista com un complement opcional i passar a ser una eina fonamental dins del sistema judicial. Integrar-la significaria donar a la justícia una dimensió més completa, on la llei i la humanitat caminen juntes per generar pau social i transformació real

 

Què et diuen les persones que han experimentat un procés amb la teva mirada sistèmica? Què els sorprèn més?

El que més em comparteixen és la sorpresa de descobrir dimensions del conflicte que mai havien vist abans. Sovint arriben pensant que el problema és purament legal —una herència, un divorci, un litigi empresarial—, però a mesura que treballem junts, es donen compte que darrere hi ha històries familiars, emocions no expressades i dinàmiques invisibles que han estat influint en les seves decisions i relacions.

El que més els impacta és veure com, quan aquestes dinàmiques surten a la llum i es reconeixen, canvia completament la manera d’abordar el cas. De sobte, allò que semblava un mur infranquejable es converteix en un camí cap a la comprensió i, moltes vegades, cap a la reconciliació.

També els sorprèn la sensació d’alleujament i claredat que experimenten. Quan una persona entén no només què ha passat sinó per què ha passat, deixa de sentir-se atrapada en la culpa o la ràbia, i això obre la porta a acords més sòlids i decisions més conscients.

Per a molts, el més revelador és comprovar que el procés no només resol un conflicte concret, sinó que transforma la seva manera de relacionar-se, no només en l’àmbit legal, sinó també en la seva vida personal i professional. Aquest és, sens dubte, el resultat més gratificant de la mirada sistèmica.

 

Has acompanyat també organitzacions. Com pot el dret sistèmic ajudar a prevenir o resoldre conflictes dins d’una empresa o institució?

El Dret sistèmic és molt útil en l’àmbit empresarial i institucional perquè permet veure els conflictes més enllà de les aparences, entenent no només els fets visibles, sinó també les dinàmiques internes que els provoquen o els mantenen.

En una empresa, un desacord pot semblar un problema de gestió o de comunicació, però sovint darrere hi ha rols confusos, desequilibris de poder, lleialtats invisibles o històries no resoltes dins de l’organització. La mirada sistèmica ens ajuda a identificar aquests patrons i a trobar el lloc adequat per a cada persona i cada decisió.

Hi ha empreses on el conflicte entre departaments es repeteix una i altra vegada, fins i tot quan canviaven les persones implicades. Amb una anàlisi sistèmica, es pot descobrir que l’arrel del problema molt segurament està en una estructura desequilibrada, on les funcions i responsabilitats no estan clares. Quan es posa ordre a això, els conflictes disminueixen de manera natural.”

Aplicat a la prevenció, el Dret sistèmic ajuda a establir estructures més sanes i processos de presa de decisions més transparents. Això redueix la possibilitat que sorgeixin tensions greus. I, en la resolució, ofereix eines per tractar el problema no només amb mesures legals o disciplinàries, sinó també restaurant la confiança i el sentit de pertinença dins de l’equip.

 

Si només poguessis donar un consell a un advocat jove que comença, quin seria?

Li diria que no perdi mai de vista la humanitat darrere de cada cas. És fàcil, sobretot quan es comença, deixar-se atrapar pel ritme frenètic, pels procediments, per l’objectiu de guanyar o demostrar validesa professional. Però darrere de cada expedient hi ha persones, històries i emocions que necessiten ser escoltades.

El Dret és una eina poderosa, però no pot ser l’únic llenguatge que fem servir. Conèixer la llei és fonamental, però comprendre les persones és el que realment marca la diferència. Quan un advocat aprèn a mirar més enllà dels documents i a entendre les dinàmiques que sostenen un conflicte, no només es converteix en un millor professional, sinó també en algú capaç de generar solucions més justes i transformadores.

Així que el meu consell seria: cuida la teva formació tècnica, però també treballa en el teu creixement personal i emocional. La manera com et relaciones amb tu mateix i amb els altres serà la clau per acompanyar els teus clients amb presència, serenitat i consciència.

 

I a un professional del conflicte (mediador, conciliador, facilitador) que sent que alguna cosa no encaixa en els seus casos?

Li diria que es pari i miri més enllà del que és visible. Quan en un procés de mediació o facilitació sentim que, malgrat seguir tots els passos i utilitzar les tècniques conegudes, alguna cosa no flueix, normalment és perquè hi ha dinàmiques ocultes actuant en un nivell més profund.

Aquests bloquejos poden tenir a veure amb lleialtats invisibles, històries familiars, desequilibris de poder o emocions no expressades que no apareixen en el relat explícit de les parts, però que condicionen totalment la seva manera de participar i negociar.

El meu consell seria que s’obri a incorporar una mirada sistèmica al seu treball. Això no significa deixar de banda les tècniques actuals, sinó enriquir-les amb una comprensió més àmplia que permeti identificar les arrels del conflicte. Quan això passa, les solucions que es troben no només resolen el problema immediat, sinó que també eviten que aquest es repeteixi en el futur.

I, sobretot, li recordaria que aquest procés comença per un mateix: revisar les pròpies emocions, creences i històries personals. Quan el professional està centrat i connectat amb si mateix, pot veure els conflictes amb més claredat i acompanyar els altres amb més presència i eficàcia.

 

Amb quin somni professional vas a dormir avui en dia?

En aportar consciència a la nostra professió i contribuir, des de la humilitat però també des de d’una profunda convicció, a una transformació profunda en la manera d’entendre i exercir el Dret i la Mediació. Somio amb un futur on els conflictes no es vegin només com batalles a guanyar o perdre, sinó com oportunitats per comprendre, reparar i créixer.

Imagino advocats, jutges, mediadors i líders d’organitzacions treballant des d’un lloc més humà i conscient, capaços de veure no només el cas que tenen davant, sinó també les històries, emocions i sistemes que l’envolten. Professionals que no es limiten a aplicar la llei, sinó que també contribueixen a restaurar vincles i generar equilibri.

Somio que l’ISDM es converteixi en un referent internacional, un punt de trobada on cada persona que passa per aquí s’endugui una nova manera de mirar, que no només transformi la seva pràctica professional, sinó també la seva pròpia vida i la de les persones amb qui treballa.

En definitiva, el meu somni és que un dia, quan es parli de justícia, no només es parli de sentències, sinó també de sanació, reconciliació, amor i pau social.

 

Enric Soriano i Ortín | Advocat Col·laboratiu & Mediador
📧 enric@sorianoadvocats.com  | 🌐 www.sorianoadvocats.com