26 jul. El requisit de procedibilitat: garantia d’accés a la justícia… si es fa bé

El requisit de procedibilitat: garantia d’accés a la justícia… si es fa bé

Des de l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 1/2025, el sistema jurídic espanyol ha incorporat un canvi de paradigma amb la introducció del requisit de procedibilitat en determinats procediments judicials. Aquest canvi pretén promoure els MASC (mecanismes adequats de solució de controvèrsies) com a eines eficaces, àgils i col·laboratives per resoldre conflictes abans d’arribar a judici. Però la seva implementació no està exempta de reptes.

En una publicació recent a LinkedIn titulada “⚖️ REQUISIT DE PROCEDIBILITAT: útil si es fa bé, arriscat si s’improvisa”, advertia precisament dels riscos d’una mala praxi o d’una improvisació en aquest nou context.
👉 Llegeix la publicació a LinkedIn

Què és el requisit de procedibilitat?

El requisit de procedibilitat és una condició prèvia obligatòria que, en determinats assumptes judicials, exigeix haver intentat prèviament una solució extrajudicial del conflicte —ja sigui mitjançant mediació, conciliació o altres MASC— abans de poder presentar una demanda davant els tribunals.

No es tracta d’un mer tràmit formal: el seu compliment pot condicionar l’admissió de la demanda. És a dir, si no s’ha fet correctament, el jutjat pot inadmetre el procediment.

A quins assumptes s’aplica?

La llei (*) estableix 17 supòsits de procedibilitat, entre els quals s’inclouen:

• Conflictes en matèria de família (quan no hi hagi violència de gènere).

• Reclamacions econòmiques per procediment monitori entre particulars.

• Litigis entre comunitats de propietaris i veïns.

• Conflictes en l’àmbit laboral, mercantil o de consum, segons el cas.

Alguns d’aquests supòsits han estat definits des de jutjats de Barcelona, altres per decrets dels LAJ o des de jurisdiccions específiques, cosa que demostra la complexitat i evolució del marc normatiu.

Què implica “fer-ho bé”?

Complir aquest requisit no es limita a enviar un burofax o a manifestar la voluntat de negociar. Tal com apuntava recentment una companya advocada:

“Ja he derivat algun assumpte a mediació perquè, si no, t’arrisques a la inadmissió. En família el burofax no serveix (només mediació), i alguns companys m’han dit que fins i tot en monitoris no estan acceptant la reclamació entre parts…”.

Per això, és fonamental que la sessió informativa o el procediment escollit:

• Estigui degudament documentat.

• Compli amb els terminis i requisits formals.

• Sigui realitzat per un professional inscrit i capacitat.

Què pot fer un mediador professional per tu?

Com a mediador inscrit als registres oficials de mediadors de Catalunya i d’Espanya, ofereixo els meus serveis per a:

• Tramitar correctament el certificat de procedibilitat.

• Realitzar sessions informatives o mediacions efectives, segons cada cas.

• Assegurar el compliment normatiu amb seguretat i transparència.

Per què és important?

Perquè, si no volem que els MASC es converteixin en una trampa processal, és fonamental fer-los bé i no improvisar. Aquesta nova exigència legal, ben entesa i aplicada, pot ser una eina poderosa per millorar l’accés a la justícia, descongestionar els tribunals i empoderar les parts en conflicte.

📩 Si ets advocada o advocat, o representes un despatx jurídic i tens dubtes sobre com aplicar correctament aquest requisit, posa’t en contacte amb mi:

daniel@mediadorconflictos.com

Estic aquí per ajudar-te a fer les coses bé: pels teus clients, per la nostra professió i per la salut del sistema de justícia.

(*) Encara que la Llei Orgànica 1/2025 no enumera literalment disset supòsits de procedibilitat, sí que introdueix l’obligació d’acreditar haver intentat un MASC (mecanisme adequat de solució de controvèrsies) en diversos tipus de procediments.

Aquesta obligació ha estat desenvolupada per jutges, lletrats de l’Administració de Justícia i doctrina jurídica, que han sistematitzat fins a 17 supòsits pràctics en què s’exigeix el compliment del requisit de procedibilitat.

Entre aquests supòsits s’hi troben els conflictes en matèria de família (quan no hi ha violència de gènere), les reclamacions dineràries entre particulars, els litigis entre veïns o comunitats de propietaris, i altres àmbits com el consum, l’arrendament urbà o les relacions entre PIMEs.

Aquesta classificació no figura com a annex legal, però és àmpliament reconeguda pels operadors jurídics i aplicable a la pràctica professional. Destaca especialment la tasca interpretativa duta a terme als jutjats de Barcelona, on diversos criteris pioners han contribuït a consolidar aquest marc d’obligatorietat.