23 des. El Consell de Ciutat de Barcelona
El Consell de Ciutat de Barcelona: convivència i moviment veïnal per una ciutat més amable
El passat dimarts 16 de desembre es va celebrar el Plenari del Consell de Ciutat de Barcelona, màxim òrgan consultiu i de participació ciutadana de la ciutat, en una sessió presidida pel Sr. Jaume Collboni, alcalde de Barcelona. El plenari va tornar a posar de manifest la importància d’aquest espai com a punt de trobada entre institucions, societat civil organitzada i moviment veïnal per reflexionar col·lectivament i incidir en les polítiques públiques de la ciutat.
En aquest plenari hi vaig participar en representació veïnal del Districte de Sants-Montjuïc, exercint la representació dels vuit consells de barri del districte, com a espais de participació territorial que canalitzen la veu del veïnat en qüestions clau com la convivència, l’espai públic, l’habitatge i els serveis comunitaris. Aquesta mirada de proximitat aporta al Consell de Ciutat una perspectiva arrelada als barris i als conflictes quotidians que s’hi generen.
La sessió va comptar també amb la presència de diversos representants institucionals i socials rellevants, entre els quals Marc Serra, antic regidor del Districte de Sants-Montjuïc, amb una trajectòria estretament vinculada a les polítiques de barri, la participació ciutadana i la convivència urbana, així com el Sr. Pedro Aguilera Cortés, comissionat de Participació de l’Ajuntament de Barcelona, responsable de l’impuls i l’enfortiment dels espais de democràcia participativa a la ciutat.
En el transcurs del plenari es van aprovar diversos dictàmens de gran rellevància per al present i el futur de Barcelona: Barcelona Amable i Amigable: un espai per conviure tothom; Pressupostos i ordenances fiscals 2026; i Mesures relacionades amb l’habitatge a Barcelona.
Des d’una perspectiva de mediació de conflictes i MASC, aquest article posa el focus en aquells elements del plenari que connecten directament amb la convivència urbana, el treball comunitari i el paper essencial del moviment veïnal.
El dictamen Barcelona Amable i Amigable representa una aposta clara per un model de ciutat basat en la convivència, la corresponsabilitat ciutadana i la prevenció dels conflictes. En una ciutat diversa i complexa com Barcelona, el conflicte forma part de la vida quotidiana; el repte no és evitar-lo, sinó gestionar-lo adequadament.
Des d’aquesta mirada, el dictamen reforça una idea fonamental: no tot conflicte ha de tenir una resposta sancionadora o policial. Moltes situacions poden i han de ser abordades mitjançant eines de diàleg, mediació comunitària, educació social i intervenció preventiva, en coherència amb els Mitjans Adequats de Solució de Conflictes i amb una llarga tradició barcelonina de gestió dialogada dels conflictes als barris.
Un dels aspectes més rellevants del debat va ser el reconeixement del paper dels educadors de barri i dels mediadors nocturns com a figures clau en la gestió de la convivència, especialment en entorns d’oci nocturn i en franges horàries sensibles.
En aquest marc, es va posar en valor la figura de l’alcalde de nit i el treball del Consell de Nit, espais pensats per coordinar polítiques de convivència, oci i ús de l’espai públic. Cal remarcar que aquests dispositius no compten amb policia municipal, i que la seva essència és preventiva, educativa i mediadora, no sancionadora.
Resulta especialment rellevant la tasca impulsada per la Sra. Zapata, vinculada a les polítiques de nit, que aposta per l’acompanyament, la mediació i la reducció de conflictes. En aquest context, és injust i erroni qualificar els mediadors nocturns com una suposada policia encoberta, una afirmació que desvirtua completament la seva funció real i invisibilitza una feina imprescindible per a la convivència urbana.
El debat del Consell de Ciutat va permetre també connectar aquestes reflexions amb l’evolució de les ordenances municipals de Barcelona. En aquest sentit, cal tenir present que l’Ajuntament de Barcelona està actualitzant i reforçant les ordenances municipals per sancionar conductes incíviques, amb un enduriment significatiu de les multes per incivisme.
Aquest canvi normatiu es concreta en la nova Ordenança de Convivència o de civisme, que, un cop aprovada definitivament i publicada oficialment, està previst que entri en vigor al febrer de 2026. La reforma amplia el catàleg de conductes sancionables i incrementa les quanties de determinades multes, especialment en relació amb l’ús inadequat de l’espai públic i l’oci nocturn.
Aquest nou escenari planteja un repte important: com articular un règim sancionador més dur amb polítiques preventives, educatives i de mediació, de manera que l’enduriment de les sancions no substitueixi ni desplaci la tasca dels educadors de carrer, mediadors comunitaris i dispositius de convivència que treballen des de la proximitat.
El moviment veïnal continua sent un pilar fonamental del Consell de Ciutat. Tant les associacions de veïns, com l’AVV Plaça de la Farga, com la Federació Veïns, tenen un paper clau en la defensa dels drets socials, l’habitatge i la convivència als barris, així com en l’enfortiment dels espais de participació ciutadana a la ciutat.
Vull dedicar expressament aquesta publicació a Carolina Torredemer, presidenta de la Federació Veïns, i a Andreu Rojas, membre de la junta de la mateixa Federació, pel seu compromís constant, rigorós i generós amb la ciutat, i per la seva implicació activa en espais de participació com el Consell de Ciutat de Barcelona.
Finalment, cal destacar que ja s’ha constituït la Comissió d’Empara del Consell de Ciutat, un instrument fonamental per garantir els drets de participació de la ciutadania i de les entitats. La seva posada en funcionament reforça el paper del Consell com a espai real de democràcia participativa i de protecció davant possibles disfuncions institucionals.
El Plenari del Consell de Ciutat de Barcelona del 16 de desembre reflecteix una ciutat en transformació, que debat com combinar ordenança i convivència, sanció i prevenció, seguretat i cohesió social. Des de la mirada de la mediació de conflictes i els MASC, i des de la representació veïnal, el repte és clar: construir una Barcelona amable i amigable que reguli quan calgui, però que aposti decididament pel diàleg, el treball comunitari i la implicació veïnal com a eixos centrals de convivència i cohesió.
Daniel Sererols Villalón, advocat i mediador de conflictes
AVV Plaça de la Farga (Federació Veïns) · Membre del Consell de Ciutat de Barcelona · Representant veïnal del Districte de Sants-Montjuïc
Tel. 661.463.306
Barcelona, 23.12.2025