Deures deontològics
dels mediadors de conflictes i dels advocats (com a agents de pau i promotors de la concòrdia)
Mediadors
A Catalunya, els deures deontològics dels mediadors de conflictes estan regulats principalment per la Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat, així com pel Codi de Deontologia de la Mediació de Catalunya, aprovat per la Generalitat de Catalunya. Aquests principis garanteixen l’ètica i la qualitat de l’exercici professional de la mediació.
Principals deures deontològics dels mediadors a Catalunya:
1. Voluntarietat i autonomia de les parts
- El mediador ha de respectar en tot moment la voluntat de les parts, assegurant-se que participen lliurement en el procés.
- No pot imposar solucions ni influir en la presa de decisions.
2. Imparcialitat i neutralitat
- Ha de garantir un tracte equitatiu a totes les parts sense afavorir-ne cap.
- No pot intervindre en casos on tingui algun conflicte d’interessos o relació amb alguna de les parts.
3. Confidencialitat
- Tota la informació compartida en el procés de mediació és estrictament confidencial.
- No es pot revelar sense el consentiment exprés de les parts, llevat dels casos previstos per la llei.
4. Independència i absència de Conflicte dInteressos
- El mediador s’ha d’abstenir d’intervenir en casos on hi pugui haver conflicte d’interessos.
- Si en algun moment detecta que la seva independència està compromesa, ha de renunciar a la mediació.
5. Transparència i informació a les parts
- Ha d’explicar clarament a les parts en què consisteix la mediació, les regles i les implicacions legals.
- També heu d’informar sobre els vostres honoraris i qualsevol possible cost addicional.
6. Competència i formació contínua
- El mediador ha d’estar degudament qualificat i mantenir una formació continuada en mediació i resolució de conflictes.
- És recomanable que estigui inscrit al Registre de Mediadors de Catalunya per acreditar-ne la capacitació.
7. Diligència i bona pràctica professional
- Ha dactuar amb responsabilitat, rigor i professionalitat en tot el procés.
- Ha d’evitar qualsevol conducta que pugui desacreditar la professió o perjudicar les parts.
8. Foment del diàleg i la comunicació constructiva
- La seva funció principal és facilitar la comunicació entre les parts, promovent l’entesa i la cerca de solucions.
- Heu d’evitar qualsevol tipus de pressió o coacció durant el procés.
9. Prohibició d’assessorament jurídic o decisió final
- No pot exercir funcions d’advocat ni assessorar jurídicament les parts.
- El seu rol és ajudar les parts a trobar la seva pròpia solució, no dictar sentències o imposar acords.
Normativa de referència a Catalunya:
- Llei 15/2009, de mediació a l’àmbit del dret privat.
- Decret 135/2012, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 15/2009.
- Codi de Deontologia de la Mediació de Catalunya.
Advocats
A Espanya, i especialment a Catalunya, l’advocacia té la responsabilitat ètica i professional d’assessorar els seus clients en el moment oportú sobre les diferents opcions per a la resolució de conflictes. Això inclou la possibilitat de negociar, assolir un acord extrajudicial o recórrer a mètodes alternatius previstos legalment, com a via complementària o substitutiva del procés judicial.
- Art. 20.1. b) de la Normativa de l’Advocacia Catalana del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya
- Art. 12.8 del Codi Deontològic de l’Advocacia Espanyola
- Punt 3.7.1 del Codi de Deontologia dels Advocats Europeus
Art. 20.1. b) Normativa de l'Advocacia Catalana del Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya, amb la modificació aprovada a la Resolució JUS/110/2019, de 22 de gener:
“Drets i obligacions del professional de l’advocacia i el client:
1. El/La client/a té dret a ser informat pel professional de l’advocacia que l’assessora o defensa, i aquest té l’obligació d’informar el seu client/a, de les següents circumstàncies:
(…)
“b) Els possibles resultats de la seva actuació, sense prometre’n cap que no depengui exclusivament d’aquesta actuació. El professional de l’advocacia ha de procurar dissuadir el/la client/a de promover conflictes o exercitar accions judicial sense fonament. conflictes previstos legalment, diferents de l’acció judicial”.
Art. 12. 8 del Codi Deontològic de l'advocacia espanyola, aprovat pel Ple del Consell General de l'Advocacia Espanyola el 6 de març de 2019:
“S’assessorarà i defensarà el client amb el màxim zel i diligència assumint-se personalment la responsabilitat del treball encarregat sense perjudici de les col·laboracions que es demanin. Sempre s’haurà d’intentar trobar la solució més adequada a l’encàrrec rebut, i s’haurà d’assessorar el client en el moment oportú respecte a la possibilitat i conseqüències d’arribar a un acord o d’acudir a instruments”.
Punt 3.7.1 de la Carta de principis essencials de l'advocacia europea i el codi deontològic dels advocats europeus. Adoptat a la Sessió Plenària del CCBE de 28 d'octubre de 1988 i modificat a les Sessions Plenàries de 28 de novembre de 1998, 6 de desembre de 2002 i 19 de maig de 2006:
“3.7.1. L’advocat haurà d’intentar en tot moment buscar la solució més adequada en funció de la relació cost-efectivitat, i haurà d’aconsellar el client en els moments oportuns respecte a la conveniència d’arribar a un acord o d’acudir a mètodes de resolució alternativa de conflictes”.