21 set. Agraïment a l’ICAB per les jornades d’actualització professional

Agraïment a l’ICAB per les jornades d’actualització professional (setembre 2025)

Vull expressar el meu sincer agraïment a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), a la degana Cristina Vallejo, i a tots els membres de les diferents comissions i seccions que han fet possible dues jornades en les quals he tingut el plaer de participar. Han estat de gran utilitat per a advocats i mediadors que pretenem estar al dia, aprendre i adaptar-nos a noves realitats.

Jornades destacades

1. “Drets dels consumidors en l’àmbit de la salut. Vies de reclamació i Mitjans Alternatius de Resolució de Conflictes”

• Data: 16 de setembre de 2025
• Organització: Secció de Dret del Consum i Secció de Dret Sanitari de l’ICAB
• Inauguració: Cristina Vallejo (degana de l’ICAB), Silvia Pardo (presidenta de la Secció de Dret del Consum), Mireia Aznar (presidenta de la Secció de Dret Sanitari) i Isidor García (director de l’Agència Catalana de Consum).
• Taula 1: Marga Garcia Canela (ICS), Ignasi Pidevall Borrell (advocat, secretari de la Secció de Dret Sanitari ICAB) i Francesc Xavier Sánchez Moragas (president de la Junta Arbitral Municipal de Consum de Mataró). Moderada per Mireia Aznar.
• Taula 2: Noemí Luis Navarro (Relyens España), Luis López Pardo (advocat, vicepresident de la Secció de Dret del Consum ICAB) i Núria Gómez Marichalar (advocada, assessora jurídica del Col·legi de Podòlegs de Catalunya, vicepresidenta de la Secció de Dret Sanitari). Moderada per Carles Garcia Roqueta (secretari de l’ICAB, mediador, àrbitre i advocat).
• Cloenda: Elena Medina (advocada i vocal del Grup de l’Advocacia Jove), amb la presentació de la Comissió de Salut Emocional.

Un dels moments més interessants va ser la intervenció de la Sra. Marga Garcia Canela, que en explicar el funcionament del sistema de queixes, reclamacions i denúncies de l’ICS, va afirmar amb ironia que actualment “la ciutadania dispara a tot arreu a cop de clic”. També va recordar que l’ICS és l’empresa més gran de Catalunya, amb prop de 55.000 treballadors i treballadores.

En matèria de consum, és rellevant tenir present que els MASC públics són gratuïts, a diferència dels mecanismes privats, que poden comportar un cost per a l’usuari. També cal remarcar que la mediació en consum està pràcticament controlada per l’Agència Catalana del Consum.

En aquest camp hi intervenen principalment quatre tipus d’entitats:

1. Serveis públics de consum (com les juntes arbitrals o l’Agència Catalana del Consum).
2. Associacions de persones consumidores, que poden actuar com a entitats habilitades en consum.
3. Col·legis professionals, també habilitats en matèria de consum.
4. Entitats privades acreditades de resolució alternativa de conflictes de consum (ADR).

Ara bé, aquest és un àmbit molt complex i, sovint, no aporta solucions reals. Personalment penso que hi ha una excessiva intervenció de l’administració i que caldria donar més facilitats a la via privada per resoldre conflictes de consum. En aquest sentit, ressona amb força l’afirmació d’Ignasi Pidevall Borrell: “Tot és molt fangós”. La manca de coordinació de les entitats genera confusió en la ciutadania.

En la mateixa línia crítica, Carles Garcia Roqueta va destacar que “ens falta cultura mediadora”, posant de relleu la necessitat de seguir fent pedagogia i difusió dels mecanismes alternatius. I Luis López Pardo, amb ironia, va fer una al·lusió als aspectes de corporativisme dins l’advocacia: “entre bomberos no nos pisamos las mangueras”.

En l’àmbit estrictament sanitari, segons van destacar diversos ponents, els MASC més utilitzats són la negociació directa i l’oferta vinculant. Ara bé, els jutjats sovint retornen aquestes ofertes vinculants per manca de garanties de bona fe, en funció dels criteris dels lletrats de l’Administració de Justícia (LAJs).

És important entendre que:

• La bona fe i la voluntat negociadora s’han de demostrar de manera clara i fefaent.
• L’oferta vinculant és confidencial: només la coneixen les parts i, en cas que fracassi, és el LAJ qui la veu posteriorment per valorar si realment hi havia una intenció negociadora seriosa.
• Cal documentar bé els MASC, deixar constància suficient del procés però sense entrar en el fons de l’assumpte, per evitar que després es pugui utilitzar contra les parts en una eventual demanda judicial.
• Els MASC interrompen la prescripció i la caducitat, fet que resulta clau a l’hora de protegir els drets de les parts mentre s’intenta arribar a un acord.

Pel que fa a la mediació, es va remarcar que no és habitual en l’àmbit sanitari. Tal com va afirmar Núria Gómez Marichalar, la mediació s’està aplicant cada cop més en conflictes familiars i personals, però en salut el seu ús és encara molt limitat. La mateixa ponent va afegir que no recomana dur a terme MASC en format telemàtic, ja que la manca de presencialitat pot dificultar la qualitat i la confiança en el procés.

També es va subratllar que quan hi ha danys personals o lesions no pot haver-hi resolució extrajudicial.

A més, es va fer referència expressa a la Disposició addicional setena de la LO 1/2025, que diu:

“A l’efecte del compliment del requisit de procedibilitat previst en aquesta Llei, tindran la consideració de mecanismes públics de resolució alternativa de conflictes els regulats en la Llei 7/2017, de 2 de novembre, per la qual s’incorpora a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2013/11/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2013, relativa a la resolució alternativa de litigis en matèria de consum.”

Això vol dir que aquests MASC públics de consum permeten satisfer el requisit de procedibilitat establert per la LO 1/2025.

Finalment, es va remarcar una idea recurrent: l’arbitratge a Espanya no funciona. Com a contrast, es va posar l’exemple de Mèxic, on l’arbitratge és molt utilitzat com a via alternativa a un sistema judicial considerat corrupte. I això, paradoxalment, juga a favor del nostre sistema judicial: pot tenir problemes i col·lapses, però no és corrupte.

2. “MASC. Mediació amb perspectiva de gènere en els conflictes de parella”

• Data: 18 de setembre de 2025
• Organització: Comissió de Dones Advocades de l’ICAB
• Presentació i moderació: Olga Arderiu Ripoll (presidenta de la Comissió de Dones Advocades)
• Ponència: Mon Tur (advocada col·laborativa i mediadora)

Durant la seva intervenció, la Mon Tur va compartir reflexions molt rellevants: “La justícia formal és patriarcal” i “la lògica adversarial és més masculina que femenina”.

A més, va citar un article de la doctora Isabel Viola Demestre —Violencia de género y mediación: una brevísima aproximación desde la perspectiva de la capacidad para decidir y las particularidades de este proceso, publicat a Estudis de dret català: llibre homenatge a Antoni Mirambell i Abancó (2022)— en què es planteja si, en determinats casos, la mediació pot arribar a “incapacitar” la dona. Un punt de vista discutible que, precisament per això, obre el debat i enriqueix la reflexió professional.

Reflexions personals

En la sessió dedicada a la mediació amb perspectiva de gènere vaig tenir l’oportunitat de participar i expressar una preocupació que, com a mediador, m’afecta directament: observo amb inquietud els darrers atacs contra els MASC, una mena d’“acoso y derribo” que no sé si responen a interessos polítics o bé a determinats lobbies contraris a aquestes vies de resolució pacífica de conflictes.

També vull compartir una altra reflexió: lamento que a les sessions sobre perspectiva de gènere encara hi hagi una presència molt reduïda d’homes. Crec que és fonamental que aquest debat i aquesta mirada inclusiva no quedin circumscrits només a una part de la societat, sinó que siguin assumits col·lectivament.

Conclusió

Aquestes dues jornades, en les quals he participat, ens han permès aprofundir en temes de gran actualitat:

• Les vies de reclamació i l’impuls dels MASC en l’àmbit sanitari.
• L’impacte de la Llei Orgànica 1/2025 en les reclamacions de salut.
• La necessitat d’incorporar una perspectiva de gènere en la mediació de conflictes de parella.

Gràcies de nou a tots: a la degana Cristina Vallejo, a Carles Garcia Roqueta, a Silvia Pardo, a Olga Arderiu i a tots els ponents i organitzadors. Amb el seu esforç i dedicació, advocats i mediadors podem créixer professionalment, estar al dia i servir millor la ciutadania.