26 oct. Els acords de mediació
Acords de mediació totals, parcials i incompliment: què passa si no es compleix un acord de mediació?
La mediació s’ha consolidat com una eina fonamental per a la resolució de conflictes a Catalunya i a Espanya, gràcies al seu caràcter voluntari, confidencial i cooperatiu. És un mitjà adequat de resolució de conflictes (MASC) que permet a les persones gestionar les seves diferències sense necessitat d’arribar als tribunals, amb l’ajuda d’un mediador de conflictes imparcial i professional.
Els acords de mediació tenen valor legal i efecte vinculant, segons l’article 6 de la Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils. Aquesta norma estatal estableix que les parts poden fer valer l’acord de mediació com a títol executiu, sempre que es compleixin determinats requisits formals.
A Catalunya, la Llei 15/2009, de mediació en l’àmbit del dret privat, concreta i amplia aquests principis, adaptant-los a la realitat catalana i al funcionament del Centre de Mediació de Catalunya (CMC), que vetlla per la qualitat i la professionalitat dels mediadors i mediadores registrats.
- Tipus d’acords en mediació: total, parcial o sense acord
La mediació no sempre acaba amb una solució global. El procés pot donar lloc a tres tipus d’acords diferents:
🔹 Acord total
Quan les parts arriben a un acord complet sobre totes les qüestions del conflicte, la mediació conclou amb èxit. Aquest acord de mediació total recull tots els punts pactats, i és fruit del diàleg, la col·laboració i el respecte mutu.
Segons l’article 23 de la Llei 5/2012, el mediador o mediadora ha de vetllar perquè l’acord s’ajusti a la legalitat i a la voluntat de les parts.
Un acord total ben redactat, clar i equilibrat pot elevar-se a escriptura pública davant notari o homologar-se judicialment per obtenir força executiva immediata.
🔹 Acord parcial
Quan només s’assoleix un consens parcial, el procés també és útil. Un acord de mediació parcial reflecteix els punts de trobada assolits i permet reduir l’abast del conflicte, encara que no el resolgui del tot.
Aquests acords tenen la mateixa eficàcia jurídica que els totals respecte dels aspectes acordats.
De fet, l’article 22.3 de la Llei catalana 15/2009 reconeix expressament que la mediació pot concloure “amb acords parcials, que tindran els mateixos efectes jurídics que els totals en allò que sigui objecte de consens”.
A la pràctica, això significa que cada acord parcial pot ser executat o homologat independentment, mentre que els punts no resolts poden continuar negociant-se o, si cal, portar-se als tribunals.
🔹 Sense acord
Si les parts no arriben a cap entesa, la mediació finalitza sense acord, i el mediador emet una acta de finalització.
En aquest cas, les parts conserven el dret d’acudir a la via judicial o explorar altres MASC, com la conciliació privada, l’arbitratge o la justícia restaurativa, segons la naturalesa del conflicte.
- Valor jurídic de l’acord de mediació
L’acord de mediació signat per les parts té plena eficàcia vinculant.
D’acord amb l’article 1255 del Codi Civil espanyol, les parts poden establir els pactes que considerin oportuns, sempre que no siguin contraris a la llei, la moral o l’ordre públic. Això vol dir que un acord de mediació té el mateix valor que qualsevol contracte privat: genera obligacions i pot exigir-se judicialment el seu compliment.
La Llei 15/2009 de Catalunya, a més, reforça aquest principi a l’article 27.1, on estableix que “l’acord de mediació és vinculant per a les parts i té eficàcia de contracte”.
- Com reforçar la força executiva de l’acord de mediació
Hi ha diverses maneres de dotar l’acord de mediació d’una força executiva directa, per evitar haver d’iniciar un nou procediment judicial en cas d’incompliment.
- Escriptura pública
Elevar l’acord davant notari converteix el document en un títol executiu segons l’article 517.2.9 de la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC).
D’aquesta manera, si una part incompleix, l’altra pot sol·licitar-ne l’execució immediata sense haver de presentar una nova demanda.
És especialment recomanable per a acords econòmics, civils o comercials.
- Homologació judicial
Quan l’acord afecta matèries de dret de família o dret civil català —com la custòdia, les pensions o l’ús de l’habitatge familiar—, les parts poden demanar al jutjat que homologi l’acord de mediació. Segons l’article 26 de la Llei catalana 15/2009, la homologació judicial li confereix força de sentència ferma, de manera que pot executar-se directament en cas d’incompliment.
Acció judicial per incompliment contractual: Si l’acord no s’ha elevat ni homologat, manté la seva validesa contractual. En cas d’incompliment, es pot interposar una demanda civil reclamant el compliment o la indemnització per danys i perjudicis. Encara que és un procediment més lent, la seguretat jurídica de l’acord segueix garantida per la legislació espanyola i catalana.
- La importància d’una redacció precisa i equilibrada
Per evitar conflictes posteriors, és essencial que els acords de mediació siguin clars, complets i adaptats a la realitat de les parts. El mediador o mediadora de conflictes té un paper fonamental en aquest punt: ha de garantir que el document reculli les obligacions concretes, els terminis, les formes de compliment i, si escau, les conseqüències de l’incompliment.
A Catalunya, aquests acords poden formalitzar-se en espais de mediació acreditats, com Logos Media (Barcelona), el Centre ADR-ICAB o les sales de l’Associació Catalana de Professionals de la Mediació de Conflictes de Catalunya (ACDMA), que garanteixen neutralitat, confidencialitat i rigor professional.
- Com actuar davant l’incompliment d’un acord de mediació
Quan una part incompleix el que s’ha pactat, la recomanació general és intentar una nova comunicació o sessió de mediació breu, per buscar una solució dialogada.
Si això no és possible, les opcions legals són clares:
- Si l’acord està elevat a escriptura pública o homologat judicialment, es pot sol·licitar-ne l’execució directa davant el jutjat competent.
- Si és un acord privat, es pot reclamar judicialment com a contracte, segons els articles 1091 i següents del Codi Civil espanyol.
- En qualsevol cas, és recomanable consultar un advocat o un mediador de conflictes acreditat, per valorar la via més adequada segons la naturalesa (civil, mercantil o familiar) i l’àmbit territorial (Catalunya o la resta d’Espanya).
- Conclusions: la mediació com a via jurídica i humana
Els acords de mediació, siguin totals o parcials, representen un avenç significatiu cap a una cultura del diàleg i la responsabilitat compartida.
Quan es produeix un incompliment, el marc legal a Espanya i a Catalunya ofereix mecanismes clars i segurs per fer valer el que s’ha pactat, respectant sempre la voluntat de les parts i els principis de la mediació.
La mediació continua consolidant-se com una alternativa intel·ligent, àgil i humana al sistema judicial tradicional. Un mediador de conflictes professional no només ajuda a resoldre disputes, sinó que fomenta la confiança, la cooperació i la convivència.
__________________________________________________________________
Daniel Sererols Villalón
Advocat i Mediador de conflictes registrat al Ministeri de Justícia, al Centre de Mediació de Catalunya i a l’ICAB
🌐 www.mediadorconflictos.com
📞 Tel.: 661 463 306
✉️ Correu: daniel@mediadorconflictos.com
💬 Contacta sense compromís