29 juny Consumidor, entitats financeres i aerolínies davant l’obligatorietat dels MASC a la LO 1/2025

Consumidor, entitats financeres i aerolínies davant l’obligatorietat dels MASC a la LO 1/2025

El passat dimecres 25 de juny de 2025 vaig tenir l’oportunitat d’assistir, gràcies a l’amable invitació del Sr. Jai Nanwani, a la conferència “Consumidor, entitats financeres i aerolínies davant l’obligatorietat dels MASC a la Llei Orgànica 1/2025”, organitzada en el marc del X Congrés de l’Advocacia de Barcelona.

Participants

La sessió va ser presentada per l’advocat Jai Nanwani, president de la Secció de Dret Aeronàutic i de l’Espai de l’ICAB, i que acaba de ser guardonat amb el premi ‘CorporateLiveWire’ Innovation and Excellence Awards 2025 en la categoria de Firma d’Advocats de l’Any en Dret Aeronàutic, i moderada per Silvia Pardo Prado, advocada i presidenta de la Secció de Dret del Consum de l’ICAB. Hi van intervenir com a ponents:

• Vicente Pérez Daudí, catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona.
• Helen Pino Vera, advocada i vocal de la Secció de Dret Processal de l’ICAB.
• Elisabet Valencia Ortega, advocada i vicepresidenta de la Secció de Dret Bancari de l’ICAB.
• Julià Guimerà Gargallo, cap de l’Àrea d’Informació i Atenció a les Persones Consumidores de l’Agència Catalana del Consum i secretari de la Junta Arbitral de Consum de Catalunya.

Aportacions del professor Vicente Pérez Daudí

El professor Pérez Daudí va mostrar una visió crítica amb la interpretació judicial de la LO 1/2025 i va reclamar una major dotació pressupostària per a l’Administració de Justícia. Va afirmar que “els tribunals estan aplicant aquesta llei de manera excessivament restrictiva“. Va assenyalar buits normatius importants, com la manca de definició del concepte “consumidor” i l’absència d’un llindar econòmic de responsabilitat clarament regulat.

Què és el llindar econòmic de responsabilitat?

És una quantitat límit que determina si un conflicte es pot resoldre mitjançant un MASC, com l’arbitratge de consum. Al context espanyol:

• En molts procediments simplificats, el llindar se situa al voltant dels 300 euros.
• En altres casos, s’estableix en 2.000 euros per a procediments sense vista oral.
• Pot variar segons la normativa autonòmica o els reglaments de cada Junta Arbitral.

La LO 1/2025 no estableix un llindar econòmic de 2.000 euros. Aquesta xifra prové del Reglament del Sistema Arbitral de Consum (RD 713/2024), no pas de la llei orgànica. L’article 5.1 exigeix acudir a un MASC abans de presentar una demanda civil, però sense delimitar quanties.

El cas de Catalunya

A Catalunya, el sistema d’arbitratge de consum també estableix llindars econòmics diferenciats segons el tipus de procediment:

• Fins a 300 euros: procediment simplificat sense vista oral, amb tramitació documental.
• Entre 300 i 2.000 euros: es pot utilitzar tant el procediment simplificat com l’ordinari, en funció de la complexitat del cas i la valoració de la Junta Arbitral.
• Per sobre dels 2.000 euros: habitualment s’aplica el procediment ordinari amb majors garanties processals.

Aquestes xifres es recullen a la normativa autonòmica i les resolucions internes de la Junta Arbitral de Consum de Catalunya. L’objectiu és preservar l’eficiència del sistema i garantir l’accés equitatiu a la resolució extrajudicial de conflictes.

Pérez Daudí també va destacar l’eficàcia de l’Agència Catalana del Consum, que resol nombrosos assumptes mitjançant mediació i arbitratge, davant l’ensorrament de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), que només actua des de Madrid i amb capacitat de resposta molt limitada. Va afirmar que “l’AESA no està funcionant en matèria litigiosa, està col·lapsada” i que “no tracta temes importants com la pèrdua d’equipatge“.

Addicionalment, va advertir que la manca de possibilitat de subsanar l’absència de MASC previ abans de presentar una demanda podria donar lloc a una qüestió d’inconstitucionalitat. Segons les seves paraules, “això acabarà en una inconstitucionalitat“.

Valoració de l’Agència Catalana del Consum

Julià Guimerà va valorar positivament la LO 1/2025. Va subratllar que la Disposició Addicional Setena estableix com a requisit de procedibilitat haver dirigit prèviament una reclamació a l’empresa. Va recordar que “el client ha d’intentar contactar amb l’empresa com a requisit de procedibilitat“. L’Agència Catalana del Consum ja contribueix des de fa anys a descongestionar els jutjats mitjançant serveis gratuïts de mediació i arbitratge (Decret 98/2010).

Guimerà va puntualitzar que l’arbitratge de consum, tot i ser un procediment amb un tercer que resol, no és tècnicament un MASC com la mediació, sinó una alternativa amb caràcter més jurisdiccional. Va afirmar que “és un tribunal qui resol, no és un mitjà que apropi postures“.

Intervenció d’Elisabet Valencia Ortega

L’advocada Elisabet Valencia va abordar la situació dels consumidors bancaris. Va indicar que poden acudir al Servei d’Atenció al Client (SAC) o a un MASC. Va assenyalar que l’article 439 bis de la LEC, en relació amb les reclamacions per clàusules abusives en préstecs hipotecaris, és preocupant. Va indicar que “si el client escull un MASC, hi ha problema amb la confidencialitat i la preclusió d’al·legacions“. Va subratllar que la reclamació prèvia no és un MASC, i que molts consumidors només busquen documentació abans de demandar.

Què significa preclusió d’al·legacions?

La preclusió d’al·legacions és un principi processal que implica la pèrdua del dret a formular al·legacions o presentar proves si no s’exerceixen en el moment processal oportú. En el context dels MASC, fa referència als casos en què els jutjats inadmeten una demanda per no haver acreditat l’intent previ de resolució extrajudicial, sense permetre subsanar aquest defecte, cosa que pot vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva.

Valencia va defensar el lema “Menys demandes, menys costos” i va insistir que “cal saber renunciar“. També va destacar els problemes d’identificació del consumidor, i va recalcar que “no podem enviar extractes al primer que passa“.

Va alertar sobre la baixa incidència de la mediació en l’àmbit bancari. Sovint es parla de negociació directa, però en realitat es limita a petites rebaixes, sense un procés de diàleg autèntic. En relació amb les targetes revolving, va recordar que no totes són abusives, i que hi ha una franja grisa on és preferible negociar. Va mencionar l’ús del MASC per sol·licitar documentació abans d’acudir al judici, especialment en demandes per usura. Va concloure que “hi ha una clara instrumentalització de la justícia” i que “el client acaba triant el tipus de MASC que vol“.

Sentències destacades en aquesta matèria:

• STS 149/2020, sobre usura en targetes revolving.
• STS 367/2022, sobre transparència en contractes de crèdit.

Aportacions d’Helen Pino Vera

Helen Pino va denunciar les dificultats que tenen els consumidors en demandes de transport aeri. Va explicar que es triga fins a 24 mesos a resoldre assumptes i que hi ha problemes amb la documentació, especialment amb les còpies en paper. Aquest retard compromet el dret a la tutela judicial efectiva.

Va alertar sobre la regionalització del dret processal: hi ha jutjats que apliquen protocols diferents, com a Màlaga o Balears, i això genera una gran desigualtat territorial. Va advocar per unificar criteris mitjançant protocols d’actuació.

Va recordar els articles 5 i 10 de la LO 1/2025 i la Disposició Addicional Setena, que estableix que “es considerarà complert el requisit de procedibilitat quan s’hagi dirigit una reclamació a l’altra part i aquesta no hagi estat contestada en termini, o la resposta hagi estat insatisfactòria“.

També va advertir que “hi ha uns 5.000 milions d’euros retinguts als jutjats, pendents que un LAJ premi un botó“. Aquesta situació reflecteix una preocupant ineficiència en la gestió de les indemnitzacions judicials.

Conclusió

La conferència va posar de manifest tant els avanços com les mancances de la recent LO 1/2025 en matèria de resolució extrajudicial de conflictes. Tot i l’impuls normatiu als MASC, persistixen dubtes interpretatius, desequilibris institucionals i deficiències pràctiques. La formació, la coordinació entre operadors jurídics i la dotació de recursos seran clau perquè la reforma compleixi amb el seu objectiu: una justícia més àgil, accessible i centrada en les persones.